Què bé que ens ho prometíem. La Marta i la Cèlia tenien festa al bàsquet i ens esperava un cap de setmana de neu superxulo. Dissabte a esquiar i diumenge, a fer una excursió per la zona d'Ulldeter. De fet, vam esquiar i vam fer una excursió però res de l'abast que haguéssim desitjat.

	No es podia caminar ni esquiar, la culpa va ser del torb

Dissabte Valter 2000 estava mig tancada. Només funcionaven els arrastres i el remuntador que puja del pàrquing d'abaix, el superlent de dues places.

Però no només era això, la ventada no et deixava ni caminar. El torb aixecava la neu de les carenes que feia por. Alguns es van posar les botes d'esquiar però la majoria vam sortir del cotxe només per esmorzar i per decidir que marxàvem. Realment una llàstima perquè el Juanjo, l'Adela, la Gemma i la Rut només pujaven aquell dia i a esquiar. I res de res.

Decidit que no esquiàvem, el grup (13 persones) es va dividir en tres parts. Uns van marxar cap al mercat de Ripoll, uns altres es van quedar a Setcases voltant i jugant al poble. I la resta ens vam anar a caminar pels voltants de Setcases, en una vall arrecerada on no feia vent. Tots contents.

L'Ignasi i el Lluís decideixen per on hem d'anar		Una carbonera en el camí que segueix el Torrent de Vall Llobre

S'ha de passar el riu. Més d'un metre de neu		Final del trajecte
La Cabana dels Boscos. D'aquí surt el camí que puja a la Collada Verda		Una estona de descans i a tornar. S'ha de fer pel mateix lloc que a l'anada

Esperant per entrar a dinar

	Pugem a la Creueta de Setcases amb els últims rajos de sol

Cap a les 3 tots estàvem de nou al poble per dinar plegats. I a Can Tiranda ens van donar molt bé de menjar -era també una opció per dormir però quan vam trucar ja no tenien lloc).
Després de dinar, vam pujar a la creu de Setcases, allà davant mateix.

I ja sense els que havien de tornar a Barcelona, vam redescobrir Setcases. La majoria feia molts anys que no passejàvem pels seus carrers, i deu ni do, com ha canviat. Dutxes, sopar, una mica de deures i a dormir.

Hem fet cim, petitet, pero cim.
Diumenge ho vam provar de nou. I aquesta vegada si que vam esquiar. Valter 2000 és una estació petita i la vam recórrer de cap a cap. I sense massa gent, que sempre està bé.
La Maria i l'Ignasi, a menjar-se Valter 2000	A la cua del telecadira, la Cèlia, la Maria i la Pilar

Setcases, molta neu als carrers

La Maria, recolzada a l'església de Setcases

FITXA TÈCNICA