Els que seguiu habitualment la web podreu dir: ja és hora. La sortida a la Cova dels Talibans ha estat posada en les previsions moltes vegades i no hi havia manera. Per fi, el 27 de juny la vam fer. Érem 4, el Miquel, la Pilar, el Lluís i la Berta. Tots adults, havíem decidir fer-la sense nenes. Primer per evitar mals rollos (digueu-nos tous) i després perquè realment no sabíem què trobaríem. Les ressenyes eren de gent experimentada, que escala coses complicades, i no ho teníem del tot clar. Penso que vam encertar a l'anar sols. No és que sigui molt, molt difícil, però no és fàcil assegurar un flanqueig, i és el tram delicat. Hi ha cordes fixes que t'ajuden a passar, però t'has de fiar (i gaire noves no són). En general, ho vam fer amb soltura, la Pilar va patir una mica.
El tram delicat és una petita part del recorregut que vam fer. La resta era caminar per la cara sud del Pedraforca. De fet, s'anomenen Coves dels Talibans quan cap del dos trams és una cova. La primera un pont de roca, xulíssim això si. I la segona un tunel on, si, feia fred.
Haig de dir que, malgrat que veus l'entrada de les coves, el camí per arribar-hi no està massa clar. Penso que la majoria de la gent puja per l'interior del barranc del Torrent de Cal Ninot. Però quan fa calor, tela... Nosaltres vam anar per un camí a l'oest del barranc -molt maco- i després, pel dret, vam haver de recular per trobar l'entrada. Podeu escollir. Ah, just a l'entrar en aquest camí, el Miquel va trobar una orquídia. A la resta del camí, moltes altres flors.
Tant abans com després de les coves, l'espectacle és impressionant. La cara sud del Pedra no és tant coneguda com la nord però les seves parets són molt més verticals i llises. Vam estar temptats de pujar per la Gran Diagonal (que té unes grimpades) per arribar al Pollegó Inferior, però vam optar per anar tranquis i tornar. Un altre dia.
Berta Solanas
|

Ja hem fet un bon desnivell. En Miquel i les flors
|
Passem per on podem |
|
|
|
Molt a prop de les coves |
No hi ha dubte, estant contents |

Coves dels talibans i ruta
|
|
|
Inici del tram delicat. Corda d'ajuda |
|
|
Primer flanqueig per l'herba |
En Lluís a l'inici del flaqueig per roca.
Vista de tot el pont de roca |
|
|
Primera part del flanqueig per roca |
Segona part del flaqueig per roca i sortida
La motxilla toca la pedra |
|
|
La Pilar, passant el flanqueig
|
|
|
En Miquel, passant el flanqueig per roca
|

La Pilar i el Lluís en el tram intermig
|
|
|
Arribem a la segona cova, el túnel |
|
|
La Berta a la segona cova, el túnel
|
|
|
El Lluís, a punt d'acabar el túnel |
En Miquel, a l'entrada del túnel |
|
|
La Pilar, també a punt de sortir |
La Berta, al final de la segona cova, el túnel |
|
Paret sud del Pedraforca i, a l'esquerra, la Gran Diagonal |
Escaladors a la paret sud del Pedraforca |
|
 |
Coves dels talibans |
EN COTXE:
Des de Saldes (Alt Berguedà) seguiu cap a Gòsol (B-400) fins al trencall -dreta- que indica Mirador del Gressolet i refugi Lluís Estasen. Acabades les cases del poble, trobareu un trencall a l'esquerra -no l'agafeu- i un altre, també a l'esquerra on hi ha un petit eixample, és aquest. L'heu de seguir -algun tram és bastant empinat- fins a una cruïlla de tres pistes i al coll que inicia la baixada cap a Gòsol -el coll de Jou-. Aquí podeu aparcar, encara que es pot seguir una mica més cap a munt fins a deixar el cotxe en un eixample. Si voleu pujar pel Torrent de Cal Ninot heu de deixar el cotxe abans -mirar mapa-
|
HORARIS I DESNIVELLS |
SITUACIÓ |
ALÇADES |
HORARIS |
TEMPS PARCIAL |
TEMPS TOTAL |
DESNIVELL PARCIAL |
DESNIVELL
TOTAL |
Coll de Jou |
1.550 mts |
9:45 |
|
Deixem el camí pel bosc |
1.890 mts |
10:45 |
1:00' |
1:00' |
340 mts |
340 mts |
Inici Coves |
1.890 mts |
11:55 |
1:10' |
2:10' |
+- 20 mts |
340 mts |
Final Coves |
1.970 mts |
13:20 |
1:25' |
3:35' |
80 mts |
420 mts |
Descans i pica-pica |
|
F: 13:40 |
20' |
3:55' |
|
|
Inici Gran Diagonal |
2.050 mts |
14:05 |
25' |
4:20' |
80 mts |
500 mts |
Deixem la tartera i entrem al bosc |
1.945 mts |
14:40 |
35' |
4:55' |
-105 mts |
395 mts |
Font |
1.930 mts |
14:50 |
10' |
5:05' |
-15 mts |
380 mts |
Dinar |
|
F: 15:20 |
30' |
5:35' |
|
|
Coll de Jou |
1.550 mts |
16:10 |
50' |
6:25' |
-380 mts |
------ |
|
ITINERARI |
A PEU:
Tot i que es pot continuar una mica més en cotxe, nosaltres el vam deixar al Coll de Jou, un més. Vam tallar camp amunt fins a trobar de nou la pista i la vam seguir cap a l'esquerra fins al punt on comença el camí del Prat del Reo (hi ha una cartell indicador). Si no hi fos, és a la dreta de la pista en un punt on aquesta s'eixampla una mica.
Seguim el camí -que puja dret pel mig del bosc- més o menys una hora. Les coves les tenim al davant però no trobem cap camí que surti a la dreta per anar cap a elles. Així que, una mica abans de la font (ho dic perquè si arribeu, ja us heu passat el punt) i més o menys a la mateixa alçada que es troben les coves, decidim passar pel dret i anar cap allà. Hem d'anar endevinant el camí -ara matolls, ara tartera, ara roques- però com pel camí que veníem hem vist força estona l'entrada de les coves, només cal agafar aquella direcció i fins que les trobes.
La primera cova és un pont de roca. Primer fa una pujada vertical i, en el flanqueig ja hi ha una corda per agafar-se. El flanqueig segueix enganxat a la roca (tram delicat) primer horitzontal i després en diagonal. Nosaltres portàvem unes express per "assegurar-nos" a la corda.
Acabat aquest tram i passat per sota del pont de roca, un camí molt dret ens porta a l'entrada d'una cova allargada (50 mts) i amb camí ascendent. Més aviat és un túnel, amb entrada i sortida. Una grimpadeta molt fàcil.
La sortida és pot fer per un pas de 5è (a l'esquerra) que nosaltres esquivem, o caminant cap a la dreta.
Ara ja sota el sol, hem d'acabar de pujar. Quan arribem quasi a tocar de les parets verticals on escalen, girem cap a l'esquerra. Allà, majestuosa, ja veiem la Gran Diagonal. Nosaltres passem d'ella i agafem els camins que ja baixant, ens portaran, primer per la tartera i, després pel camí del bosc del matí, cap als cotxes.
|
TRACKS GPS
MAPA DE LA ZONA (120 kb) |
 |
 |
|