A la fitxa tècnica
Triglav, el sostre eslovè
12 d'agost de 2013: la muntanya cablejada
A la sortida anterior
A la sortida següent


Era un dels cims que els Nohihaquienspari teníem en l'horitzó, però sense cap data ni projecte concret. I potser hem xafat la idea d'anar junts a algun altre però aquest estiu els Gabarro-Solanas ens vam decidir i el vam pujar. Eslovènia era una de les opcions de vacances i, si hi anàvem, no podia faltar el Triglav. I així va ser, dos dies de muntanya de veritat enmig de de les visites a les ciutats, a les cascades, als llacs, a les gorges, a les coves.

El Triglav, 2.864 mts, està gairebé en el centre del Parc Nacional del Triglav i s'hi pot pujar des de molts punts. Ens havíem mirat i remirat les diferents rutes que hi ha, cada una més llarga o amb més desnivell que l'anterior i finalment vam decidir fer el següent: entraríem per la vall de Vrata (des de Mojstrana, nordest del parc) i pujaríem per la via anomenada Tominsek. La baixada, en principi, vam pensar fer-la per la Prag i, un cop allà, ja decidiríem. El que si teníem clar era que ho faríem en dos dies, tot i que la majoria de les ressenyes que havíem llegit explicaven que pujaven i baixaven en un sol dia. Així que uns dies abans vam reservar, a l'oficina de turisme de Mojstrana, 4 places al refugi Kredarica, situat a 2.500 mts d'alçada just davant del Triglav. Ja decidiríem si la pujada final al cim la fèiem abans o després de dormir.

El dia D, que coincidia amb el dia que deixàvem el magnífic apartament de Bled on havíem estat 5 dies, ens vam aixecar a les 5 del matí. Just després de les 6 posàvem en marxa el cotxe i a les 7 començàvem a caminar. El cotxe es va quedar a l'aparcament de la vall de Vrata situat a uns 1.000 mts d'alçada (3,5€ per vehicle) i just abans del refugi Aljazev. S'ha de pagar, però hi ha lavabos dels portàtils.


Són les 7. Comencem a caminar
El mosquetó gegant


El sol ja dóna al coll de Luknja (1.758 mts) al final de la vall de Vrata
Via Tominskova: de moment pel bosc

La muntanya rocosa i la vall es mostren majestuoses al nostre davant mentre s'acaba d'aixecar el dia. Ens agafem el camí amb molta marxa. En un quart d'hora estem davant del mosquetó gegant, foto obligada tot i que no hi ha molta llum. En aquest punt també és on hi el trencall a la Tominskova, la nostra via. Passem el riu, aquí amb l'aigua amagada, i enfilem el caminet. A nosaltres ens recorda molt a la "Senda de los Cazadores" de la Vall d'Ordesa (veure la nostra sortida de l'any passat). Es tracta d'una pujada per enmig del bosc, sense treva. S'avança molt ràpidament però també cansa molt. La diferència amb la Senda és que aquí hi ha molts trams amb escales fetes amb fusta i, quan no poden fer escales posen ferros ("clavijas") que ajuden a la progressió. En molts casos, crec que no farien falta però, com a mínim, si fas la via de baixada, ajuden. Són 700 mts de desnivell pujant d'aquesta manera. Hem avançat a bastant bon ritme, i portem poc més de dues hores quan parem a descansar i a esmorzar. La cota 1.700 està marcat a la roca.

De seguida trobem graons de fusta
Anem sortint del bosc

Trobem els primers ferros
Isard eslovè

Estem sortint del bosc i ara les clavijas sovintejen. Una mica més amunt comença el tram de la via que està pràcticament cablejat. Veiem tota la vall que hem deixat i, al fons, el coll que comunica amb la vall del riu Soca. Decidim posar-nos els arnesos, els casos, els guants i els dissipadors i seguim.

El coll de Luknja -dreta- amb una espectacular cresta a l'esquerra

Diversos moments de la via Tominskova
 

Són uns 400 metres de desnivell, gairebé tot amb cable fixe i amb molts ferros que ajuden a la progressió. Hi ha trams verticals (amb "timbes" importants") i d'altres que en podríem dir de franqejos. Ens resulta en general bastant fàcil (nosaltres estem relativament acostumats a fer ferrades i hem fet una miqueta d'escalada) i gairebé només la Marta s'assegura en alguns passos. El nostre ritme ha baixat considerablement, i triguem una hora i tres quarts en arribar als 2.100 mts.

El Triglav es mostra davant nostre. Queda molt, ho miris com ho miris

Quan s'acaba, de moment, el cable fixe, s'obre davant nostre un altre panorama. El Triglav el tenim al davant, imponent. El desnivell cap a la vall (1.100 mts) fa que quedi molt, molt avall. En aquest punt trobem el camí que ve de la via Prag i uns cartells indicadors vermells -Mercator, el súper majoritàri a l'oest d'Eslovènia els patrocina- amb temps: fins al Triglav 2 hores 30 minuts i fins al refugi Aljazev per la via Tominsek també 2 hores 30 minuts.


Hem acabat el tram cablejat. Ens queda 1:30 fins al refugi i una hora més fins al Triglav, com a mínim.

El següent tram és totalment diferent. Es tracta d'una tartera de pedra que, per on va el camí, és quasi de sorreta. Sembla pitjor però s'avança prou bé. A sota la bauma, en un indret anomenat Begumjski Studenec, hi ha un petit rajolinet d'aigua. No hi ha més aigua des fins al refugi Krederica -o Triglavski Dom- En aquell moment veiem baixar dos nois tartera avall, salten, rellisquen volen. Se'n van cap a la Prag sense passar pel punt on som nosaltres, sinó agafant la hipotenusa del triangle.

Acabat aquest corredor parem a descansar i a menjar una mica més. Una aturada que aprofito per fer algunes fotos de flors. En aquest punt indica que fins al refugi Kredarica (pel que passarem i on dormirem) queda 1 hora i 15 minuts i per al Triglav, una hora més. Des d'aquí també es pot anar al refugi Valentina en 20 minuts. Aquest refugi està al capdamunt de la vall de Kot (també venint de Mojstrana). I encara que ens sembla que anem a poc a poc i que estem molt cansats, sobre tot jo, fem el trajecte fins al refugi en el temps que marca el cartell.

Recuperarant forces
El que jo anomeno Mar de pedra.
Vista cap a la vall de Vrata des del desviament al refugi Valentina

I encara que ens sembla que anem a poc a poc i que estem molt cansats, sobre tot jo, fem el trajecte fins al refugi en el temps que marca el cartell. Ja portem 1.200 metres de desnivell i 5 hores de marxa. El Kredarica està a 2.500 mts, ens queden 300 de desnivell.

Anem avançant i ja veiem el coll on és el refugi -esquerra- i la pujada del Triglav amb els dos cims i el passadís intermig
Berta davant el Triglav

Es puja per una superfície ampla i inclinada de roca clara que va superant diferents resalts. Jo l'he batejada com a Mar de Roca. En la seva part final tornar a haver-hi cable i ferros per progressar millor. En algun punt s'ha de vigilar perquè cauen pedres si algú hi passa per sobre. Tot el camí, no només ara, sinó des del cotxe, està molt indicat amb marques rodones (vermell per fora i blanc per dins) i per marques allargades vermelles. En canvi hi ha poques fites. Passem dos petits neveros sense més problema. En aquest punt trobem un pare amb la seva filla. Tindria uns 12-13 anys. Serà dels pocs nens que trobem en la pujada al Triglav. Les nostres nenes -els hi dic així però ja són grans, quasi 16 i quasi 20 anys- es comencen a distanciar de nosaltres i arriben al refugi una bona estona abans. Són tres quarts de dues i portem quasi 7 hores de camí.

Passem alguns neveros

Havíem trobat el desviament al refugi Valentina i ara el veiem


 
Superades les últimes parets de roca -s'intueix el forat a la foto de l'esquerra-, arribem al refugi Triglavski Dom Kredarica.

El refugi Kredarica es troba en un coll molt ample i ja abans d'arribar-hi hem notat com el cel s'ennuvolava, es girava vent i començava a fer fred. A més del refugi hi ha una capella i un aerogenerador. Tenim el Triglav allà davant, amb núvols a sobre. Es veu tota la primera pujada, el pas intermig -llarg- entre els dos cims i el "repechón" final. En les últimes parades havíem parlat de no esperar a l'endemà a fer el cim sinó fer-ho aquella mateixa tarda. Entrem al refugi, demanem unes xocolates i mengem una mica. Quan se'ns passa el fred, anem al lavabo i es tornen a posar els arnesos (jo no me l'havia tret). Reorganitzem les motxilles i només el Lluís la puja. Sortim a tres quarts de tres cap al cim. Encara hi ha gent, com nosaltres, que puja però sobre tot la gent baixa.

Els 300 mts de desnivell que ens esperen des del refugi
Superat el primer cim, veiem el refugi i la vall de Krma

Vall de Krma, una altra de les vies per accedir al Triglav.
Darrera l'altipla de Pokljuka
La Rut en espera. El refugi al fons
Ja estem en el corredor entre els dos cims



Continua sent fàcil però hi ha una impressionant timba a banda i banda del camí


Últimes rampes del camí
Ho hem aconseguit. La vall queda molt avall, 1.800 mts avall

Pràcticament tot el camí està cablejat i amb ferros. Sempre apareix un quan busques una presa, sigui de peus o de mans. Hi ha passos on ens hem d'esperar que baixin o els que baixen s'han d'esperar. No és difícil i només ens assegurem en alguns moments. La Rut i la Marta avancen molt ràpidament i de tant en tant ens esperen. A mida que pugem van marxant els núvols, s'està quedant una bona tarda. A tot arreu posa que del refugi al cim hi ha una hora. Jo ho faig en dues. Les nenes ho haurien fet en poc més d'una.

Berta
Marta
Rut

El Triglav té un mini refugi que també és el seu símbol
Negocis a 2.864 mts d'alçada

A dalt és moment de fotos i de conversa. Amb gent que és a dalt, i que són del Barça, i també amb un noi que fa "negoci" al cim. Primer fa "certificats" d'haver pujat al Triglav -diuen que tot eslovè ho ha de fer un cop a la seva vida-. Cobra un euro i li demanem un de familiar. També intenta colocar begudes -que bé que ens sentaria ara una Lasko!!!- però ens demana 7 € i passem, bebem aigua. Sabia castellà (havia estat al Perú i també havia estudiat) i vam estar-nos força estona parlant de molts temes, tant d'Eslovènia com de Catalunya i Espanya. Però havíem de baixar i la conversa es va haver d'acabar.

La família al complert
Iniciem el descens

Baixant va passar el mateix que a la pujada. La Rut i la Marta molt ràpides i el Lluís i, sobre tot jo, molt a poc a poc. Vaig trigar 1 hora i 45 minuts. Eren les 7 de la tarda. No em feien mal els genolls ni res -havia pujat amb les dues genolleres- però estava molt cansada i les cames quasi no m'obeien. Tot i això el meu pensament i la meva preocupació era per als 1.500 mts de desnivell de baixada que ens quedaven per a l'endemà.

Un cop al refugi vam demanar l'habitació i ens va sortir molt bé. Ens van donar una de 4 places per 17 euros per persona ja que ens van fer un gran descompte per ser del CEC. Dins dels 17 euros hi ha el preu de l'habitació, el de la taxa turística eslovena i un impost per a la conservació de la natura. A més, et donen un kit de llençols d'un sol ús per a passar la nit. Botes fora, rentada de cares, repartiment de llits i a sopar.

Alguns veuen el Triglav des del parapent
Les nenes ja han arribat al refugi

Habitació per a 4 persones amb kit de llençols
Sopem, la sopa i les salsitxes són bones.

Al menjador principal hi ha un grup d'eslovens (tot nois i una noia) que, ajudats d'un acordió, canten cançons de les que diríem típiques o tradicionals. Fan molta gresca, i beuen tant com canten. No trobem lloc al menjador principal i ens hem d'anar a un dels altres amb tant mala sort que no funciona la llum. Escollim el sopar -una sopa, uns macarrons que resulten ser galets, un plat de salsitxa, ...., cervesa, aigua i pa- i anem a seure. Ens ho portaran a la taula. En aquest refugi no existeix lo de la mitja pensió com a Catalunya. Hi ha una llista de menjars i de beures, demanes i pagues.

La Marta insisteix a jugar a les cartes i fem una mitja partida de Continental. Veiem un petit grup de gent que baixa del Triglav amb frontals. Creiem que van dormir al menjador. Cap a les 11 pugem a l'habitació i de seguida ens quedem adormits.

Triglav, refugi, església, aerogenerador

No ens volíem aixecar massa d'hora però despertar-se aviat és inevitable. Entra molta llum per la finestra i tothom es comença a moure i a fer soroll. Demanen que a les 8 les habitacions estiguin lliures així que espavilem i quan baixem a esmorzar ho tenim tot recollit. El Lluís ha sortit abans i fa unes fotos molt xules, i la Rut veu que l'esmorzar més comú són uns ous amb bacon -bacon que resultarà pernil fregit- Ella de seguida s'ho demana i jo no trigo gaire. El Lluís demana un cafè amb llet i la Marta res. Ells dos mengen del que portem.

Al matí, davant el Triglav
Comencem la baixada

Omplim les cantimplores, fem una última ullada al Triglav, una foto davant d'ell i comencem a baixar. Tal i com vam baixar del Triglav al refugi, decidim no posar-nos ni els arnesos ni els dissipadors. El casc si. Són dos quarts de nou i, com ja suposava, la baixada és dura. Tant dura per mi que gairebé no faig fotos, és més, en el primer tram poso la càmera a dins de la motxilla, tot em molesta. Les nenes avancen a bon ritme i el Lluís em va esperant.Vaig molt a poc a poc tot i que no em fan mal els genolls. No deixo de pensar que em puc caure i que els meus genolls no em permetran seguir. Això em bloqueja, no en els trams amb cable o ferros, sinó quan hi ha camí amb pedretes i risc de relliscar.

Vista cap a la vall de Vrata dels del desviament al refugi Valentina.
Detall resalt
 
Detall final via Tominskova amb les nenes

Arribo al final de la gran pedrera, he trigat 1:15, el mateix que posen els cartells de pujada. Quan arribo al desvio de la Prag, la que farem, han passat 20 minuts més. Des d'aquí les vistes, amb les roques penjades sobre la vall de Vrata són espectaculars. Les nens ens porten almenys mitja hora d'avantatge i ens esperen a la bifurcació entre la via Tominskova i la Prag. .

Si fins ara anava a poc a poc, la baixada per la Prag va ser com un martiri, i això que el camí era fàcil i les baixades amb cable no són un problema per a mi. Era la por a relliscar, a caure la que anava guanyant la partida. La Prag és una via on majoritàriament camines i que, de tant en tant hi ha cables i ferros per ajudar-te a pujar i, sobre tot, a baixar. Fàcil, en podríem dir. S'havien de desfer 1.000 mts de desnivell i un cop passats les primeres barreres rocoses, ja es veia la vall abaix i el riu. Però el camí no s'acabava mai i semblava que el desnivell augmentava en comptes de disminuir. Cada cop anava més grogui. No vaig fer cap foto de baixada, ni de nosaltres, ni de la via, ni de les flors, ni de quan vam arribar al riu i vam menjar una mica. Serien cap a quarts de dues de la tarda. Vam arribar al refugi Alzjazev cap a les 3. Si fem recompte d'horaris: la Berta ha trigat 6 hores i mitja. La Rut i la Marta ho haurien pogut fer en 5 o menys.

Tres moments de la Berta baixant per la via Prag

Quan el Lluís i jo arribem al refugi, les nenes ja s'havien demanat una coca-cola i una fanta, i per nosaltres una Lasko –la pivo eslovena que més ens va agradar- Estava molt freda i la vam gaudir de debò. Allà mateix vam dinar. La cambrera, una dona ja gran –l'Olga- que parlava castellà –també après al Perú- ens va ajudar a escollir i val a dir que tot estava molt bo. Fora botes i xancletes als peus. Alguna foto més i en 5 minuts ja érem al cotxe.

Dinant al refugi Aljazev al costat d'una Lasko
Només falten 5 minuts per arribar al cotxe.

Aquí acaba el relat de la pujada i la baixada al Triglav, però les tiretes i el mal de cames i peus em va durar almenys 10 dies. Les nenes, en dos estaven com a roses.

Berta Solanas

Tornar a dalt
FITXA TÈCNICA

Triglav, 2.864 mts

EN COTXE:
Ens hem de situar a Eslovènia i al Parc Nacional del Triglav. L'entrada la fem per la vall de Vrata des del poble de Mojstrana. Gairebé a Mojstrana arriba l'autopista A2 que connecta Liubliana -la capital eslovena- amb Austria entrant per Villach. Per Mojstrana també passa la carretera 201 que, amb diversa nomenclatura, dóna tota la volta al PN del Triglav. Un cop a Mojstrana hem de seguir cap a l'oest seguint les indicacions Vall de Vrata o de la cascada Pericnik (slap Pericnik).
Són una mica més de 10 kms de carretera estreta primer i pista després, però apta per a autocaravanes. Al final un aparcament i un guarda que cobra 3,5 € per vehicle.


NOTA: Els temps que hem posat corresponen al meu ritme, el de la Berta. Poden ser perfectament rebaixats -anant a un ritme normal- almenys en dues hores.
Per comparar, aquests són els horaris "oficials", però sense les aturades corresponents:
Pujada: Aljazev-final Tominsek: 3:00
               Final Tominsek-Kredarica: 1:30
               Kredarica-Triglav: 1:00       TOTAL: 5:30
Baixada: Kredarica- Final Tominsek: 1:00
                 Final Tominsek-Aljazev: 2:30 TOTAL: 3:30

PUJADA: HORARIS I DESNIVELLS

SITUACIÓ

ALÇADES

HORARIS

TEMPS PARCIAL

TEMPS TOTAL

DESNIVELL PARCIAL

DESNIVELL
TOTAL

Aparcament
1.015 mts
7:00
 
Mosquetó gegant i desviament
7:15
15'
15'
Cota 1.700 mts
1.700 mts
9:20
2:05'
2:20'
Esmorzem
Fins   9:35
15'
2:35'
Inici cablejat
9:45
10'
2:45'
Posem arnesos
Fins 10:00
15'
3:00'
Final cablejat i connexió via Prag
11:45
1:45'
4:45'
Final tartera sorra fina
2.200 mts
12:05
20'
5:05'
Descans i pica-pica
Fins 12:30
25'
5:30'
Refugi Kredarica
2.500 mts
13:40
1:10'
6:40'
Descans i dinar
Fins 14:50
1:10'
7:50'
Triglav
2.864 mts
16:50
2:00'
9:50'
Descans i xerrada
Fins 17:15
25'
10:15'
Refugi Kredarica
2.500 mts
19:00
1:45'
12:00'
TOTAL ATURADES:   2:30'
DISTÀNCIA TOTAL:    ... kms

A PEU:
Sortim pel final de l'aparcament seguint la pista. Trobem el refugi Aljazev i una mica més enllà el mosquetó gegant. Allà travessem el riu i enfilem el camí. Comença la via Tominskova. Només es tracta de seguir les marques rodones vermelles amb fons blanc o línia vermella. El camí està molt ben indicat i puja molt dret per dins del bosc. La vegetació va minvant a poc a poc 700 mts de desnivell més amunt comença la zona cablejada. Només cal seguir les marques i el cable. Així arribarem a la confluència de les vies Tominskova i Prag. Ara ve un tram (uns 100 mts de desnivell de tartera de sorra fina. Acabat, trobem el trencall -a la nostra esquerra- cap al refugi Valentina. Nosaltres, més o menys cap a la dreta, pel mar de pedra que ens separa del refugi Kredarica i del Triglav que ja veiem. La major part d'aquest tram és camí normal i només al final s'ha de salvar algun resalte de roca amb cable i ferros. Passat aquest punt apareix el refugi Kredarica i el que ens queda per pujar al Triglav: més 300 mts més de desnivell pràcticament tot cablejat.
El primer tram és molt dret, molt. Després ve l'enllaç entre els dos cims i la pujada final al Triglav.
Un mini refugi metàl·lic ens confirma que hem arribat. Baixem pel mateix camí fins al refugi Kredarica, on passarem la nit.

BAIXADA: HORARIS I DESNIVELLS

SITUACIÓ

ALÇADES

HORARIS

TEMPS PARCIAL

TEMPS TOTAL

DESNIVELL PARCIAL

DESNIVELL
TOTAL

Refugi Kredarica
2.500 mts
8:30
   
Final mar de roques
2.200 mts
9:45
1:15'
1:15'
Inici via Prag
2.100 mts
10:00
15'
1:30'
Arribem a la vall
13:30
3:30'
5:00'
Descans i pica-pica
Fins 14:00
30'
5:30'
Refugi Aljazev - Aparcament
1.015 mts
14:45
45''
6:15'

A PEU:
Es tracta de desfer el camí. Nosaltres ho fem fins a la cruïlla de les vies Tominskova i Prag. Per baixar agafem la segona. El camí combina trams de camí amb pedra petita amb altres amb ferros per ajudar en la baixada. Hi ha pocs trams amb cable. Acaba, 1.100 metres més avall, en la vall de Vrata. Quan arribem a la llera del riu, aquest encara porta aigua. Més endevant es torna subterrani. Seguim cap al refugi Aljazev en un camí gairebé pla.

TRACKS GPS
Nota: El track és només de la pujada fins a dalt del Triglav. A partir el refugi -i com que el terreny és molt vertical i el track no es dibuixa sobre la carena per on va el camí. Per tant, aquest últim tram no és fiable.

Tornar a dalt
Anar a l'inici