Tignes: de la decepció al paradís
Pont de la Puríssima 2006: Alps sense gaire neu
A la sortida anterior
A la sortida segŁent

Després de 12 hores de viatge en autocar (sort que al Barça no el van eliminar de la Champions) arribem a un Tignes amarronat, tristot, on el que destaquen són els grans blocs d'apartaments de Le Lac. Horrendos, sense cap gràcia, sense cap qualitat. Ens esforcem per trobar la neu, però quasi no hi és. Nosaltres (Juanjo, Adela, Sandra, Gemma, Lourdes, Lluís, Marta, Rut i Berta) tenim l'apartament a Val Claret, a dalt de tot de l'estació. El panorama és una mica menys lleig i, és cert, que hi ha una mica més de neu. Però està clar que la majoria dels telecadires no estan oberts i que el dia és molt dolent. D'entrada plou i no neva. I així, amb aquests ànims i carregats com a burros, busquem els nostres apartaments: Les Suites de Val Claret. La cosa bona del dia, són fantàstics: ben decorats, amb tota mena d'estris (rentadora, secadora, rentaplats, microones, hidromassatge), molt amplis, calentons...... Excepte pel Pont de la Puríssima (que ho té reservat l'agència Estiver) es pot reservar directament.

A la tarda, quan ja ha nevat, hem anat a comprar, hem fet migdiada i hem dinat, ens decidim a provar les pistes, les pistes dels Alps. Ja no som a temps d'agafar el Metro (Funicular de la Grande Motte, el tren que et puja al glaciar) i prenem l'únic telecadira que hi ha obert. Baixem a les palpentes per una vermella, la Doble M, com a primera pista de la temporada. Ens costa però no estem tant malament per estar desentrenats. L'endemà sortirà el sol i podrem esquiar una mica més.

 
  El paisatge et maravella encara que no t'agradi la muntanya

El tercer dia el passem en blanc. Ni posar-nos les botes. Ha fet massa vent a la nit i surt el dia molt ennuvolat i nevant. Les nenes a l'apartament jugant i els pares anem a fer un vol a Val d'Isère. Almenys neva, pensem, algun dia podrem esquiar. L'endemà no millora el temps però els calcem els esquís. No podem podem pujar al glaciar, el vent que fa ho desaconsella pels nens i, nosaltres, anem tot junts. Així que de nou a la Doble M. Amb tant mala sort que la Gemma es fa mal en una cama, una estravada però que ja no la deixarà esquiar més. Ni a la tarda, quan obren el telecadira de Bollin i el de Tufs. Això permet pujar fins a la Toviere (2.704 mts) provar més pistes i que la gent no s'acumuli.

Només ens queda un dia, el diumenge, el dia de tornada. I del domini esquiable de l'Espace Killy (Tignes i Val d'Isère), un dels més grans d'Europa, n'hem gaudit un poc més d'un 1 per cent. I se sent que l'endemà obriran moltes pistes més. Així que anem a reclamar que ens deixin el forfait gratis per diumenge, que se'ns acabava dissabte. Ho aconseguim i és el gran dia d'esquí. A les 9 entreguem els apartaments nets i buits. A dos quarts de deu agafem el primer telecadira. Fa 12 sota zero, però fa sol, no fa vent i tenim poc temps. Seran 3 hores a tope d'esquí per un paisatge que no te l'acabes ni amb la mirada ni amb els esquís. Va ser fantàstic.

 
Esperem el nostre autocar a Barcelona
  Operació botes, casc, ulleres i guants
 
El Funicular i el telecadira de Les Lanches, l'únic obert   Cues fins i tot al glaciar. El remuntador de dalt, tancat
Glaciar de la Grande Motte, impressionant pels cims i arestes
 
Una altra dimensió malgrat la gran quantitat de gent   Vall d'Isère: tres cases al casc antic.
 
Dissabte a la nit, continua nevant   Alegria malgrat tot, La neu els ha fet de llit

Pizza, fondue, reglette, tartiflette.....
Va sobrar de tot.
 
   
Gemma: la nostra lesionada
Després de tres dies nevant, el panorama és espectacular. I ho aprofitem
 
No t'acabes ni les pistes, ni les muntanyes   I si saps esquiar fora pista, tot per tu.
Tornar a dalt
Anar a l'inici