A les flors d'aquesta sortida
A la fitxa tècnica
Juclar-Rulhe-Fontargent
25-27 de juny de 2010: circular entre llacs i crestes increïbles
A la sortida anterior
A la sortida segŁent


Molts dels NOHIHAQUIENSPARI ja havíem pensat feia temps en aquesta sortida, o similar, entre Andorra i França. Però la mala sort, les lesions i els compromisos, les colònies de les petites i els càmpings de les grans, van fer que fos una sortida quasi solitària, només 2. Si, un altre cop, el Lluís i jo. El destí era Andorra. Divendres ferrada i dissabte i diumenge circular pels llacs de Juclar, dormint al refugi francès del Rulhe i tornant pels llacs i coll de Fontargent. I tot i que la sortida va anar molt bé, molt bé... us vam trobar a faltar. Quan camines, quan t'ofegues, quan et fan mal els genolls vas tirant, però quan pares a dinar, quan arribes al refugi, a l'hora de sopar estem acostumats a tenir els amics al costat i no hi èreu. I, a més, ens van tocar una taula de francessos..... I no va ser només això. La mateixa ruta circular que fèiem nosaltres la feia un grup de famílies, amb nens a partir de 10 anys. No cal dir que el que sentíem era enveja pura.... Però deixem ja de lamentar-nos i passem a explicar què vam fer, que va ser molt.

I primer de tot us volem dir que vam descobrir un bar a Castellfollit de Riubregós -Alta Anoia- molt interessant per esmorzar. A l'entrada del poble, davant de la bàscula de pesar vehicles, hi ha dos, és el de la dreta. No recordo el nom.

FERRADA DEL ROC DE LA COMA D'ERTS

És una de les últimes ferrades que s'han fet a Andorra -2008- i la volíem probar. Està situada al nucli d'Erts just on hi ha el trencall que porta a les pistes d'esquí de Pal i al nucli de Xixarella. Mentre ens posem els arnesos i preparem el material veiem que arriben als cotxes una parella i una família amb un nen que no tindria més de 8-9 anys. Això ens, em tranquilitza. No deu ser massa difícil. I no ho era.

De moment, en el camí d'aproximació, orquídies i flors a dojo. Amb el que ha nevat i plogut aquest 2010, tot està exhuberant. El camí és curt però el pendent fort. La ruta cap a la ferrada té unes marques grogues triangulars, mentre que les del camí cap al Roc de la Coma d'Erts, també són grogues però rodones. És important fixar-s'hi perquè és fàcil passar-se el desviament. Aproximadament a uns 10 minuts de la sortida -és clar, depèn del ritme de pujada- hi ha, molt senyalitzat en una roca, un gir a la dreta de les marques grogues; una miqueta abans -sense marques- hi ha el camí cap a la ferrada que puja per dins del bosc. Si veieu que durant molta estona aneu com per una carena i no per a dins del bosc, és que us heu passat. A nosaltres ens va passar i, per sort, vaig veure un cartell de la ferrada, i pel mig dels arbres, vam arribar a l'inici de la via.

La ferrada té diversos trams de característiques i dificultat variable. Primer un molt vertical però sense extraplomar. Els ferros estan molt a prop i no hi ha cap problema per passar-los. Després venen els franqueigs, uns amb cadena, altres amb ferros, alguns només de caminar.... Es fa una mica avorrit, la veritat. Més endevant trobem una zona extraplomada que cal passar, almenys jo ho vaig fer així, rapidet, rapidet. Per no cansar-me massa i per agafar ritme. Els ferros estan relativament a prop i només fa falta una mica de força. Més franqueigs, i quan ja pensava que estàvem al final arriba un petit tram una mica extraplomat, menys que l'anterior. I aquí quasi que em quedo. No per la panxa que feia sinó perquè en dos punts concrets, no arribava als ferros. Era qüestió només d'uns centímetres o de donar-se un bon impuls. En el primer punt, el vaig passar tota soleta, però en el segon, el Lluís va fer servir a seva habilitat i amb una sangla vam solucionar el problema.

La baixada, xino, xano, però molt dreta. A l'inici alguns passos equipats amb cadenes o amb cordes. I jo sense genolleres.... No tenim ni una foto de la ferrada, ni de les flors. Vaig deixar la càmera al cotxe.

CIRCULAR JUCLAR-RULHE-FONTARGENT
De la Baladosa al Rulhe per Juclar

 
  Pont sobre el Juclar a l'àrea recreativa. Aquí s'acaba la pista.

Aquest era el veritable objectiu de la sortida. Fa anys vam fer una sortida preciosa i intergeneracional fins als estanys de Juclar per l'espectacular Vall d'Incles. La més petita tenia 4 anys i 10 mesos i el més gran, 69. No està en aquesta web perquè encara no la teníem. Seguir endevant ja es veia que prometia i els voltants del refugi francès del Rulhe, també. Així que vam programar la sortida i el Lluís va anar al detall del camí.

La ruta comença al Pont de la Baladosa, al final de la Vall d'Incles. Aquesta és una vall glaciar, completament en U. L'accés es fa per una estreta carretera. A la Baladosa hi ha una zona d'acampada, aparcament, zona de jocs infantils i algunes taules per menjar. D'aquí surten dos camins. A la dreta -passant el pont del riu- el que pujar per Juclar, i a l'esquerra, just abans del riu, el que va al coll de Fontargent. Nosaltres anem pel primer i tornarem pel segon. Val a dir que avui si que portem la càmera de fotos i que ja al costat del cotxe trobem els primers exemplars interessants de flors. Aquests i el que vam trobar durant el cap de setmana ho podeu veure més endevant cliclant aquí. La vegetació, esplèndida.

 
  Nou refugi de Juclar, impressionant

 

 

camí és i estava espectacular. Vegetació, el riu, les cascades, els salts, els ponts. I, a més, el dia acompanyava. Està indicat que en 1 hora 50 minuts s'arriba als estanys de Juclar. I així ho vam fer. El Lluís abans, es clar. Ja havíem estat als estanys -any 2002- però ens van resultat supermacos. I la neu dels voltants -recent- encara ajudava més. Una sorpresa. El refugi de Juclar és guardat des de l'estiu del 2009, no ho sabíem. L'han ampliat força, té lavabos i dutxes. El porta la mateixa persona que s'ha fet càrrec del refugi del Comapedrosa -Na Margaret-, que també pensàvem que encara era lliure.

 
  Aquest any les aigües baixaven imparables

 

Descans, quatre fotos, beure i menjar una mica. I comença a arribar canalla. Primer penso que és un esplai, però també arriben els pares. Error, són famílies com nosaltres. Hi ha molt bon ambient. Són 19. Fins i tot, identifiquem una noia que ens recorda a la Sandra, la gran, la responsable... Hem d'espavilar, que ens atraparan...

 

 

Rodegem l'estany Primer de Juclar fins a un pas entre el primer i el segon. Hi ha congestes de neu per on s'ha d'anar amb molta cura. Una relliscada i ets al llac. Després hem de fer una petita desgrimpada sense problemes tot seguint les fites. Entre els dos llacs hi ha restes de la neu i els icebergs que fins fa poc cobrien els llacs. Ara toca pujar fins al coll de Juclar. Està a 2.440 mt d'alçada. El camí puja sense treva, peró compensa la vista que es té: pic d'Escobes, de Juclar, del Ruf, de Rulhe, etc.

 

Estanys de Juclar i, de dreta a esquerra, el Pic d'Escobes. de Ruf i de Fontargenta
 
  Neu i gel acumulats entre els dos estanys de Juclar

 

Al coll el panorama es doble: muntanyes i llacs andorrans + muntanyes i llacs francesos. Quin panorama !!!!
Però alhora, més neu i terreny més complicat. D'entrada, per sortir del coll hem de salvar un resalt de roca d'uns 10 metres -cap problema, hi ha camí- al que hem de sumar una congesta de neu de 4 metres d'alçada. L'experiència ajuda i amb calma, aconseguim arribar a la neu, passar-la i començar la baixada. A tot això, no m'he posat les genolleres i pateixo.

 

 

 

 

 

 
 
Lluís i Berta al coll de Juclar
Són tres llacs?
Aquí queda clar que només és un

A la banda francesa, el primer llac també es diu de Juclar. Des de dalt -esquerra-, sembla que siguin tres, però és un miratge òptic. Fins al llac, la baixada és fàcil, la normal d'un paisatge i un terreny alpí que transcorre per la cara nord. Passat el primer estany hem d'anar cap a l'oest seguint les fites -sembla que massa cap a l'oest però és així- per salvar els resalts rocosos i els rius i les cascades. Trobo que és el tram més fotut del recorregut. Una pedrera infecta de rocs grans, petits i mitjans, de terra que rellisca i que no s'acaba mai. I mentre baixo com puc, em passa un noi amb una minimotxilleta que "alegre de roc en roc" sembla que camini per pla. Què hi farem, el Lluís m'espera a baix, no em puc aturar....

 
Bellesa, no calen adjectius
 

Quan s'arriba al llac anomenat l'Estanyol, no s'acaba la pedrera però almenys és més pla el terreny. Darrera nostre, en terres andorranes, el cel ja no és blau, ha agafar un perillós color gris fosc. I no veiem la colla de 19. La sortida del coll i la pedrera de baixada ens ha degut entretenir massa. Descansem una mica a la vora de l'aigua per enfilar la pujada al refugi del Rulhe. Fa estona que el veiem, taulada blava, a mitja muntanya. Fa la impressió que està molt amunt, però el tros que queda es fa relativament bé.

A l'Estanyol trobem el cartell anunciador d'un camí cap a Fontargent que no sortia a cap dels mapes que havia consultat el Lluís. I la veritat és que era molt més interessant que el que pensàvem fer. I ens estalviava haver de baixar uns 200 metres per, tot seguit, tornar-los a pujar. D'haver-ho sabut abans, ens hauria permès -arribant tard i molt cansats- fer tota la ruta en només un dia. Però ja no hi èrem a temps i, a més, la tarda-nit amenaçava pluja.

El refugi del Rulhe

 
  Refugi francès de Rulhe

Ens hauríem perdut, això si, la vista des del refugi i l'oportunitat d'assaborir l'exquisit menjar francès d'alta muntanya -coneixíem el de Cortalets, el del Rulhe no va resultat gaire millor. Sopa de verdures -on eren les verdures- i vedella en salsa amb cus-cus. Això si, pastissets de postres i formatge de la zona. L'esmorzar no va ser gaire millor, però més a l'ús del que pots trobar en un refugi català o espanyol. Això si, els àpats no ens van influir en reconèixer que la resta del refugi del Rulhe estava força bé. Habitacions de diversa mida -nosaltres estàvem en una de 4 places- amb espai suficient per deixar la motxilla, repisa per al frontal i les ulleres i penjadors. Vaja, el que sempre havíem comentat, és possible, no és una utopia. Els guardes i la resta del personal, molt correcte. També molta documentació sobre escalades i travesses de la zona. A més vam comprovar que es preocupaven per la gent que estava fent excursions per la zona i no tornaven a l'hora que es podria considerar normal. Prismàtics en ma, també es van interessar per la situació del grup de famílies que ens havíem trobat pel camí i que després vam saber que eren de Navàs, al Bages.

Del Rulhe a la Baladosa per Fontargent

 
  Estany de Fontargent i pic de Fontargent i Anrodat (dreta)

A les 7 tothom ja estava despert. Sense preses però sense badar, ens vestim i a esmorzar. A la nit havia plogut una mica. Fa una mica de rasca, però no fred. Aprofito per fer algunes fotos a les flors que hi ha al voltant del refugi -una orquídia entre elles- i a les muntanyes -la tarda anterior hi havia molt poca llum-.

Per agafar el camí que vam descobrir la tarda anterior hem de desfer una part del trajecte, fins a l'Estanyol. Travessem el riu i, a poc a poc enfliem cap als estanys de Fontargent -quatre-. És una pujada molt suau que et va descobrint nous paisatges a mida que avances. El punt culminant és quan trobes l'estany grani, a l'est, el circ que formen el pic Negre de Juclar i el pic de Sobre la Pala de l'Estany - i que separa els llacs de Fontargent i els de Juclar. Arribem al punt on es troben el camí que hem agafat i el que ve directament de la vall francesa, de la cabana Garsan. Descansem una estona, fem fotos. Tot i no portar un ritme massa ràpid, no tenim pressa, és d'hora i anem bé de temps.

 
Forat de neu al riu del Manegar, vall de Fontargent. Dreta: granota
 

La pujada al Port de Fontargent o d'Incles la fem per una pedrera... "guapa". Era una opció, l'altra era seguir el camínet. En qualsevol cas s'havien de superar els 110 metres de desnivell. Des de dalt, una altra visió, el Fontargent a l'oest i, al sudoest la vall de Fontargent que continua la d'Incles. Aquest pas és molt més fàcil que la pujada per Juclar. No és casual, doncs, que el coll sigui el Port, camí de pas entre Andorra i França, dels temps en què s'anava a peu o en cavalleries.

 


Tram final de la vall de Fontargent. Ara planeja, només queda la última baixada
 
Ja només queda baixar fins a la Baladosa. Flors, cascades, caminets. No s'arriba a fer ni pesat. I a les 12:40 ja érem al cotxe. Decidim sortir ràpid d'Andorra per no trobar trànsit i dinar a Coll de Nargó. Ens ho mereixem. A les 6 de la tarda vam arribar a Barcelona.        Cascada ja arribant a la Baladosa

 

Berta Solanas

   
Tornar a dalt
FITXA TÈCNICA

Juclar-Rulhe-Fontargent

EN COTXE:
Per arribar al Pont de la Baladosa, on deixarem el cotxe, hem d'agafar la carretera genera CG-2 del Principat d'Andorra. Entre els nuclis de El Tarter i Soldeu es troba el poblet d'Incles. Si venim de El Tarter i Canillo hem de girar a l'esquerra i si venim de Soldeu, Grau Roig i Pas de la Casa, haurem de fer-ho a la dreta. Estem en una carretera de muntanya, estreta però ben asfaltada. Són 3,1 kms els que ens separen de la Baladosa, tot seguint la vall glaciar del riu Incles.

HORARIS I DESNIVELLS, Baladosa-Rulhe, per Juclar

SITUACIÓ

ALÇADES

HORARIS

TEMPS PARCIAL

TEMPS TOTAL

DESNIVELL PARCIAL

DESNIVELL
TOTAL

Pont de la Baladosa
1.835 mts
9:05
Àrea recreativa
1.915 mts
9:15
10'
10'
80 mts
80 mts
Estany i refugi de Juclar
2.300 mts
10:50
1:35'
1:45'
385 mts
465 mts
Descans
F. 11:20
30'
2:15'
Pas entre els 2 llacs de Juclar
2.295 mts
12:05
45'
3:00'
-5 mts
-5, +465 m
Coll de Juclar
2.440 mts
12:45
40'
3:40'
145 mts
-5, +610 m
Descans
F. 12:50
5'
3:45'
Llac de Juclar -francès-
2.340 mts
13:40
50'
4:35'
-100 mts
-105, +610
Llac de l'Estanyol -camí refugi-
2.100 mts
14:45
1:05'
5:40'
-240 mts
-340, +610
Descans
F. 15:00
15'
5:55'
Refugi del Rulhe
2.185 mts
15:30
30'
6:25'
+85 mts
-340, +695
TOTAL ATURADES:     50'

ITINERARI

A PEU:
L'aparcament és ven visible. I el camí al refugi de Juclar també, així com una indicació a l'àrea recreativa. Fins aquí continua la pista -trobem alguns cotxes- Està en el punt on hi surt el camí al refugi i al pic de Siscaró. S'ha de passar el pontet del riu i continuar pel corriol que es fa enfilant per la vall. L'única dificultat d'aquest tram de la ruta és el pendent. Ja als llacs el camí es bifurca, un va la presa i l'altre directe al refugi. Reseguim el llac gran deixant-lo a la nostra esquerra. El camí no té problemes però amb neu -com era el nostre cas- s'ha de vigilar de no relliscar al passar les congestes. Aniríeu directament a l'aigua. Seguint les fites es baixa fins al punt on es separa el llac Primer del segon i deixant ara el llac Segon a la nostra dreta enfilem cap al coll de Juclar.
Arribats a aquest punt ja veiem la banda francesa i els llacs de la zona.
La baixada serà més complicada que la pujada que hem fet, almenys quan hi ha neu. Després del coll baixem el primer tram quasi desgrimpant seguint les fites que van cap a la dreta de la nostra marxa. Però trobem uns 4 metres de neu que ens impedeixen seguir. Continuem per les roques fins que podem trepitjar i caminar per la neu sense problemes. Retrobem les fites i les seguim fins arribar al també llac de Juclar de la banda francesa. El rodegem per l'esquerra i pel nord. El camí sembla que es desvia massa però s'ha de salvar un important resalt de roca (després el veureu). Aleshores comença una tartera de pedra, més que complicada, llarga i pesada. Paciència, calma i a seguir les fites. Arribarem a l'Estanyol -que ens queda a la dreta de la marxa- i una mica més enllà a una nova bifurcació de camins amb pal indicador. Recte avall aniríem a la cabana Garsan (França), a l'esquerra hi ha el camí als estanys de Fontargent (per l'endemà) i a la dreta, la pujada al refugi del Rulhe. És el que heu d'agafar.

HORARIS I DESNIVELLS, Rulhe-Baladosa, per Fontargent

SITUACIÓ

ALÇADES

HORARIS

TEMPS PARCIAL

TEMPS TOTAL

DESNIVELL PARCIAL

DESNIVELL
TOTAL

Refugi del Rulhe
2.185 mts
8:35
Llac de l'Estanyol -camí refugi-
2.100 mts
9:15
40'
40'
-85 mts
-85 mts
Estany de Fontargent -cartells-
2.150 mts
10:05
50'
1:30'
+50 mts
-85, +50 m
Descans i fotos
F. 10:15
10'
1:40'
Port de Fontargent
2.260 mts
11:40
1:25'
3:05'
+110 mts
-85, +160 m
Pont de la Baladosa
1.835 mts
12:40
1:00'
4:05'
-425 mts
-510, +160 m
TOTAL ATURADES:     10'

ITINERARI

A PEU:
Sortim del refugi desfent l'últim tram del camí fet el dia anterior fins a la cruïlla de camins. Passem el riu i seguim a mitja alçada de la muntanya fins arribar al llac de Fontargent. El rodegem quasi completament deiaxant-lo a la nostra dreta per anar -primer en pla i després pujant- cap al port de Fontargent. Les marques de GR porten per un sender i les grogues de PR et fan anar per una tartera.
Des del port, tot és avall, no té pèrdua.

TRACKS GPS
MAPA DE LA ZONA
(145 kb)

Tornar a dalt
Anar a l'inici