Mai havíem sentit a parlar del poble de Xulilla, a la comarca valenciana dels Serrans. Potser lògic, no som escaladors, per que n'hi ha més de 400 vies. Però quan arrribes allà i veus el poble enmarcat en els paredons del voltant fets pel Túria -Els Calderones-, quan passes els ponts penjats -ara nous- que havien fet els treballadors que feien l'embassament de Loriguilla per estalviar-se una gran volta, et penedeixes de no haver conegut abans el poble. En temps, també havia tingut un balneari a ple funcionament i conserva les restes d'un gran castell fet pels àrabs i ampliats pels cristians.
Aquesta circular que vam fer s'enfila pel barranc de Falgiguera i travessa altres barrancs per acabar passant per una gorja per on no sembla que hi hagi camí. Aquí trobem pels ponts. I per acabar, el congost al costat del poble. De l'alçada que té quasi no es veu l'aigua, amb parets verticals per on també es despengen els escaladors.
La cota mínima és de 243 mts i la màxima de 482, però hi ha bastants pujades i baixades de manera que el desnivell positiu acumulat és de més de 830 metres. Tot i així es fa molt bé.
|