Neu hi havia, cert, però pastosíssima. Amb tot vam aprofitar bastant els dies de Setmana Santa. L'expedició, què pretensions, va arribar a batzegades.

	Calaf, una visita curta
	Va guanyar el concurs d'escultures

Els Gabarró-Solanas el dimecres. De pujada visita a Calaf, bé, vale... i dinar al Jaumet de Torà: bó i abundant, quasi massa abundant. Ja a Andorra i instal.lats a Cal Daina -després hotel Antic- , a La Cortinada, un petit passeig: el camí ral que, arran del Valira, anava des de la Cortinada fins al Serrat. Jocs, sopar, jocs i a dormir que l'endemà voliem esquiar. L'esmorzar va estar passat per aigua. Ja crèiem que d'esquiar res i vam sortir de l'hotel amb equip de piscina. Però el dia va millorar i, sense obrir-se del tot. Vam esquiar mig dia a Pal: la neu estava bastant fastigosa i com que no hi havia gens de gent, no paraves ni un moment. Així que al migdia vam fer partidet de bàsquet i a la tarda al poliesportiu d'Ordino. És petit i un pel car, però està molt bé: piscina, gimnàs, bany turc, sauna i jaccutzi.

L'endemà ens vam trobar amb la resta de la colla: els Moya-González i la família de l'Andreu i la Paquita, d'Arenys. Aquest cop van venir les seves dues filles, la Gemma i l'Anna, aquesta amb el seu nòvio. Una mica més tard de les nou ja èrem a les pistes de Pal. Calia llogar equips, comprar forfaits i buscar un monitor per als que no sabíen. Mentre uns es quedaven amb els que aprenien, els altres anàvem fent baixadetes. D'una a tres van tenir classe i uns quants vam fer el recorregut sencer de l'estació fins a Arinsal amb el telehuevo.

Potència demostrada al telefèric de Pal a Arisal

Dissabte i ja era el tercer dia seguit que esquiàvem, vam anar a Ordino-Arcalís, per canviar i per provar pistes noves. Val a dir que la neu estava molt millor, més dura. Però tampoc feia fred i també es va tornar pasta al cap d'unes hores. En general ens va agradar força l'estació. També vam anar fins al final. Però la vermella que baixava del punt més alt (2.625 mts), l'estany era un fàstic. Els nou que anàvem la vam baixar sense massa problemes però era molt estreta, amb molts bams i molta gent.

	La Paqui i la Gemma també van esquiar

I no ens oblidem ni de la Gemma ni de la Paqui. Filla i mare van pujar a Andorra amb la intenció d'aprendre a esquiar, més la mare que la filla si s'em permet. I també més la mare que la filla ho van aconseguir. En dos dies, la Paqui ja baixa sense problemes les verdes. A la Gemma li costa més tot, pujar per l'arrastre i baixar esquiant. L'Andreu, el pare, no va poder ni provar-ho per un problema en el peu i es va convertir en l'assistent dels altres 12. Gràcies.

Després del tute d'Ordino, no van aguantar ni dues curves.

Quedava poc per marxar. Diumenge va ser l'últim dia i va i ens canvien l'hora. I no tots la van canviar. Però som ràpids i el retard va quedar ràpidament subsanat. De tornarda, calia espavilar per passar per Andorra la Vella abans que es fessin gaires cues. I tot i que ens va parar la Guàrdia Civil, sí, a tots tres cotxes, a una molt bona hora estàvem al Parc del Segre de la Seu d'Urgell provant-nos les bicicletes. Un petit ensurt. Semblava que per a la Marta no hi havia. De fet li anava una mica gran però la va portar sense problemes. L'Andreu es va declarar com un gran expert en bici i en com s'han de fer servir els plats i els pinyons. Van intercanviar els papers amb la Sandra, l'experta en esquí. Vam fer dues petites rutes verdes i els nostres culs ja no podien més.

La "serpiente multicolor" començava per la Marta i acabava amb tot el "pelotón" buscant un carmel i una mica d'aigua

El que no us aconsellem és anar al bar que hi ha allà mateix. I mira que teníem ganes de fer un vermutet. Com que vam moure taules i cadires per estar tots junts, el cambrer es va enfadar, ens va dir de tot i volia que anèssim nosaltres mateixos a buscar les begudes. Ens vam aixecar i vam marxar. A Coll de Nargó, a la Fonda del Llac (tel. 973 383022) , ens esperava el dinar. I de debó que va ser bó. Una bona estona de sobretaula a la terrassa, la foto de grup i cap a casa. Resum, unes bones vacances.

Berta Solanas