A la fitxa tècnica
Tossa Plana de Lles, per fi
10 de setembre de 2013: la pluja quasi ens fa la guitza
A la sortida anterior
A la sortida següent


A la pàgina de Nohihaquienspari ja hi havia una ressenya de la Tossa Plana de Lles, si, del 2007. Però altres membres de la colla l'havíem projectat moltes vegades i, per diversos motius, mai l'havíem intentat. Doncs el 10 de setembre va ser el moment. El Lluís i la Berta -jo- vam fer el dia anterior la Creu d'Oliana, vam pujar fins a Lles i vam dormir a la casa rural Cal Rei -es pot reservar directament o per booking- on vam estar molt bé.

La nit estava plena d'estels i esperàvem pluja per al dimarts 10 a partir de mig dia, cap a la 1 o les dues. Tot i així vam fer que ens preparessin l'esmozar a les 8 i abans de les nou ja estàvem caminant. Estava tapat i amb algunes clarianes, poques. La pujada a la Tossa Plana de Lles des del refugi i el pla del Pradell és contínua, uniforme i monòtona. Un cop superes el bosc, la pujada és un seguit de "lloms", de pujades que amaguen la següent. Almenys passa en 4 ocasions. Però ens faltava i ara ja la tenim al sac. Està tota marcada amb dos tipus d'indicacions, la clàssica de fites de pedra i una més actual amb el número 19 negre sobre un quadrat de fons groc. És un dels inclosos a la xarxa de senders d'Aransa i Lles. S'ha de dir que el fons groc ens va anar molt bé perquè la boira de seguida ens va "acollir" i no es veia gaire. Al cim, no es veia res, vaja.

A mitja pujada es posa a ploure, no massa però no es xirimiri. Decidim seguir fins que sentim el primer tro. La pluja és intermitent però la boira ja no es deixarà. Arribem a dalt sense sentir cap tro. La boira es queda enganxada al cim de la Tossa -de 2.916 mts- i nosaltres podem veure els cims del voltant i, al fons, el Cadí, que poc a poc també s'anirà tapant. De baixada també ens plou. Ja a prop del Pradell, veiem alguns bolets, la majoria amanites.

Malgrat la pluja que quasi ens esgarra la pujada, estem contents. Els cartells marquen 3 hores per fer la pujada i l'hem fet en menys de dues, jo també. I per baixar els quasi 800 mts de desnivell he trigat una hora i mitja. Si el Lluís no m'arriba a esperar, ho hagués fet en poc més d'una hora.

Abans d'arribar al refugi de Cap del Rec -on decidim saludar a l'Adolf i dinar- ens aturem a buscar bolets. Estem per sobre dels 2.000 metres i trobem poca cosa. També la majoria són amanites.

Berta Solanas

El Pradell, aquí deixem el cotxe

Cabana trencada i arbre mort, s'ha acabat el bosc
Així són les indicacions de la pujada a la Tossa Plana

Encara hi havia clars sobre el Cadí

Cavalls al primer pla
Comença a ploure

Plou i, a més, la boira ens envolta

És la Tossa Plana. No es veu res, llàstima
Us ho heu de creure, som a dalt, i en menys de dues hores

Un plaer haver-hi pujat
El Tossal Bovinar sense núvols, es queden atrapats a la Tossa

 


Primer cep de la temporada, estudiarem quin és
De baixada, tornem a entrar al bosc
 

Amanites muscàries i bolets de soca, els que més hi ha. Fan bonic
Tornar a dalt
FITXA TÈCNICA

Tossa Plana de Lles, 2.916 mts

EN COTXE:
El punt de sortida, el pla del Pradell, està situat a la pista que enllaça el refugi de Cap del Rec amb l'àrea de les Pollineres i el nucli d'Arànser, a la Cerdanya. El tram més curt de la pista és des de Cap del Rec. Aquí arriba la carretera LV-4036 que ve de Martinet. Fins a Martinet de Cerdanya s'arriba per la N-260 des de la Seu d'Urgell i també des de Puigcerdà. També s'hi pot accedir per la C-16 a través del túnel del Cadí.

HORARIS I DESNIVELLS

SITUACIÓ

ALÇADES

HORARIS

TEMPS PARCIAL

TEMPS TOTAL

DESNIVELL PARCIAL

DESNIVELL
TOTAL

Pla del Pradell
2.130 mts
9:25
 
Tossa Plana de Lles
2.916 mts
11:20
1:55'
1:55'
786 mts
786 mts
Fotos
Fins 11:25
5'
2:00'
Pla del Pradell
2.130 mts
12:55
1:30
3:30'
-786 mts
---
TOTAL ATURADES:   5'
DISTÀNCIA TOTAL:    7 kms

ITINERARI

A PEU:
Un cop al Pradell -hi ha un refugi- agafem el camí que surt al nord -cartell-. El camí està marcat amb un quadrat groc amb el número 19 en negre. El primer tram, dins del bosc, puja al costat d'un rierol molt desfet, amb molta pedra suelta. No és agradable. De tota manera el bosc està bastant net i es pot fer més o menys el que vulguis.
Un cop fora del bosc -si fa bon dia- tindreu la Tossa al davant. Ara ja es tracta d'anar tirant amunt. El camí està marcat i hi ha fites però es un "Cim de vaques" i tot és camí.

TRACKS GPS
MAPA DE LA ZONA (236 kb)

Tornar a dalt
Anar a l'inici