Anar a la fitxa tècnica
 
 
 

A la fitxa tècnica
 
Castanyada en refugis d'alçada
29 d'octubre-1 de novembre: Blanc, Colomina, Mallafré i molta pluja
A la ferrada de les Baumes Corcades
A la segŁent sortida

No ho sembla pel títol però va ser una sortida de muntanya, i no especialment plàcida. El que va passar és que cada dia vam fer castanyada, o castanyes, o panellets, o moscatell, o totes coses alhora. Vam sortir, dissabte molt d'hora, tres famílies, els Gabarró-Solanas, els Moya-González i els Parron-Casanova. Ens esperaven quasi mil metres de desnivell i s'havia d'arribar abans que es fes de nit. El temps anava millorant i a l'arribar a Espot ja es veien clapes de cel blau. Vam preguntar el millor camí i dels 11 que anàvem vam fer dos grups. Les nenes i l'Adela van pujar en taxi, i els altres, caminant.

EL TEMPS:
El temps es va aguantar molt bé tot el dissabte, fins i tot vam sortir a mirar els estels a la nit al costat del refugi. Però l'endemà, diumenge tot era gris i tapat. Per sort no ens va ploure gens. No va passar el mateix dilluns. Mentre esmorzàvem, queia aigua de valent a la Colomina. La pluja es va aturar i ens va deixar anar més o menys tranquil.lament fins a que quasi es van acabar els blocs de baixada del coll de Peguera. Tot i així la pluja ens va acompanyar quasi tres hores. No anàvem malament equipats però ens vam mullar bastant.

ELS REFUGIS:
Es pot dir que vam anar als dos extrems dels refugis que pots trobar al Parc Nacional de Sant Maurici i Aigüestortes. El Josep M. Blanc (del C.E.C.) està en la banda alta (juntament amb el d'Amitges). Al juliol del 2005 van inaugurar la remodelació i ara disposa de diverses habitacions a la part de dalt, lavabos a dalt i a baix i dutxes al costat de les habitacions. També llar de foc i calefacció. El menjar estava prou bé. Els taxis tot terreny arriben fins a la porta i els guardes del refugi també poden pujar el que necessiten en cotxe.
No tan ben parat surt el Colomina, tot i que no està malament donades les circumstàncies. És dels refugis antics, sense lavabo (s'ha d'anar a fora i cremar després els papers) ni dutxes. Els espais són mínims i si, com aquests dies, plou o fa fred, s'està bastant apretat. S'han de pujar les coses a coll des de l'estany de Sallent o des d'on et deixa el telefèric (estiu). El seu guàrda, home de poques paraules, és l'Enric Lucas, la persona que té el rècord d'haver fer Carros de Foc en 10 hores i 35 minuts.

ESPOT-REFUGI JOSEP M. BLANC

   
Espot: les que van en taxi   Rierols, ponts i molta fulla a terra  

Arbres morts, buits i roques amb sol

         
 
 
L'Ignasi i la Montse, molt contents
Cascades plenes, ja ha plogut
Reflexe i crestes, quí s'atreveix?

Estany Tort de Peguera. 29 d'octubre. 17:00 hores. Només per veure-ho val la pena pujar, caminant o en taxi.

FITXA TÈCNICA

espot - josep m. blanc, 980 mts

EN COTXE:
Espot és al Pallars Sobirà. Passat Sort per la C-15, a l'alçada de l'embassament de la Torrassa (hi ha també una benzinera), s'agafa un trencall a ma esquerra. Són 6 quilòmetres. A l'entrada del poble hi ha el lloguer de taxis i també les oficines del Parc Nacional. És important assessorar-se bé del que es vol fer. Els informadors del parc (almenys amb els que nosaltres hem parlat) en saben molt.
Per anar al refugi Josep M. Blanc hi ha dues alternatives:
1. Deixar el cotxe als plans de Pierrot (aparcament del parc) i pista amunt. Més llarg, menys desnivell.
2. Deixar el cotxe al mateix poble (un desviament a la dreta de la carretera que puja a Superespot, on hi ha un edifici verd). Més desnivell, però més curt i entretingut.
Nosaltres aconsellem el segon, que és el que vam fer.

HORARIS I DESNIVELLS

SITUACIÓ

ALÇADES

HORARIS

TEMPS PARCIAL

TEMPS TOTAL

DESNIVELL PARCIAL

DESNIVELL
TOTAL

Espot

1.376 mts

12:10'

Entrada al Parc Nacional

1.800 mts

13:10'

1:00'
1:00'
424 mts
424 mts

Estany de Lladres

2.000 mts

13:50'

40'
1:40'
200 mts
624 mts

DINAR

 

F: 14:20'

30'
2:10'

Ref. Josep M. Blanc

2.360 mts

15:30'

1:10'
3:20'
360 mts
984 mts

ITINERARI

A PEU:
Hi ha dues parts.
La primera fins a l'estany de Lladres. El camí, per enmig del bosc, és molt dret, però per això mateix es puja de seguida. Cascades, rius i paisatges molt bonics.
Aleshores es troba amb la pista que ve dels plans de Pierrot. I no hi ha alternativa, excepte tallar alguns revolts. Continua sent molt dret i cansat, però en menys de tres hores i mitja s'arriba perfectament al refugi.

MAPA DE LA ZONA (200 Kb)
FITXERS GPS

Tornar a dalt

 

REFUGI JOSEP M. BLANC - REFUGI LA COLOMINA

   
Panoràmica del refugi al mig de l'estany Tort.   El Josep M. Blanc està molt bé. Però només passem una nit.  

Les nenes, amb la Sandra, van a davant, no les podem agafar.

         
 
 
Estany del Cap del Port. La Berta camí del col de Saburó.
Les nenes ja han arribat al coll, la boira és molt espesa
Pas de l'Os. Impressiona però escales excavades a la roca el fan senzill.
             
     
La Berta arriba al Colomina
Ens mereixem un bon dinar
S'han de cremar els papers del lavabo
Els nostres tres homes

josep m. blanc-colomina, +310-275 mts

HORARIS I DESNIVELLS

SITUACIÓ

ALÇADES

HORARIS

TEMPS PARCIAL

TEMPS TOTAL

DESNIVELL PARCIAL

DESNIVELL
TOTAL

Refugi Josep. M. Blanc

2.360 mts

8:53'

 

Cruïlla coll Saburó-Coll Monestero

2.460 mts

10:03'

1:10'
1:10'
100 mts
100 mts

Coll de Saburó

2.670 mts

11:13'

1:10'
2:20'
210 mts
310 mts

Pica-pica

 

F. 11:33'

20'
2:40''

Pas de l'os

2.544 mts

12:18'

45'
3:25'
-126 mts
+310, -184

Refugi Colomina

2.395 mts

13:18'

1:00'
4:25'
-149 mts
+310, -275

ITINERARI

A PEU:
Deixem enrera el refugi i anem en direcció a l'estany Negre de Peguera i passem per sobre de la seva petita presa. Seguint les marques del GR-11, de moment els camins que porten al coll de Monestero i al de Saburó són els mateixos. Passem per l'estany de la Coveta i de la Lastra, i deixem a la dreta (cartell indicador) el camí al Monestero (coll i cims del Monestero i del Peguera). El camí comença un "sinfin" de pujades i baixades que el fan bastant pesat, tot i que no hi ha grans desnivells. A sota nostra deixem els estanys del Ferro i del Cap de Port fins enfilar-nos al coll de Saburó. La baixada no té pèrdua, bastant dreta i que va a rodejar l'estany de Saburó pel sud. Després de passar per sobre de la presa i de deixar a la nostra dreta el camí cap al coll de Peguera (també es pot pujar des d'aquest coll al Peguera) trobem el pas de l'Os. Un pas (com la bretxa de Roland) que sembla molt dret però que unes escales fetes a la roca ajuden a baixar. Ja només queda rodejar els llacs de Mar i el Colomina per arribar al refugi del mateix nom.

MAPA DE LA ZONA (200Kb)
FITXERS GPS

Tornar a dalt

 

REFUGI LA COLOMINA - REFUGI ERNEST MALLAFRÉ - ESPOT

   
Sortida ventada i freda de la Colomina
 
Pluja i boira tot el camí
 

Pas complicat que les nenes passen bé.

         
 
 
Coll de Pequera, ens espera la boira, i després la pluja.
Baixada del coll de Peguera. La boira ens deixa intuir els llacs, però són molt lluny.
Un nou repte per a la Montse i la Maria, baixar del coll de Peguera

 


colomina - espot, +327, -1365 mts

HORARIS I DESNIVELLS

SITUACIÓ

ALÇADES

HORARIS

TEMPS PARCIAL

TEMPS TOTAL

DESNIVELL PARCIAL

DESNIVELL
TOTAL

Refugi Colomina

2.395 mts

8:11'

 

Pas de l'os

2.545 mts

9:12'

1:01'
1:01'
150 mts
150 mts

Coll de Peguera

2.722 mts

10:13'

1:01'
2:02'
177 mts
327 mts

Refugi Mallafré (1)

1.900 mts

13:03'

2:50'
4:52'
-822 mts
+327, -822

Dinar i esperes

 

F. 14:30'

1:30'
6:22'

Aparcament Prat Pierró

1.680 mts

15:30'

1:00'
7:22'
-220 mts
+327, -1.042

Espot

1.367 mts

16:15'
45'
8:07'
-313 mts
+327, -1.365
(1) El Lluís i les nenes van arribar a aquesta hora. La Berta mitja hora després i la resta una hora després.

ITINERARI

A PEU:
Sortim del refugi Colomina. Es voreja l'estany Colomina fins a la presa de l'estany de Mar (per la dreta o per l'esquerra). Seguim el camí fins a assolir, en fort pendent però amb escales que ajuden a pujar, el pas de l'òs. A poca distància trobem la cruïlla que ens permet anar cap al coll de Peguera (el dia anterior havíem vingut del coll de Saburó), de manera que voregem el llac de Saburó per l'oest. Seguint les marques del camí ens ens enfilem al coll de Peguera. El cim queda a l'est i no és gaire lluny (uns 250 metres de desnivell) però amb el dia que fa, ho deixem estar.
La baixada és dreta, molt dreta. Primer de pedra molt fina, que després es va fent més gran. Poc a poc es van veient els llacs i hem d'avançar entre grans blocs de granit. Pràcticament quan aquests s'acaben trobem una indicació: Llac de Sant Maurici 1:45', i poc després la cruïlla que separa les valls de Peguera i del Monestero. Només cal seguir avall, les fites ens portaran al llac i al refugi Ernest Mallafré. Abans haurem deixat a la dreta (est) la pujada, per la via normal, als Encantats.

MAPA DE LA ZONA (200 Kb)
FITXERS GPS

L'últim dia del pont el vam dedicar al fer visita cultural al Castell de Mur, i gastronòmica a un dels restaurants de Camarasa. Totes dues visites van valdre la pena.

Tornar a dalt
Anar a l'inici