A la fitxa tècnica
Fortes ventades al Puig Dòrria
16 de maig de 2010: vam comprovar el que pot ser el torb
A la sortida anterior
A la sortida segŁent
 
  L'Adrià, l'únic nen de la colla que va voler pujar.

Ara que havíem pogut fer el Pedra Picada, a no se quin intent, se'ns continua resistint la Tossa Plana de Lles. Aquest cap de setmana estava prevista

una sortida de dos dies, però la neu de les setmanes anteriors i altres qüestions van fer que, primer la deixessim en una d'una sola jornada, i després canvièssim el nostre objectiu. Si havíem de fer un dissabte tranquil de parc d'arbres i ruta de búnquers i pujar l'endemà a la Tossa Plana de Lles, tot va quedar en una bonica sortida al Puig Dòrria.

Sobre el paper i a la taula de casa, tenia tots els avantatges. Més a prop i menys desnivell. Així que, malgrat algunes renúncies, èrem una petita colla. Els Gabarró-Solanas només amb la Marta, els Parron-Casanova al complert i els amics de Santa Perpètua de Mogoda, en Carmelo, la Maria i l'Adrià. Esmorzar a l'estació de Ribes de Freser, que ja és un clàssic pels Nohihaquienspari. I tot seguit noves desercions: la Montse, la Marta i la Maria se n'anaven cap a Núria.

La resta, "inasequibles al desaliento". Vam llogar raquetes per si de cas, las vam traginar i, realment, no feien falta. En cotxe fins al Collet de les Barraques, a 1.895 mts. Situats en aquest punt, calen uns minuts per captar la majestuositat del Puigmal, tant a prop i, a vegades, tant inaccessible. El Puigmal es veu impressionant des del coll. De fet, no el deixarem de veure en tota l'excursió.

Sortim del bosc i enfilem la carena. Al fons, el Taga.  

Aparquem, col·loquem les raquetes a les motxilles i cap a munt. De moment no hi ha neu, però no passa res, sabem que hi és. I la trobem mentre caminem per dintre del bosc, diríem que un mig metro ben bé, a estones tova, a estones semi-dura, però es camina bé sense raquetes i sense paraneus. La cosa canvia quan sortim a la carena. Comença el vent. La neu desapareix. Trobem glaç que anem trencant amb les nostres passes.

    Imponent!!!!! el Puigmal, NO, l'Ignasi.

El camí no té pèrdua. Carena a munt i en arribar al coll a l'esquerra. A la dreta aniríem cap al Puigmal -una opció que avui no es planteja-. Però el vent cada cop és més fort, i fred. Primer ho deixen estar el Carmelo, la Maria i l'Adrià. L'Ignasi, el Lluís i jo, la Berta, continuem un tros més.

 
Efecte del fort vent en l'escassa vegetació i en l'acumulació de neu a la carena .  
 
  Ja hem començat a tornar. Lluís i Ignasi.

 

Quan ens queden uns 250 mts de desnivell i, guiats pel seny del Lluís i l'Ignasi, fem mitja volta. Feia realment fred, costava caminar i no era gens agradable. I tot això amb un sol espatarrant. I en aquells moments vam recordar els que han patit accidents per causa del torb, la força que pot agafar el vent en aquestes zones i la de neu que pot aixecar. On no bufava el vent, el gruix podia arriibar ben bé al metre d'alçada. Quatre fotos més per deixar constància i cap a baix.

 

Quan vam tornar a ser al coll vam trobar els nostres amics dinant. Vam fer el mateix que ells i després d'una animada sobre taula, cotxes i cap a Ribes. Ens faltava el cafè i allà vam decidir esperar la Montse, la Maria i la Marta que baixaven de Núria.

Un altra cop serà, potser a l'estiu, quan encara que bufi molt el vent, potser no es fa tant desagradable.
Afegim el Puig Dòrria a la llista de cims pendents.

Berta Solanas

 
Montserrat darrera del Pedra Picada, l'anterior cim que han fet els NOHIHAQUIENSPARI  
Tornar a dalt
FITXA TÈCNICA

Puig Dòrria, 2.547 mts

EN COTXE:
El camí per arribar al Collet de les Barraques, on hem de deixar els cotxes, surt del poble de Planoles, a la collada de Toses, la N-260. És un camí rural molt ben asfaltat, no gaire ample però què voleu. Passa per uns bosquos preciosos. Venint de Ribes de Freser el trencall està a l'entrada del poble, a la dreta, després de passar un alberg i un hostal rural i en el camí al camping. Si veniu de Puigcerdà, el desviament, a l'esquerra, està a la sortida de Planoles. El primer tram coincideix amb el GR-11. Després el GR va tallant i la carretera fa totes les curves per guanyar alçada.

HORARIS I DESNIVELLS

SITUACIÓ

ALÇADES

HORARIS

TEMPS PARCIAL

TEMPS TOTAL

DESNIVELL PARCIAL

DESNIVELL
TOTAL

Collet de Barraques
1.895 mts
11:00
Carena
2.020 mts
11:25
25'
25'
125 mts
125 mts
Donem la volta
2.300 mts
12:15
50'
1:15'
280 mts
405 mts
Collet de Barraques
1.895 mts
13:15
1:00'
2:15'
-405 mts
-405 mts
TOTAL DISTÀNCIA: 6 kms, anada i tornada

ITINERARI

A PEU:
Una mica abans del coll surt, encara a la zona asfaltada, surt una pista -tallada per una barrera-. L'agafem i uns 5 minuts més enllà l'haurem de deixar per desviar-nos per una pista a la dreta. 5 minuts més i ens trobarem en una cruílla-plaça. Hem de seguir la pista, cada cop més desdibuixada cap a l'esquerra. I aleshores amunt, sempre amunt. Més o menys en un quart d'hora deixarem el bosc i ja serem a la carena. El Puigmal ens donarà la benvinguda de nou.
Al voltant dels 2.300 mts d'alçada, passarem a l'altra banda de la tanca que, pel bestiar, separa els dos costats de la carena. Aquí ens vam quedar nosaltres, però el camí, amunt amunt, es veia clar. El Puig Dòrria el tens a davant mateix, una mica escorat a l'esquerra.

TRACK GPS

Tornar a dalt
Anar a l'inici