Aquest text és el resum del curs de bolets fets al refugi de la Molina del CEC l'any 2002 i 2003.

ANTÍDOT PER A INTOXICACIONS

Ercefuryl, el que et salva de totes les intoxicacions, fins i tot de l'amanita faloide. Ho va dir el Belisari, però no cal probar-ho.

LLENEGUES

Hygrophorus:

Hygrophorus latitabundus. El barret marró o blanc. Peu tort. Lámines decorrents grogues i peu groc. Molt llefiscós.

Llenega verda, només al Pirineu. Peu groc, barret verdós amarronat i més fosc al mig. Llefiscosa, llàmines com mal posades.

CARLETS

Hygrophorus russula. Barret blanc tacat de rosa. El mateix passa amb les llàmines. Peu massís i gros. Una mica amargant.

FREDOLICS

Tricolomes:

Fredolic o tricoloma portentosum. De muntanya bo, peu groguenc i carn cap a groc. Molsut. Es pot confondre amb el Tricoloma pardinum (tòxic) o amb l'amanita faloides (mortal).      

Fredolic o tricoloma terreum. Es l'habitual fora de la muntanya. Peu petit i blanc. Tot ell trencadís.

Fredolic o tricoloma no se què. Peu gris. El barret brillant. Si es mossega i pica, és tòxic. 

Fredolic o tricoloma pardinum. Amarterat, molt tòxic. A l'alta muntanya. Molt molsut. No té tonalitats groguenques com el portentosum. Llàmines una mica lliures i molt abundants i apretades. Blanquinoses o crema-groc.

Fredolic o tricoloma (no sé quina varietat és). Peu gris i brillant, és mortal. Fa olor de pebre.

Tricoloma equestre. Olor a terra, làmines molt apretades i grogues. Marró el baret.  

Tricoloma auratum. Gairebé igual que l'equestre però més robusta i el peu més sec i groc.    

Tricoloma sulphureum. Fa pudor a gas i té les làmines molt separades i de color groc. Tòxic

VERDEROLS o GROGUETS     

També són tricolomes

AMANITES

Amanita Cesarea o Ou de Reig. Es l'única amanita bona, vaja, excel.lent. Peu i làmines grogues, barret taronja.Estries al final del barret.              

Amanita Faloide. Mortal. Peu blanc, fibres al mig del barret. Bulba on el peu toca a terra, com si emboliqués el final del peu.  Si té anella, mirar la bulba, ha de tenir.      

Amanita Muscaria. Es la típica dels comptes. Barret vermell amb punts blancs. Llàmines i peu blanc. Alucinògen.

XAMPINYONS

Agaricus. 48 espècies. iuen S'ha de llençar les llàmines si es posen negres o si es menja massa. Diuen que poden enmagatzemar mercuri i cadmi (excepte en el xampinyó cultivat). Sempre tenen anella, o fins i tot dues. Poden arribar a ser bastant grans.            

Agaricus bisporus. Es el campinyó clàssic.     

Agaricus arvensis. Més alt. Anella complicada. Olor a anís. Al tocar-ho es torna una mica groc.     

Agaricus albertii. Semblant a la Paloma (Macrolepiota procera) però sense el mugró de dalt. El peu és ampla i no gaire alt. Color blanc o crema i olor suau a atmelles o a moho.

Bola de neu. Fa olor a anís. Molt gran.       

CEPS, SURENYS, MOLLERICS

Boletus. N'hi ha 80 espècies i molt poques tòxiques. Té esponges a sota el barret que s'han de treure. Es pot prendre cru (tallat a lámines) en amanida o carpatxo.      

Boletus Satanàs o Matagent. Pell brillant i blanca. Tubs grocs o groc-verd. Peu groc a dalt i vermella o rosa a baix. Molt gruixut. Es posa blau al tocar-lo. -TÒXIC-       

Cep tòxic. Un altre que per sota és de color vermell.

Pinatell de calceta o suillus luteus. Barret de color xocolata o pardo-canela. Tubs que es posen grocs amb l'edat. S'ha de pelar i treure també l'esponja. Té anella.   Molleric o suillus bovinus. Igual que l'anterior però sense anella. I no tant bó. També s'ha de treure la pell i l'esponja.    

PIPA O PAELLA

Ganoderma Licidum. Es troba en algunes alzines o arbres a punt de morir o cremats. Surt de juny a novembre. Té peu, sinó, no té propietats. Es troba al Montseny, al Vallès Oriental i al Maresme.   Es deixa assecar sense humitat 4 o 5 dies. S'ha de moldre i prendre 3 grams diaris. Diuen que    Preveu contra l'insomni, la tensió, l'ansietat, el colesterol i l'hepatitis i s'està estudiant si també contra la Sida.       

CAMA DE PERDIU

Chroogomphus rutilus. Només en bosquos de pi i avet. La lámina no es pot separar del peu. Barret marró (pardo-cobrizo) i llàmines decurrents (que acaben) canela clar i després gris-pardo.  Es posa lila al cuinar-la, quan treu l'aigua. Quan és jove, una fina cortina tapa les llàmines. Es pot confondre amb el Cortinarius orellanus (tòxic).    

CORTINARIUS ORELLANUS

Cortinarius orellanus. Es pot confondre amb la cama de perdiu. Tot és de color or vell, vermell, o pardo-vermellós. -MORTAL-. La lámina és lliure  i el color va de groc a taronjaia vermell. Amb el final algo més clar. Peu llarg, cilindric i més o menysgroc. Carn olor a rabaneta.

CAMA-SECS

Marasmius oreadis. També es coneixem com a carreretes. Es el bolet que vénen quan comprem moixarnons però en realitat no ho és.   Barret de 2 a 6 cm de color canyella que s'emblanqueix quan s'asseca. Llàmines decurrents molt espaiades. El peu és elàstic i si es torça es pot recuperar sense que es trenqui. Normalment surt en fileres al voltant dels arbres.      

ROSSINYOLS

Cantarellus cibarius. Grocs SI, taronges (omphalotus olearius) NO. Aquest és tòxic i té llamines, no plecs. Mai surten amb sol directe i sí amb molta humitat, sovint enmig de la molsa. No tenen llàmines sino plecs o arrugues.    

TROMPETES DE LA MORT

Cantharellus o Craterellus cornucopioides. Semblant als rossinyols però gris fosc i negre, i pot ser una mica més gran.       

CAMAGROC

Cantarellus lutescens. Peu groc i llarg. El de color salmó és el més bó.         

PEU DE RATA

En general són tòxics. Només el de les puntes de color morat i color rovell d'ou es pot menjar. Això sí, s'ha de bullir. Ha de tenir peu i ha de ser blanc. MILLOR OBLIDAR-LOS

BOLET DE TINTA

Coprinus cornatus.    Tot blanc i en forma de campana. Duren entre 4 o 5 hores, sinó es desfan i es tornen tinta. S'ha de treure el peu i cuinar la resta. Hi ha un de color crema (coprinus atramentarius) que no es pot prendre amb alcohol. Es el que no té barba sino granets petitets       

PALOMA O APAGALLUMS

Macrolepiota procera. Peu molt llarg i barret pla amb una durícia al mig. Escates marrons al barret. Aigües al peu tipus zebra. Convé agafar-les grans per no confondre-les amb les mortals que són més petites. La paloma d'escates a capes i la que té un triangle, també són bones.

MORTALS: dos que són molt petitess. Blanca amb el mugró marró. Peu amarronat, taronja i primet. Amb granets.       

PET DE LLOP

Lycoperdon perlatum. De jove és blanc i rodó mig enterrat a terra. Quan ja és més vell es torna marró i se seca. A l'apretar-ho surt un polsim. Es antibiòtic i serveix per a les esgarrapades. Hi ha un de gegant que pot medir fins a mig metro de diàmetre.                 

HEMORRODIARIOS

Es fosforescent. 2 de 48 són tòxics. Si al gratar al final del peu es torna groc, és tòxic

PIMPINELLA MORADA

Lepista Nuda. A nosaltres ens sembla bastant bó. Té molt aroma, alguns diuen que massa. Al Belisari no li agrada però a Madrid és molt apreciada. Color bastant violant.      

ORELLA DE GAT

Barret marró, blanc o groc. S'ha de bullir molt        

SAPONACEU

Peu tort i peu que acaba en punxa. Olor a sabor de rentadora.     

BOLET DE SOCA  

Hi ha molts tipus. Gairebé tots tòxics. Vermell, groc o marró. Normalment hi ha 2,3,4 o més enganxats pel peu. Es fosforescent i tenen les làmines verd fosc i negre.  

SABATERA D'ESCAMES

Escametes al damunt. Punxetes a sota que s'han de treure. La resta és mòlt i serveix com a condiment.      

CHUPETE O CLAVARIA

De jove, la carn ha d'estar blanca i es una mica dolç. Se li donava als nens quan no hi havien els chupetes.       

POTA DE CAVALL

Forma de patata, groguenca de fora i negra de dins.

BROMOSA O PARDILLA

Molt satinat i de làmina blanca. S'ha d'escaldar perquè té el gust molt fort. Barrets grissos, olor molt forta. S'han d'agafar petits. Es pot fer amb patates bullides i bacon. Si té forma a dalt, no agafar-lo.     

COAGRES, LLORES, PEBRASSOS, PUAGRES.

Russules. Hi ha prop de 200 espècies. La majoria piquen molt, són massa fortes, i fins i tot alguna tòxica. N'hi ha de blanques, vermelles, granatoses, verdes, marrons, molta diversitat. Són molt semblant als lactarius però aquests últims fan llet i les russules no. Millor mossegar un bocinet i si no pica, és comestible, sinó, millor llençar-la.

Pebràs o russula delicata. Blanc i bastant comestible. Es un antibiòtic fluix.          

Marieta. Molt vermella per sobre. Llàmines blanques. Tòxica.        

GÍRGOLA. Peu a un costat, molt deforme.         

POLLANCRÓ O ALZINOI

Armillaria mellea. Color mel amb anella i puntets a sobre del barret. Lámines blanques i anella groga. Peu llarg i fibrós.      

FETGE DE VACA

Color vermellòs.  Només de castanyés. Forma de fetge de vaca, llefiscós. S'ha de pelar.        

ORELLA DE JUDES

Hirneola auricula-judae. Forma de copa, arrugada delgada que creix a sobre dels arbres. Carn blanca, gelatinosa, elàstica i molt prima. Comestible. Color gris oliva  o pardo.       

ROVELLONS I PINATELLS

Lactarius. Tots treuen llet quan es toquen les llàmines.        

Lactarius deliciosus o pinatell. Llet taronja. Barret amb anells concentrics.      

Lactarius sanguiflurus o rovelló. Llet de color vi negre. Barret amb anells concentrics.       

Lactarius del Pirineu. No té anells concentrics i és més amargant.      

Lactarius tòxics, fals rovelló  o pinetell bord. Com el rovelló però amb llet blanca.       

Lactarius vellerus o tarrandós. S'assembla molt al pebràs però aquest no treu líquid blanc Es picant.        

Mare de rovelló. Es el rovelló parasitat per un altre fong, el Hponyces, que no deixa creixer les llàmines. Pot ser es més bó que l'altre.      

BOLET D'ARENYS

Lisurus arenyensis. Es va trobar fa uns 150 anys a la Xina, però només 1 o 2 exemplars. Cada cop que s'han trobat han pogut agafar molt pocs exemplars. Però l'any 2002 van trobar més de 500 exemplars a un parc urbà d'Arenys de Mar, concretament a Lourdes. Va ser després d'un canvi d'abono.  Es un parc amb pins i eucaliptus.

Surt d'un ou que esclata. Triga 10 hores en obrir-se i 24 més en posar-se vermell. Al cap d'unes hores ja fa molta pudor. Estant intentant homologar-lo.