|
||||||||||||||||||||
![]() |
||||||||||||||||||||
|
![]()
|
A la base del Mt. Aguille 11 d'abril de 2022: fred a la primera incursió al PN del Vercors |
|
Tot i no està dins de l'espina dorçal del parc natural sinó una mica aïllat (d'aquí també el seu encant), el Mont Aguille és un dels símbols del parc natural, tot ple de parets escarpades. I es va donar el cas que el vèiem des del nostre apartament (Gîte le Phare), al nucli de Ruthière del poble de Chichilianne. En cap cas va ser la nostra intenció pujar al Mont Aguille però si acostar-nos-hi i veure les diferents cares de la gran roca. Des de l'apartament sembla estilitzada però des de l'oest és una gran mole. Vam trobar congestes de neu i molt de vent a la part superior. La neu dura al nord ens va impedir fer tota la volta així que vam tornar per on havíem anat, només canviant una pujada que vam fer molt dreta pel camí que, més llarg, feia menys pendent. Tot i així, no ens va decebre res. Acabada la ruta, vam anar fins al final de la vall del Ruisseuau du Pas de l'Aguille. Aquí hi ha el monument en homenatge als resitents del Vercors que es fan enfrontar als alemanys a la II Guerra Mundial. El panorama dels penya-segats és espectaculars, d'una banda el circ que tanca la vall (hi ha camí per pujar fins al Pas de l'Aguille i a l'espina dorsal del Vercors) i de l'altra per la vista que es té també del Mont Aguille. Berta Solanas |