Si anàvem a Granada, havíem d'intentar pujar al Mulhacén. I així ho vam preparar. Per l'opció més adaptada a les nostres possibilitats, és a dir, per l'opció més fàcil: uns 700 mts de desnivell i uns 10 quilòmetres totals de recorregut. A més del Lluís i la Berta, vam afegir a la sortida la Marta i un company seu de pis, l'Angel. Ells dos tiraven a un altre ritme, però es van adaptar.

Per a fer només els 700 metres de desnivell, un minibus ens va portar des de Capileria (Alpujarras) fins al Alto del Chorrillo (2.700 mts) i, a partir d'aquí, la pujada fins els 3.479 mts que fa el Mulhacén. Per lliure es pot pujar fins l'Alto del Portillo on hi ha una àrea de descans i que està a 2.193 mts. Més enllà d'aquest punt només poden passar els vehicles del Servicio de Interpretación de las Altas Cumbres. El servei funciona a l'estiu i fins a l'octubre i té el Centre d'Informació a Capileira. Hi ha 4 pujades i 4 baixades al dia i val 14,5€ (2022). Inclou també aproximació a la flora i fauna del vessant sud de Sierra Nevada i explicació dels molts quilòmetres d'acèquies que hi ha per portar l'aigua als pobles i als camps de les zones més baixes evitant així que es perdi. Són d'origen àrab i ara s'està intentant que segueixin fent la seva funció i que no es perdin a través del projecte Life Adaptamed.

Comencem el dia amb un sol radiant i amb forá vent que ens acompanyarà tota la jornada. A l'inici de la ruta es veu el vessant sud de Sierra Nevada, amb el Mulhacén (penúltima loma) i el Veleta. A mesura que anem pujant van arribant núvols i quan arribem a dalt, el Veleta apareix i desapareix igual que les lagunes que hi ha a sota. La baixada la fem sense pluja que comença quan estem ja al niu de metralladores. A la sortida, la boira ho envaeix tot, el camí fins als minubusos i durant bona part de la pista de baixada.

El Mulhacén és una excursió fàcil per un camí perfectament marcat. L'única dificultat pot està a l'alçada i al vent que sol fer. El track que adjuntem fa una circular ja que a la tornada passa per la Laguna de la Caldera i pel refugi llure de la Caldera i passa a prop del refugi de Poqueira. Nosaltres (amenaçava mal temps i, de fet a va ploure a l'arribar al Alto del Chorrillo de tornada) vam anar i tornar pel mateix lloc.

Ja arribant a l'Alto del Portillo, val la pena anar a veure un niu de metralladores de l'exèrcit republicà de la Guerra Civil que s'ha conservat i serveix d'aixopluc per quan plou (com ens va passar) o per esperar l'arribada del bus de baixada si hem fet el trajecte més ràpid del que ens pensàvem. Està senyalitzat amb un pal dels de neu i hi caben una trentena de persones (enxovades, això si).

Berta Solanas