A l'Ariège amb pluja
Pont Pilar 2009: 1a ferrada de l'Adela i el Juanjo
A la sortida anterior
A la sortida segŁent


Tres dies, tres activitats diferents. I per poc, les tres no van ser passades per aigua. En aquest Pont del Pilar, dissabte, diumenge i dilluns, vam decidir anar a la regió francesa de l'Ariège. Feia temps que estava a la llista i, per fi, ens vam decidir. Va influir el fet que hi hagués una ferrada facileta molt a prop. Així podíem diversificar. Pels adults va estar bé. Per a les nenes, res no els va fer el pes. Érem els Anton-Sales, els Moya-González i els Gabarró-Solanas.

DISSABTE 10, FERRADA

Esmorzar a Puigcerdà. I camí cap a Vicdessos, via Ax-les-Thermes i Tarascon-sur-Ariège. A Vicdessos ja hi ha la indicació de la ferrada. Arribem a l'aparcament, que en realitat és a la mateixa carretera. Primeres desercions. Cap nena vol venir. Doncs res, més barat. Per que en aquesta ferrada, que és de pagament, no pots portar el teu material, no et deixen.

La ferrada de Vicdessos té dues variants. Anem els 6 adults junts fins al punt de bifurcació. La fàcil la fem el Juanjo, l'Adela i la Berta. La més difícil, que després va resultar que no ho era tant, en Miquel, la Pilar i en Lluís.
Estan bé per fer iniciació. No són massa llargues, no tenen dificultats grans i, a més, són variades: franquejos, ponts, trams verticals. Si, està bé. Si un té nivell, aleshores s'avorreix.

   
   

     
 
   

Al final de la ferrada ens trobem els dos grups i fem junts la baixada fins al poble de Goulier i fins a la carretera on tenim els cotxes i les nenes. El camí de baixada des del poble és molt maco.

Dinem a Vicdessos, on també hi ha un parc d'aventura en arbres, i cap als apartaments.

Estan al nucli de Marc. De fet, només hi ha l'església, la ciutat de vacances dels francesos i un alberg.

 

DIUMENGE 11, EXCURSIÓ ALS ESTANYS DE PICOT

Els llacs de Picot van ser els escollits. Deixem el cotxe a la presa de Soulcem i comencem a caminar. Primer per un camí pla, després una pujada forta que acaba amb les forces de més d'una. Només hi ha un punt, si voleu, una mica complicat, s'ha de superar un petit resalt de roques. S'ha de vigilar una mica si està mullat, com era el cas. El paisatge del primer estany és molt maco. A més, tot el terra era ple de safrà de muntanya, una flor molt vistosa.

Aquí la majoria es planten. Després de menjar una mica, en Miquel, la Pilar, el Lluís i la Berta decideixen pujar fins al segon i al tercer llac. Cada cop el paisatge és més ferèstec i els paredons de roca, per exemple, del tercer, més imponents.

   
   
   
   

DILLUNS 12, BALNEARI PELS PEUS

Petit entrebanc a l'hora de deixar els apartaments. L'encarregat ho trobava tot malament. Volia quedar-se part de la fiança que havíem deixat i fins i tot es va amagar una peça de la cafetera per fer veure que nosaltres l'havíem perdut. Sort que la Cèlia va veure com se la treia de la butxaca. Per cert, una cafetera que estava bruta quan vam arribar. Els apartaments estaven força bé i, en temporada baixa no gens cars. Però si aneu, vigileu amb l'encarregat i deixeu-lo tot ben net, i els edredons ben plegadets.

Amb els cotxes carregats, iniciem la tornada. Volem fer alguna altra cosa, però plou. Ens aturem a Ax-les-Thermes. El balneari no obre fins a les dues del migdia. Era una opció. Busquem aleshores un brollador d'aigua calenta que hem llegit que hi ha a l'aire lliure, sense horaris i sense pagar. De fet, passem per davant quan anem a l'aparcament gratuït del poble. Ara crema, ara no, riures per passar una bona estona sota una finíssima pluja.

Ja cap a Barcelona, ens aturem a dinar a Ripoll. Les Brasses, -972 70 24 51, no tenen web-, un restaurant que recomanem, ja en la recta de sortida cap a Barcelona que vam descobrir fa un any i mig, posa un punt final de categoria a un bon cap de setmana llarg.

Berta Solanas

Tornar a dalt
Anar a l'inici