Anar a l'index de Nohihaquienspari
A la setmana santa dels els Nohihaquienspari
Alt Cabriel, Ebron i Martín  

Estocolm en família

 


Setmana Santa: 13-16 d'abril de 2006
Famílies Gabarró-Solanas i Anton-Sales

Vam escollir destí quan faltaven pocs dies per marxar. En un tríptic d'una empresa de senderisme apareixia l'Alt Cabriel. Semblava interessant el que deia, el que podríem veure. Era una zona on mai no havíem estat i ideal per a 3-4 dies com és Setmana Santa, i perquè en aquesta època no fa massa calor. Així que cap a l'Alt Cabriel. Situat entre Terol i el Rincon de Ademuz (València dins de Conca) és una zona d'aigües supercristalines i de cascades amagades. I qui diu l'Alt Cabriel, diu l'Ebron, el Guadalaviar o Túria, o el riu Martín, el que vam visitar ja de camí cap a Barcelona. A dormir només vam trobar lloc a El Cuervo (Terol) un poble a 3 quilòmetres de Castielfabib (València) on fan actes propis i peculiars per a la Setmana Santa.

Primera parada, Alcañiz

Només la família Anton-Sales va poder fer una petita visita a Alcañiz. La resta vam sortir tard de Barcelona i no era qüestió de fer gaires aturades. En general, tots hem coincidit que el dia ha estat molt pesat, hores i hores de cotxe, però que la visita a Alcañiz i les possibilitats de El Cuervo valdran la pena.

       
5 vistes d'Alcañiz amb cigonya inclosa.

Estrets de l'Ebron: del Cuervo a Tormón.

És una bonica passejada entre els dos pobles. De temps, unes tres hores sense córrer. Nosaltres vam deixar un cotxe a cada poble per no haver de fer el mateix camí dues vegades. La primera part del camí va per una pista apta per a cotxes fins a una petita àrea recreativa amb taules. Allà comencen els estrets. De camí trobem el trencall per anar cap a Alobras en un punt on les parets se separen més entre si. Acabats els estrets, per on es pot caminar gràcies a unes pasarel.les sobre el petit riu, s'obre la vall. Recorda una mica (salvant les distàncies) al Gran Canyon del Colorado per l'estructura del terreny. És després quan les parets es tornen a ajuntar i apareix el pont de roca. Hi ha un tram final, abans d'arribar a Tormón, on només es pot fer la ruta per a dins de l'aigua de tant a prop que estan les parets de roca sobre del riu.
Fitxer Tracks GPS , Mapa situació general

       
Pollancres i sabines rodegen l'Ebron. Ens ajudem de les escales i les passarel.les per passar el riu fins arribar al majestuós pont de pedra travertina. Es diu de la Fuenseca i fa 60 metres d'alçada.
     
La Rut es banya per aconseguir un segon forat a l'orella     Minicascadeta de l'Ebron amb aigues supercristalines   Ruta molt ben indicada i molt poc desnivell encara que les nenes protestin
       
Roques i aigües a dojo. Camí molt ben equipat. Ja al costat de Tormón, la cascada del Molí vell.

Alt Cabriel: de l'ull al Masegosillo pel Molino de San Pedro

Aquest dia el punt de partida va ser el poble del Vallecillo. Des de El Cuervo s'ha de passar per València i Conca per tornar a Terol. Rius i valls amagades, solitàries i desconegudes, tot i que a l'alt Cabriel hi havia bastanta gent.

 


Primer ull del Cabriel

 


Segon ull del Cabriel

                                        Cascada al curs alt del Cabriel


La Gran cascada de Cabriel, a l'alçada del Molí de San Pedro. També de roca travertina. És al terme municipal de El Vallecillo


 

 

Cascada des de l'interior

 

 

 

 

Castell de Torrefuerte, a prop d'El Vallecillo. S'hi acosta el Príncep d'Astúries a caçar.

Marta, Cèlia, Irene i Rut: no volien ni sortir de cotxe però la cascada els va agradar. I la foto també.

 

 

     

Pintures rupestres levantines

Vam trobar pintures rupestres, en bastant bon estat, a dos punts de Terol. El primer a prop de Tormon i el segon a Alcaine, a la vall del Rio Martín.


 


Les pintures estaven en bastant bon estat i protegides. Es veien força bé. A tots dos punts hi havia representació de caçadors i de bèsties (vaques i cavalls)

Dies de Game Boys

Va ser l'altre gran interès de la sortida de Setmana Santa, jugar a la Game Boy. I les quatre nenes s'hi van posar de valent. Gairebé a tot hora i en tot moment. Ho podeu comprobar.

 

Castielfabib: el pollancres i el cant de l'Aurora

Aquest poble pertany al Rincon de Ademuz, un territori valencià dins de Conca i fronterer amb Terol. Està situat a sobre d'un turó i per obrir la carretera van haver de fer dos petits túnels. Té una gran església i un castell que estan restaurant. A més d'estar a prop d'El Cuervo, on dormíem, ens feia gràcia els actes que feien per Setmana Santa. I destaquem dos: la plantada de dos pollancres i el cant de l'Aurora. El primer és com diu el seu nom. El segon és més especial. A les 5 del mati queda la gent a la plaça del poble. Amb guitarres, bandúrries, i fins i tot violins canten la cançó de l'Aurora. Sempre la mateixa la van cantant pel poble davant les cases dels majorals i majoraleses. Aquests responen amb pastes i beguda. El cant dura gairebé dues hores.

Riu Martín: el barranc d'Alcaine

El parc cultural del Rio Martín és fruit d'un fracàs, del fracàs de la mineria a la zona d'Utrilles, a Terol (pràcticament només queda el museu d'Escucha). I han sabut aprofitar que molta gent es quedava sense feina per promocionar la zona, els diferents pobles, els recursos naturals, el paisatge, les pintures rupestres o l'avistament de voltors. Nosaltres vam escollir una ruta molt curta, als voltants del poble d'Alcaine, el mateix dia havíem de tornar a Barcelona. I tot i que vam estar molt poca estona, hem de dir que el poble és maco i que la zona ens va agradar molt. I tenen carretera nova. No podem dir el mateix del restaurant on vam dinar, no gaire bó, molt lent i molt car.


A vegades, cal mullar-se.

Algunes cases encara són d'adob i fan les unions i els reforços d'aquesta manera tant singular.

Belchite: el que queda d'una injustícia

La llàstima és que d'aquí a uns anys Belchite no existirà. Si ningú no s'ocupa que les esglésies, les cases o el convent no caiguin, de ben segur que cauran. I un altre testimoni de la Guerra Civil haurà desaparegut. Impressiona de veritat.

 
     

Plantes de secà que vam trobar

Albó de muntanya
Borratja
Fritillaria
Narcís de muntanya
Rosella

He acabat la pàgina de la Setmana Santa del 2006. I rellengint-la, m'adono que 4 dies també poden donar per a molt. I això sense explicar totes les anècdotes que vam viure: el Divendres Sant, la senyora de l'alberg Ronin (978 78 39 37) de El Cuervo no ens va donar pernil ni llonganissa perquè era el dia que era, vam fer una boníssima costellada a una gran barbacoa que hi havia a l'alberg, a Castielfabib fan mones de Pàsqua però s'havien acabat quan les vam voler comprar, a l'Alt Cabriel buscàvem el paratge "El Masegosillo" i vam trobar un castell on anava el Príncep d'Astúries a caçar. El Masegosillo el vam localitzar a Barcelona, estava uns 100 metres per sota, al costat del riu, d'on nosaltres vam arribar caminant.

Berta Solanas

A l'inici de la pàgina