ITINERARI A PEU:
Passem la carretera i comencem a caminar. Paguem l'entrada al parc, evidentment. Estem a la Dolina Koscieliska. Pista ampla, molt plana, molt verda. Els primers 2,5 quilòmetres semblen una vall glacial. Avui també hi ha molta gent, més fins i tot que els altres dies. És un camí molt fàcil, fins i tot es veuen famílies amb cotxets de nens i amb carretons per portar motxilles i a qui es cansi.
La idea era fer 3 coves però en farem només dues. Passats els primers 2,5 quilòmetres, la vall s'estreny, el riu passa més a prop i el passem diverses vegades. Hi ha desviaments a d'altres rutes. En un dels ponts trobem, a l'esquerra, el camí que puja a la Jaskinia Mrozna. La pujada és forta i també empedrada i amb graons. És un camí d'un sol sentit –queda clar en el cartell- com després ho serà la cova i la tornada al camí principal.
Aquesta és la cova que està més preparada per al turisme encara que NO té llum com diuen algunes ressenyes. Costa 11zl l'entrada i obre de 9 a 17 hores. Cal portar frontal i sabates de muntanya. Hi ha aigua a dins.
La cova és en realitat un túnel sota la muntanya d'uns 500 metres amb pujades i baixades ben equipades amb reixes pel terra, cadenes i passamans. La temperatura és de 6º però a mi em va sobrar la camisa que em vaig posar a sobre de la samarreta de màniga curta. No hi ha estalactites ni estalagmites però hi ha alguna cavitat gran i es veuen els “enderrocs” que han generat la cova. Hi ha punts en que t'has d'ajupir molt i costa de passar amb la motxilla. Turística, si, però no per a tothom.
Sortim de la cova. Estem just a sota de la muntanya per la que hem passat, que ens vigila des de dalt. Per tornar al camí que va per la vall, hem de baixar un munt de graons, de fusta primer i després de pedra. Està tot molt ben muntat, de fet, seria bastant complicat baixar sense els graons.
Descansem una mica i seguim. Trobem la sortida –a l'esquerra també- de la segona cova de les que volem anar. És la Smocza Jama (el cau del drac) i enlloc havíem llegit com era. També és un camí d'un sol sentit, així que continuem fins a trobar l'inici del sender que ens portarà a aquesta cova. Quan el trobem hi entrem. Un cartell marca 55', però no sabem si és fins a l'inici de la cova o fins a la tornada a la pista. En realitat, el cartell no indica la cova, sinó un clar, un pla en el camí, el que allà diuen Polana i que s'hi arriba a través d'un congost, el de Cracòvia. Això ho hem deduït a casa.
Comencem a caminar i, al cap de poc, el camí s'engorja, s'estreny, tenim al costat parets de 15 metres a banda i banda. És el Wawoz Kraków , molt maco. Fins que sortim a un clar. A l'esquerra veiem una petita cova –no pugem- i més endavant una escala metàl·lica. A partir de l'escala, el camí és de sentit únic. La cova està a dalt, està clar. La traducció del seu nom és El cau del drac . Es fa un petit embús de gent pq a la sortida de l'escala hi ha un pas una mica complicat però equipat amb cadenes i amb ferros de ferrada es passa molt bé.
La cova –això si que ho havíem llegit-, es pot evitar per un camí lateral que surt a l'esquerra i que també està equipat amb cadenes. Però és estret i hi ha timba. Jo preferiria la cova.
Entrem a la cova. En realitat és un passadís que fa molta pujada i que està equipat amb cadenes i ferros. Ens van molt bé els guants de bici que hem portat. Està molt moll. Cap al final hi ha escales fetes a la mateixa roca. La cova se'ns fa molt curta i surts a l'altra banda de la muntanya. Des de dalt sembla un forat a l'abisme però a les fotos no s'aprecia gaire.
El camí de baixada és molt maco, per entremig dels prats. És l'única estona de totes aquestes excursions en què estem sols. A Polana Pisana tenim vistes als sortints rocosos de l'altra banda de la vall i veiem el camí i la gent que puja a les altres coves. Una de les quals, Jaskinia Raptawicka, és una de les que havíem pensat anar-hi. És molt dret, estret i amb timba al costat. Ja veurem què fem, pensem mentre baixem i tornem al camí central de la vall. Hem trigat 1:05 hores, 10 minuts més del que marcava el cartell.
Continuem per la pista i passem per la sortida de les tres coves que hi ha a la dreta del camí principal i que estan connectades d'alguna manera: Jaskinia Raptawicka, Jaskinia Oblazkowa i Jaskinia Mylna. Al cap de poc, trobem l'inici de la pujada. Ja és dret des de l'inici i amb cadenes. D'una banda hi vull anar, però de l'altra em fa por passar-ho malament. I no duem casc. I la Raptawicka és llarga i té molts entrants i cavitats. I després està la baixada. Potser van ser excuses, però el Lluís tampoc insistia en pujar-hi. Així que ho vam deixar córrer.
Avancem una mica més per la pista (camí-riu-muntanya) que comença a pujar lleugerament. Arribats a una creu, girem cua. Ens queden uns 4,5 quilòmetres fins a l'aparcament. Molt a prop de la sortida, trobem una cabana com de pastor de la que surt un flaire de fumat. És dels pastors de la zona que venen el formatge històric i exclusiu de la zona l' Oscypek . Mínim ha de portar un 80% de llet d'ovella, de les que pasturen en aquestes muntanyes.
|
