EN PREPARACIÓ: A les flors, plantes i animals d'aquesta sortida
A la fitxa tècnica
En bici per l'Ebre, tot baixada
21-22 de juliol de 2007: D'Horta de Sant Joan al Delta
A la sortida anterior
A la sortida següent

La bici sembla que agrada més que caminar així que per acabar la temporada abans de les vacances d'estiu vam decidir programar una sortida sobre les dues rodes. En aquesta ocasió la Montse es va encarregar de tots els aspectes logístics i en Lluís del recorregut, aquest cop molt més senzill que el de la sortida de la Segarra del maig de 2007. Només calia seguir el traçat de l'antiga via del tren que va deixar de funcionar l'any 1973. I podeu trobar més dades del recorregut a la web de Riberabike o a la del Palau Robert (aquesta amb tracks GPS).

Una empresa ESGAMBI ens recollia a Xerta i ens portava, a nosaltres (11 persones) i a les bicis fins a Horta de Sant Joan, on començavem a pedalar. Així que fèiem una part de la Via Verda de la Terra Alta i un tram de la del Baix Ebre. El cel estava força amenaçador i les primeres gotes ens van caure quan travessàvem Tortosa. Ja sense cotxe ens vam mullar a Horta de Sant Joan, poca estona però va deixar l'empemta al carrer on hi havia una de les nostres bicis estirada. El cami va ser força plàcid i el paisatge espectacular. A Fontcalda va dinar. La pluja va caure amb força just quan fèiem el cafè. Per sort, les nenes ja feia una estona que estaven a l'aigua i no van protestar per haver de sortir.

   

     

La tensió de la sortida va estar als túnels -més de 30-, en molts pocs hi havia llum i havíem d'anar molt concentrats per no anar-nos cap als costats. Cap al final, hi ha un especialment llarg en què cal anar amb molta cura.

   

La passejada en bici la vam acabar a Xerta on teníem els cotxes. Uns quilòmetres abans havíem passat per l'Assut de Xerta, una obra d'ingenieria hidràulica feta ja pels àrabs per aprofitar millor les aigües de l'Ebre.

Les estacions, totes quasi en ruines
Són les 7 estacions per les que vam passar. Arnés-Lledó no hi havia de ser però vam agafar el camí en sentit contrari i apa, quasi 10 kms més. L'estat de totes és, com es pot veure, molt deplorable.
HORTA DE SANT JOAN
ARNES-LLEDÓ
BOT
PRAT DE COMPTE
PINELL DEL BRAI
BENIFALLET
XERTA

Llums robades
 
 

 

Una de les gràcies de les vies verdes és passar pels nombrosos túnels que sovint hi ha. I tant a la de la Terra Alta com a la del Baix Ebre no en falten. Quan es va acondicionar la zona es va instal·lar tot un sistema d'il·luminació per tal que de fer menys perillós el pas per dins dels túnels. Poc després la il·luminació va ser destrossada. Val a dir que creiem que no es tracta d'una o vàries bretolades sinó que prensem que es tracta de robatoris a conciència per endur-se els cables i la resta del material. Aquí en teniu una mostra, mentre que la caixa està totalment buida, la instal·lació del túnel està intacta.

La pluja de nou va respectar la nostra sortida i ens va deixar recollir les bicis amb una certa tranquilitat i descansar una estona. Va ser agafar els cotxes per anar cap a Poble Nou del Delta i tornar a ploure, i ara amb moltes ganes. Ens vam instal·lar a la casa de colònies Victoria i Amadeo. Dutxes, cervesetes i a sopar. No està malament considerant que és molt barata. Vam estar en una casa al costat de la zona d'acampada que tenia piscina però no la vam poder aprofitar. L'endemà no va ploure però el vent que feia ens va fer impossible agafar les barques i fer el passeig fins al punt que l'aigua toca al mar. Ho vam cambiar per un passeig pel Delta i per una estona de platja.

 
       
És això el que s'entèn per parc natural?
L'Ignasi i en Miquel, mentre la resta èrem a la platja de Riomar, decideixen anar a fer un passeig a una zona on només s'hi arriba caminant i en barca. Era la descoberta d'una zona relativament verge del Delta. Però, sorpresa amb el que van trobar, tota mena de deixalles al voltant d'una zona on, teòricament no s'hi pot passar.
     

 

 

 

Després d'un molt bon dinar al restaurant del càmping Aube i un banyet a la piscina, cap a Barcelona.
I no vam fer cap cua.

Berta Solanas

Tornar a dalt
Anar a l'inici