|
||||||||||||||||||||
![]() |
||||||||||||||||||||
|
![]()
|
Vall i pas San Nicoló |
|
En aquest tram en navette, l'estreta carretera va encaixonada entre les parets i el riu. Un riu, per cert, ple de troncs arrencats per alguna riuada o caiguts per la neu que ningú no ha retirar. Fa molta pena. Com a contrast, tens a la teva esquena la bellessa del Catinaccio i al davant tota la vall –superverda- i les muntanyes del … que tanquen la vall formant un circ. A la dreta –sud- hi ha les que separen aquesta vall de la de San Pellegrino. Una altra característica de San Nicoló són les cabanes de pastor o de pagès que salpiquen tota la vall. Las menys, estan en mal estat. La majoria estan reconvertides en cabanes per passar el dia i algunes estan reformades i són autèntiques cases rurals. Són moníssimes i fan un mosaic entre el verd dels camps i la pedra de les muntanyes. La majoria de la gent –i n'hi havia molta- va fins a la Cascada. I dina en un dels 3 restaurant que troba (un on et deixa la navette), un altre a uns 2 quilòmetres i el tercer al davant de la Cascada. Nosaltres decidim pujar fins al Pass San Nicoló on, evidentment, hi ha un altre refugi. Als 2 metres de caminar ja veiem –quina alegria- que estarem gairebé sols. Fem la pujada pel camí més dret i més directe i la baixada pel més suau, que va per dins del bosc. A dalt, un plàtan i una mereixida birra i com no, vistes al Piz Boé. En aquest cas, la Marmolada la veiem per una cara menys coneguda, pel sudoest.
|