Ja heu vist que els NOHIHAQUIENSPARI ens hem dividit molt aquest pont. Dies de festa, diners, interessos personals. El cas és que uns quants vam anar a la Cerdanya. Som els Gabarró-Solanas, els Rigola-Solanas i els avis, els Solanas-Ibáñez. Uns quatre dies i els altres dos.
ÉS DISSABTE, FEM RAQUETES
La primera peripècia just abans d'arribar a Guils-Fontanera, on anàvem a fer raquetes. No vam posar les cadenes a temps i en un revolt quasi bolquem. I en Domingo va caure en un marge. Entre tots i sense ajuda externa vam poder treure el cotxe i posar, ara sí, les cadenes. Havia nevat al matí, però va sortir el sol i el paisatge estava esplèndid. Vam fer una petita excursió amb raquetes. Aquí la mostra dels participants petits:
Tres nens, tres actituts

MARTA: Què potser ja es vol quedar aquí? |
|
 |
|

RUT: Juganera i protestona |
|
|
PAU: A per totes amb raquetes gegants |
|
|
|
|
|
|
|
I la quarta què?. La Meritxell va plorar força aquest dia. I això que la mare i els avis només estaven per ella. Veieu:
Meritxell: de bones i de dolentes
 |
|
 |
|
|
|
Vam fer el circuit més curt
 |
|
 |
|
 |
La Berta segueix sense sortir a la foto. A qui veureu ara serà als avis.
Domingo i Consuelo, sempre atents a tots
 |
|
 |
ÉS DIUMENGE, A ESQUIAR
No va ser un bon dia d'esquí. La Molina va anar tancant pràcticament totes les pistes al llarg del matí pel vent, això si ni un cèntim de descompte. I és clar, tota la gent s'acumulava abaix. Per la Volta a la Muntanya Sagrada, el vent feia que s'hagués de remar i a la Marta fins i tot la tirava a terra. Almenys, el Pau va fer classe amb un monitor i ja va poder baixar més o menys sol per Pista LLarga. (espero que em passin fotos per posar-les).
ÉS DILLUNS, INTENTEM FRANÇA
El temps a la Molina seguia igual i vam decidir anar a França. La primera idea era Font-Romeu, però ens van dir que a Eyne-Sant Pere dels Forcats (l'estació també es diu Cambre d'Aze) estaríem millor. I va ser veritat tot i que també tenien algunes pistes tancades. De moment ens van fer descompte. Vam tenir de tot, sol, pluja i neu. I en un moment donat la Berta i la Rut es van quedar clavades en un "arrastre". L'únic telecadira que tenen se'ls va espatllar durant més d'una hora. Per sort, nosaltres no hi érem a dalt. Però el dia va estar prou bé.
DIMARTS, A LLÓ, AL BALNERARI
Deien les nenes que els hi devíem. Sí, de quan vam anar a fer la ferrata de Lló i el balnerari estava tancat per reformes. Ha quedat més maco amb jacuzzi i sauna que abans no tenia. També ens va nevar però menys que la primera vegada que vam anar. Després, dinar ràpid amb el menjar que teníem i cap a casa.
Berta Solanas
|