ITINERARI A PEU:
S'hi entra per la Dolina –vall- Strazyska. Deixem enrera l'asfaltat del carrer i entrem a la zona de parc. El que trobem, d'entrada, és la guixeta del parc per comprar les entrades.
El primer tram és bastant planer, fins a la Polana –pla- Strazyska. Pel camí de la dreta aniríem al Giewont (cim emblemàtic que es veu des de molts punts de Zakopane per la seva proximitat a la població). Seguim rectes fins arribar a una cruïlla. A la dreta anem a la cascada per un camí estret i una mica costerut, bastant moll. Si pel camí hi havia molta gent, la cascada està impossible, a tope. I, a més, comença a ploure. Les fotos, individuals, res de selfies. La cascada té dues parts, la de dalt, avui era molt petita i no es veia gaire. L'altre, maca, si.
Tornem pel mateix camí fins a la cruïlla i agafem l'altre pujada. Segueix plovent. Ara el camí és molt, molt dret, empedrat, no té pèrdua. Fins arribar a un pla – el Czerwona Przelecz o Pas Vermell, que és un coll, com una era. Està plena de gent i un “educador” els està explicant coses del Parc Nacional. No entenem res, però ha de ser això.
D'aquesta era surt un camí cap al cim. Encara puja molt més, però no és gaire llarg, uns 300 mts. A dalt, pluja i boira. Les ressenyes prometien grans vistes però no es veu res. Les fotos podrien ser de qualsevol lloc però son del Sarnia Skala , us ho asseguro. Es puja fins al segon ressalt rocós, però una tanca no deixa seguir per la resta de la carena de roques, la que hem vist pujant. I amb tot moll tampoc seria prudent.
A la baixada, entre les roques molles i el fang, faig una relliscada amb el peu dret. Poca cosa, però el genoll esquerre es va doblegar massa i em va fer mal. Un mal afegit al del peu, que cada vegada va a més i en els dos peus, ara un costat, ara l'altre.
Tornem a l'era i agafem un altre camí per baixar i fer la circular. És una mica més llarg però no serà tant pendent. I malgrat que alguns trams si que ho eren, la majoria no. Pel camí, veiem algunes cascades. Ja desfet tot el desnivell, hem d'agafar la pista de l'esquerra –cap a la Dolina Bialego- per tornar a l'aparcament. Només als últims 2 quilometres del recorregut no plovia.
|