Era aquesta sortida una de les que fa temps tenia en ment. I si, potser la Fageda de la Grevolosa és més maca a la tardor –pel colors- però ara, al final de la primavera, estava esplèndida. Afegir que al ser una ruta totalment per dins del bosc compensava la calor que feia. I, evidentment, això és de molt agrair. Poca calor, menys gent encara i ocellets per tot arreu. Una sortida molt xula per una fageda amb exemplars de més de 30 metres i de més de 200 anys. La major part de les fotos que vaig fer són de flors i plantes. I que podeu veure a la seva pàgina. Aquesta fageda està a cavall d'Osona i de la Garrotxa i és terme municipal de Sant Pere de Torelló.
En aquesta circular que vam fer (7,7 quilòmetres per què no vam baixar fins a l'ermita de Sant Nazari) tenim diversos tipus de vegetació. Hi ha moments, la major part dels 2,5 quilòmetres inicials, en què la fageda es mostra espectacular, faigs molt alts , poc sotabosc… Quan entra més el sol, va apareixen altra vegetació, plantes, flors, arbustos, verda tota i un pel humida pels ruixats dels últims dies.
Un cop arribats al Coll de Llancers i quan comença la forta baixada, els trams que podríem dir de fageda més exclusiva ja son menys. La pujada l'hem feta força bé, però la baixada es fa llarga. I al final s'ha de pujar, primer per la pista fins que deixem la que va a Sant Nazari, i després per un corriol que va a la vora d'un torrent. Aquest camí estava força destrossat per l'aigua i enfangat. De fet, per error vam pujar un tram pel torrent en comptes de pel camí.
Bona part del camí, de fet, tota la baixada la vam fer acompanyats d'una parella d'Olot. Anaven sense mapa, ni track i no tenien ni idea de com era el camí ni d'on anaven. Però si que coneixien –en general- la zona. Ells pensaven pujar al Pugsacalm –cim al que ja havien pujat moltes vegades- però al veure'ns van dir, seguim-nos. Primer van anar només per la pista i després van seguir el camí per dins de la fageda que vam fer nosaltres. I ens van atrapar. Es notava que no era el primer dia que anaven a la muntanya. Tenien experiència.
Van ser ells els que ens van explicar que hi havia hagut una plaga de papallona del boix i que molts arbres estaven ja morts. Que semblava que ara estava controlada. Efectivament, vam veure molt arbres ja secs i alguna oruga que penjava d'una mena de teranyina entre dos arbres. Aquesta plaga va arribar a Catalunya el 2014 i s'ha estès per moltes comarques (Garrotxa, Ripollès, Barcelonès, Tinença de Benifassà, etc). El 2022 afectava 23 comarques i més de 200 municipis. I es van provant diversos mètodes per erradicar-la.
|
