Castell de Puivert |
|
|
Situat a la divisòria de les aigües de l'Oceà Atlàntic i de la mar Mediterrània, Puivert fou un important senyoriatge de Quercorb durant l'Edat Mitjana. L'any 1170, durant una de les nombroses trobades de poetes que solien ocórrer a Puivert, Peire d'Auvergne hauria compost un poema satíric amb les paraules següents: «Lo vers fo fatz als enflabotz (Aquest vers fou composat al so de les cornamuses a Puivert entre els cants i les rialles) La primera família senyorívola coneguda a Puivert era la família de Congost, els diversos membres de la qual eren adeptes de la religió càtara. Cap al 1208, Alpaïs, dona del senyor de Puivert, morí assistida de perfectes càtars. El seu marit, Bernard de Congost, també rebé el sagrament càtar quan morí l'any 1232 a Montsègur, on s'havia refugiat. L'any 1210, al principi de la croada els Albigesos (un altre nom. per als Càtars), l'exèrcit dirigit per Simó de Montfort trobà la resistència de Puivert. Finalment, prengueren el castell desprès d'un setge de tres dies. L'any 1310, el matrimoni de Thomas de Bruyères amb Isabelle de Melun contribuïa l'extensió i l'embelliment del castell. LA TERRA PRIVILEGIADA A principis del segle XIV, Puivert i la regió de Quercorb foren instituïts «Terra privilegiada». Això significava que els seus habitants estaven dispensats de pagar censos reials, però havien de guardar els castells de la regió. L'estatut de terra privilegiada va durar fins a la Revolució Francesa, a finals del segle XVIII. DESCRIPCIÓ DEL CASTELL L’alcàsser de Puivert esta situat damunt un puig d'una alçada de 600 metres, i domina una formosa vall verdosa. Per a accedir a la fortalesa calia travessar un pont llevadís suspès sobre un fossar. Una segona defensa era una torre-porta quadrada. L'entrada esta coronada amb i el blasó de la família de Bruyères, que representa un lleó amb la cua esberlada i nuada. La torre permet accedir al pati principal, de 80m x 40m., encerclat per sis torres i una cortina. A Angle Nord-Oest hi ha una porta anomenada «Porta de Chalabre». La impressionant torre de Homenatge es troba situada al centre la fortalesa; té 35m d’alçada i 15m de costat, i compta amb quatre sales que se superposen. A la base hi ha una sala baixa, que té, solament, una obertura. L’accés a les altres tres sales es fa amb una passarel·la de ferro. Una escala de cargol permet descobrir la sala dels guaites a la segona planta. Les dues últimes plantes consisteixen en sales amb voltes, fetes amb creuers ogivals: la primera, que servia com a capella, està guarnida amb figures que representen uns personatges amb filacteris, i també té una peça de beneir molt formosa. La sala més alta s'anomena «sala dels músics»; hi ha lapart mes notable de la torrassa: està guarnida amb figures que representen vuit músics que toquen diferents instruments: cornamusa, viola d'arc, llaüt, flauta i tamborí, orgue, saltiri, rabell i cítara. Fa poc temps que l’accés al terrat de la torrassa es possible La residència del senyor, que ja no existeix, estava situada darrera de la torre de I'homenatge, a l'oest. Tenia diverses plantes i convertia el castell de Puiverl en un estatge senyorívol molt gran. A causa de la seva elegant arquitectura, el castell de Puivert sembla menys una fortalesa estratègica que una residència agradable. LA LEGENDA DE LA SENYORA BLANCA I EL LLAC Un dia de juny de 1289 ocorregué una catàstrofe que va posar dol a la regió: la barrera de roques que contenia un gran llac als peus del castell es trencà, i les aigües es precipitaren a la vall, destruint les ciutats de Chalabre i Mirepoix. La llegenda de la Senyora Blanca prové d'aquest fet. Una princesa aragonesa al castell de Puivert solia asseure sobre un banc de pedra al costat del llac per a meditar. Quan hi havia una tempesta, les aigües del llac creixien i cobrien el banc de la senyora. Per a evitar-ho, el senyor de Puivert decidí fer una presa de contenció per a rebaixar el nivell de llac. Per dissort, les aigües enfonsaren els penons i s'empassaren la Senyora Blanca i els seus servents. Castell de Puivert Tel/Fax: 04.68.20.81.5JZ Obert d'abril a octubre. La resta de l'any, solament amb cita prèvia. Text traspassat del folletó de la visita al castell.
|
