Havia de ser molt fàcil, poc més de dos-cents metres de desnivell des del coll de Jou. El Sant Amand, un cim poc trepitjat situat davant del Taga se'ns va resistir. Ja a casa no quedava clar el camí, el mapa de l'Alpina no el tenia pintat i per davant no semblava accessible. De les ressenyes vaig deduir que s'havia d'agafar la pista que sortia a la dreta del cim (mirant-lo) i ja trobaríem el camí. Però la pista baixava molt i vaig decidir pujar pel bosc tot agafant corriols. De fet, vam arribar a la carena gairebé camp a través. A sobre, a l'arribar a dalt em vaig equivocar i no vam poder arribar a dalt, era massa tard. Jo em vaig avançar una mica gairebé fins al cim i hi havia unes marques vermelles com de baixada, però vam preferir no arriscar i la tornada la vam fer pel mateix camí que l'anada.

L'arbre. Les petites, contentes de no pujar més.

Tot això va passar perquè no duiem GPS, i és que el Lluís no venia. Érem només la Pilar, la Marta, la Cèlia i jo, la Berta.

En aquesta sortida vam trobar algunes flors molt xules, una vaca morta (segur que havia caigut) i també uns quants ceps que finalment, no ens vam menjar. Per acabar, una imatge fantasmagòrica del bosc quan ja tornàvem cap al cotxe.

No era de nit, però si t'endinsaves en aquesta fageda, ho semblava.	Estava ben morta. En aquest punt, el pendent era molt pronunciat.

Berta Solanas