Un cop hem deixat el cotxe, seguim sempre les marques del PR que ens acompanyaran quasi tot el camí d'anada. Primer començem per una pista en mal estat pel cotxes i de bon fer a peu que va pujant sense gaire dificultat. De sobte arribem a un cruïilla de camins i hem d'estar al cas, trencar cap a la dreta, seguint sempre les marques del PR. El camí es converteix en un empedrat, es comenta que era un camí romà o un camí ral. El camí puja en mig del bosc. Al cap d'una estona arribem al Masgrau, una casa de pagès que el dia que vam anar nosaltres hi havia dos cavalls. Després del Masgrau el camé es bifurca i no hi ha marca del PR, agafem el de sota i de seguida tornem a trobar les marques. Desde Masgrau es veuen unes antenes de TV. És la part alta del nostre itinerari. Comencem a davallar una estona fins que trobem una altre cruïlla que ens marca diversos camins, nosaltres seguim el PR i tornem a pujar per una pista en bon estat que ens porta a dalt de la carena que separa vers Vilanova de Sau. Si mirem entre mig dels arbres la vista ja és molt bona. Aquí a dalt de la carena ens trobem una pista asfaltada o pavimentada. L'agafem a la dreta seguint les marques del GR-2. Aquestes marques -vermelles i blanques-, després d'unes quantes curves en forta pujada i de passar per la casa dels Munts, que té a darrera les antenes, ens porten fins a un mirador, és el Salt de la Minyona. Les vistes són impressionants, la alçada també, fa vertigen aproparse a la barana. El camí continua davallant per la pista asfaltada. I tot i que de seguida que sortim del mirador trobem que el GR-2 trenca cap a l'esquerra, nosaltres seguim davallant per la pista fins que trobem el camí que venia del Pont del Vent i trencant cap a la dreta en pocs metres enfilarem nou cap al cotxe. |