A les flors d'aquesta sortida
A la fitxa tècnica
Castell de la Llosa
3 d'agost de 2011: senzills raconets encantadors
A la sortida anterior
A la sortida següent


Una cascadeta i un castell en ruïnes. És una proposta senzilla que, malgrat tot i si no hi ha massa gent, resulten entadora per una matinal de primavera o d'estiu. Estan a la Cerdanya, lluny però de les zones més massificades com poden ser els Estanys de Malniu o els de la Pera. Potser per això li vam trobar un encant especial. Tots dos racons els trobarem a la Vall de la Llosa per on baixa el riu de la Llosa, entre la Tossa Plana de Lles i el pic de la Carabassa. El poble més proper és Viliella al qual s'arriba per un trencall de la carretera que va de Martinet a Cap del Rec, poc després de passar Lles de Cerdanya.

                    El salt del Molí o el molí del Salt

El salt, i la Berta

El molí, vaja, el que queda
Aigües transparents les del riu de la Llosa

                    El castell de la Llosa
Les restes del castell de la Llosa des de la masia

La masia i la vall, des del castell

El camí baixa molt dret

Sobre el turó

Porta, del poc que queda

Bonic de veritat

Tornar a dalt
FITXA TÈCNICA

Molí del Salt

EN COTXE:
Arribem a Viliella des de Martinet per la LV-4036. Després de Lles, hem d'agafar el trencall a la dreta. Tot i que és la mateixa carretera, sembla que la principal sigui la que puja a Cap de Rec.
A Viliella passem el poble i ens dirigim cap al riu de la Llosa per una pista. Haurem d'aparcar quan estem paral·lels al riu (no hi ha zona d'aparcament).

A PEU:
No està gaire indicat. Hem d'anar en sentit contrari del que veníem en cotxe, és a dir, cap al sud. De seguida trobarem un caminet que va baixant -molt dret- cap al riu. Després es tracta d'anar investigant des d'on es veu millor la cascada i el riuet.

 

Castell de la Llosa

EN COTXE:
El mateix itinerari que per anar al Salt del Molí. Quan arribem a la pista, la seguim en sentit nord. Arribarem a una casa on trobarem barrat el pas i amb l'oferiment d'un aparcament que haurem de pagar (no es pot aparcar als vorals de la pista si no és molt lluny). Només deixen passar a emergències -evidentment-, veïns de la zona i en circumstàncies excepcionals, excursionistes amb permís previ. Però per anar al Castell no cal, està allà mateix.

A PEU:
Deixem el vehicle a "l'aparcament" de la masia i aleshores tenim dues opcions. Una pujar pel dret, hi ha un camí força desdibuixat. L'altra és continuar caminant per la pista fins a una passera del riu que queda just a sota de les restes del Castell.

MAPA DE LA ZONA (95 kb)

Tornar a dalt
Anar a l'inici