Per Nadal vam poder sortir, si, però l'endemà de Reis ja estàvem tots confinats de nou -excepte per a causa justificada- al nostre terme municipal (com moltes setmanes del 2020) per la Covid. Un confinament que no va evitar que arribés la tercera onada amb una gran força i quantitat de morts i d'ingressats a les UCI's.

Però com que ganes de quedar-nos a casa no en tenim, el Lluís va buscar i preparar sortides per Collserola, un Parc Natural que tenim a tocar i al que, fins que no se'ns ha permès de sortir de la ciutat o de la comarca, no li havíem fet gaire cas. Jo havia anat alguns dies per la Collserola més a prop de Nou Barris, però el Lluís no. I abans de la pandèmia en comptades ocasions.

Així que tirem cap a Santa Maria de Vallvidrera. Nucli originari de Vallvidrera amb una primera església del segle X i que va ser anexionat a Barcelona el 1921. No és tard, però ja trobem moltes bicicletes per la carretera que puja des de la Ronda de Dalt fins a Vallvidrera i molts cotxes aparcats. La nostra ruta té dues parts, una que puja fins al Tibidabo i torna per la Font de la Budellera (dissenyada per JCN Forestier a principis del segle XX) i pel revolt de les Monges, i una altre al voltant de l'embassament de Vallvidrera. Només farem la primera ja que a l'arribar al pantà hi havia tanta gent que vam tirar enrera.

Entre Santa Maria i el pantà de Vallvidrera hi ha l'entrada al tunel de la Mina Grott. Té un quilòmetre de llarg i portava l'aigua del pantà fins a la vila de Sarrià, a prop de l'actual estacio inferior del funicular de Vallvidrera. Després va ser el primer tren elèctric d'Espanya i més tard va caure en desús. Aquí podeu llegir la seva història.

No faré massa descripció de l'itinerari pq hi ha massa trencalls i canvis de camins i de pistes (la baixa muntanya ja té això). Recomano per tant, seguir el track amb atenció.

Berta Solanas