09-03-08, dia d'eleccions generals.

	Escampada al pou de neu

Sortim de Coll Formic força puntuals (dos quarts d'onze) un cop ens hem aplegat tots. Crec recordar que 13 adults i 9 criatures, és a dir, 22 persones.

El primer tros de pujada és molt dur, ja ho sabem d'altres vegades, però mica en mica anem enfilant, encapçalats pels més petits que són els que tenen més energia. Al cap d'uns tres quarts d'hora arribem al pla de la Barraca, on instintivament ens fiquem tots dins el pou de neu. Els pous de neu es construïen en les zones d'obaga del bosc i a força alçada per tal d'acumular la neu de l'hivern durant la primavera i fins i tot, l'estiu. Al nostre pou, però, no hi ha ni rastre de neu... i això que estem a 9 de març, encara hivern.

El grup s'allargassa però tots ho intenten

Estem a meitat de camí i a trams ja anem divisant la creu que hi ha al cim. El dia està núvol i en alguns indrets fa molt de vent i fred. Cada cop ens anem abrigant més, tot i que quasi tots anem amb la llengua fora...

	Molt fred al cim. Trobem gel a la creu

Aproximadament a les dues hores d'haver sortit, fem el cim (1.697m) . Sembla ben bé un cim d'alta muntanya, doncs hi fa un vent de mil dominis i un fred escandalós. A la creu hi ha gel acumulat, per la qual cosa devem estar al voltant dels 0 graus, però amb el vent que fa, la sensació és de molt més. Ens apleguem tots juntets a darrera la creu, on no colpeja tant el vent, el temps juts per esperar que arribi tothom i fer la foto de rigor... Un cop fet això, comencem a baixar immediatament i no parem fins a arribar al coll on ja no hi bufa tanta ventada.

	Ja queda molt poc per acabar

Tots al pou, el vent no molesta tant. Esperem que tornin

Quan tornem a arribar al pou de nou, de nou ens hi tornem a ficar, doncs allà s'està a recer del vent i un se sent protegit. Decidim dinar allà, doncs són quasi bé les dues, i hi ha gana. Mentre els grans ens atipem, L'Horacio es dedica a perseguir la canalla (que no estan cansats...) amunt i avall per la muntanya. Tot són rialles i crits.

En mitja horeta som a Coll Formic de tornada, i el bar ens acull per prendre cacaolats o cafès, segons les edats i els gustos. Està clar que ha estat un dia fred... on hem albirat poc l'astre sol. Potser un altre dia...

Alícia Ninou