Quarta sortida de l'any, sort que aquest mes de març ens hi hem posat una mica... Podia ser a qualsevol lloc però amb dues condicions: que no fos massa lluny i que hi hagués neu. Aquesta última del Pau i la Txell. I així va ser com els NOHIHAQUIENSPARI ens vam enfilar per la cara nord del Matagalls fins al cim. El dia no prometia gaire. Entre Barcelona i Viladrau ens va ploure i el sol només el vam veure uns minutets. Però les ganes eren tantes que ningú no ens va aturar. A l'aparcament del coll de Borderiol -amb una caseta d'informació del Parc Natural del Montseny- vam esmorzar. Feia fred, bastant fred, i tot i que el Matagalls no s'hi veia, havia deixat de ploure.
La ruta que volíem fer estava bastant clara, seguir la pista fins a coll Pregon i allà cap a la dreta fins al Matagalls. Fa una pujada constant però molt suau, just fins a sota de Coll Pregon. Després el pendent és més pronunciat. Hi havia una altra opció que vam descartar. Era seguir una pista que va molt planera (el trencall està indicat) i que puja molt dreta en el seu últim tram. Passa per la Font dels Mosquits i per la Font del Llop. Els dos camins es troben just a sota de coll Pregon.
La neu començava bastant aviat però només en els marges i en alguna zona ombrívola. Més endevant, la neu ocupava tota la pista i anava augmentant el gruix. Cap als 1.400 mts ja n'havia prou com per jugar i tirar-se boles de neu. Coll Pregon és una clariana enmig del bosc amb un monòlit dedicat a Pau Casals. Des d'aquí veiem la cara sud del Montseny. Hem de fer una cura d'urgència. En Pau, que no ha parat de protestar en gairebé tot el camí, té una "pupa" al peu. Superat aquest entrebanc, enfilem la pujada forta-cap a l'oest- fins a la carena. El camí, per la neu, està molt marcat. Dret però sense problemes. Diferent serà quan sortim a la carena, s'acaba la neu però el vent és bestial. S'ha de vigilar perquè se'ns emporta. Uns 10 minuts més tard arribem el cim. El vent ve del sud, darrera la creu encara ens podem amagar. Fem les fotos d'una parella que marxa ràpidament cap avall, no sense preguntar-nos a partir de quina edat es poden portar nens al Matagalls. Li expliquem la experiència de la Marta que encara no tenia 5 quan va pujar per primera vegada. Segur que tornen amb els seus. A nosaltres també ens fa la foto un altre excursionista. Gràcies.
Per baixar hem de tornar a fer la carena, de nou ventadíssima, fins a coll Pregon. Allà dinem. Però no podem estar-nos gaire estona per què xispeja. Després no seria res, però no ens podem arriscar. A la baixada -i queda reflectit en el track- agafem algunes dreceres per guanyar temps. A Viladrau fem un merescut cafè i cap a casa.