A PEU:
En comptes de seguir la pista per la que veníem continuem muntanya amunt seguint les fites (algunes de gegants) i les marques vermelles que trobem a roques i arbres, per pujar pel Camí de la Serreta. En alguns trams de recorregut trobarem ferros tipus ferrada tot i que sense corda de vida. No hi ha cap pas difícil peró amb els ferros la progressió és més fàcil i així pot passar tothom.
El camí transcorre gairebé sembre sota el bosc però de tant en tant Osona i els penyasegats de Cabrera es deixen veure.
Després de guanyar un cert desnivell, arrribem a la fageda. Característic el sota bosc, supenet, i els grans faigs que encara conserva. Una mica més amunt sortim al Cap del Pla del Prat i ja veiem el vessant garrotxí de la serra de Cabrera. Ja som a la carena i veiem la majestuosa cinglera sobre la que s'assenta el monestir de Cabrera.
Ens queda poc per al cim però hem de fer una petita desgrimpada (equipada) per passar el Pas de l'Osca. Tornem a pujar per l'altra banda del coll, en 5 minuts serem al cim de Cabrera i en 15 més al monestir. Això si no us encanteu fent fotos.
La baixada la fem per les escales que connecten el Santuari amb el coll de Bram (200). Al coll agafem el camí de l'esquerra i sense deixar-lo arribarem on tenim els cotxes.
|
