A les flors d'aquesta sortida
A la fitxa tècnica
Barranc Fondo desconegut
23 d'abril de 2011: molt maco, solitari i amb opcions de bany
A la sortida anterior
A la sortida segŁent


Ja sabeu, els NOHIHAQUIENSPARI no podem anar enlloc sense fer una excursió, ni que sigui una excursioneta. I la nostra visita a Alcañiz i a Calanda a gaudir de la Setmana Santa d'aquesta zona de l'Aragó, comarca del Baix Aragó, no podia ser menys. La veritat és que el Barranco Fondo foradat pel riu Mezquín -entre Torrevelilla, Belmonte i la Codoñera- no ens va decebre gens. A prop de la casa que vam llogar, molt, molt tranquil i molt, molt maco. Una mica més de calor i ens banyem al riu. En un mateix recorregut, veus el barranc des de dalt i des de sota, és un continu puja-baixa, passes el riu a gual i per ponts i això no es pot fer cada dia. A més, vam trobar una espècie d'orquídies.

Com a contrapartida, dir que les nenes i la Montse es van quedar a la casa. L'oferta no era temptadora per a elles i no vam insistir massa. En aquesta sortida eren tres famílies al complert: els Parrón-Casanova, els Gabarró-Solanas, els Anton-Sales. La casa on ens estàvem, un masico a dos kms d'Alcañiz, però a l'horta, és perfecta per a 11 persones. 4 banys (3 a dins de les habitacions) i una gran zona exterior per deixar els cotxe, prendre el sol i jugar. I força bé de preu -200 € la nit- ni que fos en temporada alta. Així que l'excursioneta la vam fer l'Ignasi, el Miquel, la Pilar, el Lluís i la Berta, una servidora.

Vam optar per un recorregut circular que travessa el Barranc Fondo i passa -a la tornada- per uns curiosos rentadors. Són els "lavaderos de los apestados". Estan situats lluny del poble, perquè només es feien servir per rentar la roba de la gent malalta.

A més de l'acció de l'aigua i el vent, es pot observar com la zona va estar aprofitada per l'home. Hi ha un conjunt de coves -baumes-que durant molt anys aprofitades per a guardar ramats -li diuen parideres o apriscos- i encara les trobem tancades amb parets de argila i, algunes, fins i tot amb portes. També es pot veure com s'aprofitava l'escarpat terreny per cultivar i com estaven fetes les feixes. Avui, practicament tot està abandonat, fins i tot instal·lacions tant importants com el molí Siscar.

Aquí us mostrem el nostre recorregut i us animem a fer-ho si hi sou per la zona. Val la pena.


Molsa a les pedres de camí al refugi
 
El cotxe passa entre la Torreta i el Peiron
 

Tornar a dalt
L'entrada al barranc és espectacular

Està molt ben protegida per anar amb canalla

Tornar a dalt
Vista general cap endavant i ...


Ara baixem al llit del riu, sota les roques
 
.... i cap abaix, a la llera del riu Mezquín
 

Tornar a dalt

Es veuen moltes parideres, espais per guardar el bestiar a ran de terra i ben amunt

Capritxoses formes de les roques fetes per l'aigua

Tornar a dalt
Paridera amb tanca que trobem al nostre camí

 
 
Las Calderas. El camí passa entremig de les roques i el riu. També està assegurat

 

S'obre el barranc.
Ara les roques acompanyen, no t'agobien
Tornar a dalt
 
Una altra paridera. Per dins i ...
Tornar a dalt
... per fora. Era molt gran
 
Encara s'enfila algun ramat de cabres

Antiga feixa per aprofitar el terreny

 

S'acosta el final del recorregut. Creuament de camins al costat del molí Siscar, abandonat


"Lavadero de los apestados"
 

De la natura a l'acció de l'home.
Tronc i cultius de cereals
Tornar a dalt
 
 
Ametllers
Oliveres
 
Tornar a dalt
FITXA TÈCNICA

Barranco Fondo, Terol

EN COTXE:
El punt de sortida és Torrevelilla, 22 kms al sud d'Alcañiz per la carretera A-1409. Des de Calanda hem d'agafar la A-2406. Un cop arribem a Torrevelilla -en català La Torre de Vilella, segons el primer document oficial trobat- hem d'atravessar gairebé tot el poble (si venim del nord, de Castelserás o de Calanda) i girar a l'esquerra. Si venim de Belmonte, al revès. És la continuació del carrer Tejería. No recordo ara quina indicació posa però, en qualsevol cas sapigueu que la pista porta al Peiron i també als "lavaderos de los apestados". Seguim la pista fins a La Torreta i el Peiron (columna en record d'una mort per accident) i allà deixem el cotxe. Una mica més endevant surt un camí a la dreta, és el PR-3 que uneix Torrevelilla i Belmonte i el que hem de seguir ara.

HORARIS I DESNIVELLS

SITUACIÓ

ALÇADES*

HORARIS

TEMPS PARCIAL

TEMPS TOTAL

DESNIVELL PARCIAL*

 
Peirón de Torrevelilla
580 mts
10:00
Refugi
572 mts
10:30
30'
30'
 
Passarel·les de fusta i barranc
10:35
5'
35'
 
Inici baixada al fons del barranc
11:05
30'
1:05'
 
Las Calderas
11:50
45'
1:50'
 
Cova del Baso
12:00
10'
2:00'
 
Descans i pica pica
Fins 12:20
20'
2:20'
 
Molí Siscar
475 mts
13:25
1:05'
3:25'
-105 mts
 
"Lavadero"
14:05
40'
4:05'
 
Peirón de Torrevelilla
14:15
10'
4:15'
 
TOTAL ATURADES:     20'
TOTAL DISTÀNCIA: 9,8 kms
*No es concreten més alçades ni desnivells perquè el recorregut és un continu puja-baixa.

ITINERARI

A PEU:
Deixats els cotxes a La Torreta i el Peiron, agafem la pista que surt a la dreta. Hi ha l'indicador de PR-TE 13 cap al Barranco Fondo i cap a Belmonte de San José. Entre camps de cereals (ara verds) i d'oliveres, passem pel final del barranc Misiga (després el tornarem a creuar) abans d'arribar al refugi (ara tancat). Si continuessim recte arribaríem a la carretera i a Belmonte. Girem a l'esquerra i abans d'arribar al riu -a uns 140 mts- agafem un corriol a l'esquerra (PR-TE 13) que ens endinsarà a la part més vertical i potser més espectacular del Barranco Fondo.

El barranc ens queda a la nostra dreta i el camí, una ladera inclinada de pedra, està perfectament protegit i delimitat per baranes de fusta. Al final de la barana, unes grapes ens ajuden a tornar al camí planer. A sota grans formacions roques tipus montserratí i basses d'aigua al fons.

Ens trobem de nou amb el barranc de Misiga, el remuntem fins a poder passar a l'altra banda (aquí trobem espàrrecs silvestres). Trobem un panell informatiu i continuem per la senda que puja fins a una pista, estem a sobre de tot del barranc. Més endevant, surt a ma dreta un camí que baixa dret fins al fons del barranc amb la indicació de Cueva Encantada. Passem el Mezquín i ens trobarem entre dues grans i espectaculars roques. Seguint el barranc arribem a una gran paridera o "aprisco" encastada a la roca, amb porta i tanca inclosa.

En aquest punt ens equivoquem una mica (merder al track). Recuperat el camí, arribem a una zona de roques grises més modestes que les anteriors, que travessem per dins. Unes cadenes ens ajuden a no caure a l'aigua, molt propera. És la zona coneguda com a Las Calderas.

Just després arribem als indicadors de les coves -baumes- del Baso, Encantada i Santiaguet i ens aturem una estona a picar alguna cosa i descansar. Una mica més endevant trobem alguns exemplars d'orquídies (veure la pàgina de les flors d'aquesta sortida), sortim del bosc i s'obre el barranc. Travessem de nou el Mezquín i caminem sobre un pendent inclinat amb un riu tranquil que convida al bany. Una nova i gran paridera ens parla de la gran activitat humana que hi havia al barranc en èpoques passades. Més endevant trobem el cartell indicador del Molí Siscar i del camí que ens portaria a La Ginebrosa. És el punt més baix de la nostra ruta i també el més al nord. Tornem al pal indicador i pugem fins a la pista que ens durà de nou a Torrevelilla. Entre oliveres i ametlles arribem al "lavadero de los apestados". Només caldran 10 minuts més per trobar els vehicles.

TRACKS GPS

Tornar a dalt
Anar a l'inici