|
||||||||||||||||||||
![]() |
||||||||||||||||||||
![]()
|
Pic del Vent 4 d'abril de 2021: o a on anar per a no trobar quasi ningú |
|
La ruta està a la banda baixa del que fem actualment, 8,2 quilòmetres i menys de 350 metres de desnivell, però ja està bé. Es pot dir que és un itinerari en forma de 8 amb un tram comú al mig de les dues rodones. El cim del Vent té bones vistes: cap al Baix Vallès i el Barcelonès, cap a Sant Llorenç del Munt i l'Obac i cap a la Mola de Sant Sadurní (aquest cim ja el vam pujar el 2012). La ruta combina trams de pista i 3 trams de corriols. Excepte en el que puja directament al cim des que trobem la segona alzina enmig de la cruïlla de pistes, la resta estan força malmesos. No sabem si per l'acció de l'aigua (rierols que es formen en època de pluges torrencials), si per les bicis o pel pas de motos. La terra vermella, caractarística de la zona, desapareix i queda la roca nua. Trobem la vegetació típica de la muntanya baixa: pi, roures, alzines. I ja van sortint algunes flors (les he posat en una pàgina a banda): romaní, farigola, estepa blanca, lot, arboç, algun narcís i altres compostes no identificades. A Sant Sebastià de Montmajor -a 12 quilòmetres de curves des de Caldes- hi viuen només 9 persones i es té constància de la seva existència des de l'any 1065. Aquest nucli està format per una església, una rectoria i les cases del voltant que formen una sagrera. L'església de Sant Sebastià és d'una sola nau amb tres absis. El central és de planta quadrada i amb les tres façanes decorades amb frescos de l'artista Antoni Vila Arrufat. També hi ha, en un lateral, un retaule renaixentista d'autor anònim. Berta Solanas |