Era l'últim dia que la Rut havia d'estar a les Dolomites amb nosaltres. Havia d'agafar el bus de tornada i, per tant, no es podíem allargar. Vam escollir anar al Sassolungo, bé, a la Forcella de Sassolungo, que la resta és escalada. El Sassolungo és un conjunt de 7 torres, a qual més esvelta. I entre les dues més destacades i que es veuen des de molts punts de la Vall di Fassa, la Forcella (enforcadura) amb un refugi allà al mig, el refugi Toni Dometz. És un refugi construït pel pare del Toni després que el fill i un montanyer al que acompanyava morissin a la zona per l'impacte d'un llamp i no es poguessin aixoplugar a cap lloc. Amb els anys s'ha anat ampliant i ara té 34 places i, evidentment, un restaurant amb unes vistes impressionants.

Caminant, pràcticament l'única opció d'excursió és la pujada a l'enforcadura sigui per des del Passo Sella o passant pel refugi Vicenza i pel Emilio Comici. Però aquesta segona opció era massa llarga i avui no teníem massa temps.

Són uns 630 metres de desnivell i una baixada no apta per tots els genolls. Després de pensar diverses opcions decidim pujar caminant des del Passo Sella –directíssim-, dinar a dalt i baixar en telecabina. Que, per cert, és un telecabina molt especial. Li diuen “sarcòfag”, només hi caben 2 persones, s'entra per darrera i fent un saltet. Això sí, el personal t'ajuda.

Quan ja has fet més de dues terceres part de la pujada, veus que molta gent s'en va cap a l'esquerra, gent que ha pujat amb casc i arnès. Van a fer una ferrada que han instal·lat aquest 2022 i que és molt espectacular. No ha de ser extemadament difícil per què hi havia grupets de nens esperant per fer-la. Ho vam deixar per un altre any.

Ja he dit que les vistes són espectaculars. Afegir que es veu la Marmolada i el Grup Sella amb el Piz Boé, on vam estar fa dos dies. I que, quan estàs allà al mig de la Forcella, mirant les torres que tens a tocar, fa la sensació d'estar en un altre mon. Com seria sense gent, costa d'imaginar.

Berta Solanas