Vam reservar per pujar a aquests llacs –llacs de Covadonga- l'únic dia de tots en que totes les previsions deien que no plouria, que faria sol. I van encertar plenament, ni una gota d'aigua, tot i que a partir de les 12 van començar a arribar núvols que ens van tapar algunes de les muntanyes de més al fons.
El punt negatiu va ser la gran quantitat de gent que hi havia, tots debien pensar el mateix. I és veritat, que malgrat tota la gent, és molt bonic. Val la pena. Un altre any, amb més temps i més en forma, podem anar a dormir a alguns dels refugis de la zona. Segur que no trobem aglomeracions.
Cap problema en agafar els busos que, obligatòriament, et pugen fins als llacs per una carretera molt estreta, en realitat, una curva contínua.
Aquí vam fer, de les dues voltes que et proposen des del parc, la més llarga, uns 6 kms, que de fet, era la que ja pensàvem fer, de la que portàvem el track.
Acabada la caminadeta, vam dinar al Merendero de los Lagos, allà mateix als llacs. A la tarda, vam parar a Covadonga (pots pujar i baixar dels busos tantes vegades com vulguis durant el mateix dia) a veure la cascada, la Santa Cova i la Basílica.
Berta Solanas
|
