EN COTXE:
Hem de fer cap a Andorra. Entrant per la Seu d'Urgell o per Pas de la Casa heu d'arribar fins a les Escaldes. Aquí un tunel -o la carretera antiga- us porta a les portes de La Massana. Davant del Telecabina girem a la dreta en direcció a Ordino (CG-3). Passem el poble i continuem la carretera en direcció a les pistes d'esquí d'Ordino-Arcalís fins que aquesta s'acaba, fins als remuntadors i restaurant situat a 2.220 mts.

Si s'ha d'anar només als llacs o es vol passar per tots, es pot deixar el vehicle uns 500 mts abans i iniciar la ruta on hi ha la indicació Llacs de Tristaina. En aquest cas s'ha de perdre una mica de desnivell per poder passar el riu.

A PEU:
Deixat el vehicle a l'aparcament superior de l'estació d'esquí d'Ordino-Arcalís agafem el caminet que puja fins als llacs per darrera del restaurant en direcció nord-est. Arribem al coll que dóna pas a l'espectacle del Circ de Tristaina amb els seus llacs. Per veure el primer s'ha d'anar una mica cap a la dreta o ja començar a baixar cap a l'estany del Mig. Per passar el desaigüe hi ha un pontent. Voregem el llac deixant-lo a la nostra esquerra. Hi ha un itinerari que voreja els llacs si es vol fer només una passejada. El camí es va enfilant cap al nord-est seguint un torrent (el que baixa les aigües dels llacs superiors). El llac de Més Amunt va quedant abaix i també a l'esquerra.
Superat el torrent -l'hem de creuar dues vegades- arribem als llacs superiors i a tocar -en distància- del circ de Tristaina- Aquí un cartell alerta de la dificultat de la pujada al Tristaina -entenem que és per qui va amb sabatilles o no ha anat mai a la muntanya- però només hi ha una petita grimpada perfectament superable només posant les mans a les pedres.
El que queda està a la vista. El Tristaina davant i molt a prop, però a 400 mts de desnivell. La primera part del camí -direcció nord- és bastant planera i la compartim amb les marques taronges (fosforito) que indiquen cap a l'estany i el refugi francès de Forcat (el veurem des del cim).
Un cop separats els camins comença la pujada forta. Una tartera que rellisca, no cal dir res més. No s'ha d'arribar al coll que veiem a la dreta del Tristaina. Atents a les marques ens desviarem una mica cap a l'oest per arribar a la base de la barrera rocosa del Tristaina. Aquí trobarem els passos una mica compromesos d'aquesta ruta. Un placa de roca plana i inclinada amb una corda per ajudar a passar-la. Després una xemeneia d'uns 3 metres molt fàcil. I una mica més endevant un altre pas que necessita de mans. Ni a la baixada presenta dificultats més que la situació aeria.
En uns minuts estarem al cim. Gaudiu de les vistes, tant cap a Catalunya, Aragó com cap a França.
La baixada la fem pel mateix camí. Però entre els estanys superiors i el del Mig, just quan s'acaba el torrrent agafem un altre corriol també ben senyalitzat fins al pont que hem travessat a la pujada.