EN COTXE:
S'ha de fer cap a la Seu d'Urgell. A la rotonda d'entrada a Castellciutat i a la Torre Solsona de la C-14 s'ha d'agafar un caminet que porta a una cruïlla de camins i que és l'inici de la circular. El vehicle també es pot deixar a Castellciutat o a algun punt proper de la C-14.

A PEU:
Del punt d'inici de la circular tirem una mica enrera (cap a la rotonda) fins a un punt a l'esquerra en què s'enlaira una mica un caminet. Passem entre camps i alguna edificació fins arribar a les ruïnes de Sant Esteve del Pont. Ara ja tenim el Valira més a prop i el camí -molt bonic- hi va paral·lel fins a Anserall. Al poble arribem just al pont que salva el riu. Girem a l'esquerra i després a la dreta fins a trobar el carrer Major. Girem a l'esquerra per un camí encimentat i quan s'acaba seguim rectes. Aquí ja trobem les indicacions de la ruta fins la collada de la Torre que coincideixen amb les del camí de l'últim càtar.
El camí ara és un corriol, ara una pista, però està ben indicat. Puja amb força pendent, primer cap al nord i després cap al nordoest. És quan entrem en un bonic bosc de pins. El caminet ens porta fins a un torrent que travessem diverses vegades i d'aquest fins a la collada de la Torre.
Fins a Santa Eugínia (600 metres que es fan llargs) el camí resegueix la muntanya sense perdre ni guanyar gaire alçada. Darrera la casa i l'ermita (tot abandonat i en estat ruinós) hi ha les tombes antropomorfes excavades a la roca.
Tornem a la casa i continuem reseguint la muntanya uns 500 metres girant aleshores a l'esquerra. Hi ha molts corriols fets per les ovelles i cal seguir les fites i estar atents al track per no perdre's.
Van apareixent a la nostra dreta els esterragalls dels Set Inferns. El camí segueix per la carena fins que comença a baixar cap a l'esquerra. Nosaltres ens vam passar el trencall, i vam haver de tornar enrera. No s'ha de seguir el filat de la dreta.
La baixada és forta i es combina amb pujades fortes (que el dia que hi vam anar estaven plenes de fang) passant per dins d'una part dels Set Inferns.
Sortim a la part alta de l'abocador comarcal i trobem desenes de voltors. El rodegem deixant-lo a la dreta fins arribar a la gossera municipal. Un cop passada entrem en una pista i al cap de molt poc (no gaire senyalitzat) girem a l'esquerra entrant en un molt bonic bosc de roures. És molt i molt maco. Primer baixa suament però el tram final és molt pendent. També hi arribaríem si seguissim la pista però ens perdríem el bosc.
Un cop al pla, una altra pista ens torna al punt d'inici.

* Aquí comptem tot el temps que estem aturats, no només el que surt explícitament a la fitxa.
** Nosaltres deixem el cotxe en un altre punt que no és el del track i caminem, en total, 1,5 kms més.

TRACKS GPS
MAPA DE LA ZONA