|
||||||||||||||||||||
![]() |
||||||||||||||||||||
|
![]()
|
Nuvolau i Cinque Torri 23 d'agost de 2022: més trinxeres de la Gran Guerra |
|
Com en altres excursions salvem el desnivell més gran en un remontador –en aquest cas un telecadira tapat-. Per això hem d'anar fins al refugi Bai de Dones. L'aparcament és gratuït i immens –quan baixem el trobem a tope i amb cotxes al camí d'accés- Abans hem passat per la base del … on hi ha un súper túnel també de la Gran Guerra, vestigi dels enfrontaments entre austríacs i italians. Unes muntanyes igualment impressionants que veiem amb tota la seva extensió quan baixem del telecadira, al costat del refugi Scoiattoli. I si al darrera nostre tenim Lagazuoi, Col del Bos i Tofana de Rozes, a l'esquerra tenim les Cinque Torri (no massa altes, però fascinants i només aptes per als escaladors) i al davant el Nuvolau i la mole de l'Averau. Som a les Dolomites però als Dolomites d'Ampezzo, a uns 20 quilòmetres de Cortina d'Ampezzo. El nostre objectiu és pujar al Nuvolau (al que també es pot pujar per la ferrada Ra Gusela des del Pass Guiau) i després fer la visita de les trinxeres i espais de la Gran Guerra que hi ha al costat de les Cinque Torri. La pujada al Nuvolau encara té més gent –és més fàcil- que la del Piz Boé. I quan arribes a dalt, et trobes un refugi –diuen que és el més antic de les Dolomites-, a 2.575 metres i un cuiner a l'exterior fent bocates de botifarra calenta. Ahh, des d'aquí també veiem la Marmolada i el Piz Boé. Després de 4 dies a les Dolomites ja no ens sobta això dels refugis de muntanya convertits en restaurants –aquest almenys tenia una zona de pic-nic-, però potser aquí es passen. En aquesta petita zona hi ha 4 refugis: Nuvolau al cim, Averau a la Forcella Averau –on arriba un telecadira des del Pass Guiau- el Cinque Torri a la falda de les Cinque Torri pel nord- i el Scattaioli on arriba el telecadira de Bai de Dones. I el cas és que –segona quinzena d'agost- tots plens. Nosaltres portem el menjar a la nostra nevereta. I busquem una zona de pic-nic. Al costat de l'aparcament hi ha un llac, però tot està tant ple que fugim. El que hem trobat al MapsMe és a Pieve. Per arribar-hi hem d'agafar un altre itinerari diferent al d'anada –que ja ens està també bé- i pujar fins al Pass Pordoi per Arabba i tot el seu domini esquiable. Resulta que aquesta zona de pic-nic està al mig del poble. Curiós. Aprofito per a fer un cafè. A la tornada agafem un gran embús que comença a mitat de camí entre el Pass Pordoi i Canezei i que dura fins al súper de Vigo di Fassa on havíem de fer la compra pels propers dies. Berta Solanas
|