A PEU:
Aparquem a Vallcebre i seguim per la B-401 com si anéssim a Fígols. Encara dins del poble un indicador a l'esquerra ens indica l'inici de la ruta -marques blanques i grogues del PR C-128) ja que el primer punt d'interés és l'ermita de Santa Magdalena. Seguim la pista i per un petit pont passem el torrent del Forat Negre (també s'hi fa baixada de barrancs). Ja s'intuieix la bellesa i els gorgs per banyar-s'hi.
Seguim la pista i en 8 minuts arribem a una cruïlla. Hem de seguir el camí de la dreta (indica Santa Magdalena) fins a la casa rural de Cal Ponç de Belians amb un bonic safareig d'aigua clara a la vora del camí. Continuem fins a la propera cruïlla. Tenim 3 opcions i agafem la del mig, el camí més estret que surt darrera una gran roca amb una creu (Creu del Collell) i amb la indicació de Santa Magdalena. Passem un petit rierol fins a una pista que travessem per continuar amb el corriol. Sortim a una pista en mal estat que seguim cap amunt i en 100 metres arribem a l'ermita. Un lloc petit, molt tranquil i boni on aprofitem per esmozar. Hi ha una font però sembla que es va assecar quan van construir unes galeries a les mines del Carot.
Seguim les marques grogues i blanques. El camí, de moment, baixa, per tornar a pujar per un espés bosc de pi roig, fresc i ombrívol fins a la línia d'alta tensió. Aquí girem a la dreta i en només uns metres sortim a la carena amb vistes a Fígols i Sant Corneli i a les cingleres del sud de l'altipla de Vallcebre.
Ja som a la carena i ja no la deixarem fins al barranc de la Foradada (mirant cap al nord). Les marques del PR no deixen lloc a dubte de per on s'ha d'anar, amb contínues sortides a les roques més exposades del cingle. A la nostra dreta anem deixant diferents camins i graus, uns pràcticables i altres no. I, a mida que avancem, les vistes van canviant:
diferents panoràmiques dels mateixos cingles, de Vallcebre (NO) i les serres circumdants com Ensija (O), Gisclareny (N), el Cadí (NO), el Moixeró (N), el Catllaràs (E) i el Picancel (SE) o el pantà de la Baells.
Així trobem: camí de baixada a Fígols, Grau de la Mola, Grau de la Canaleta, Grau del Sastre, Grau de Cal Gat, Pla de la Barrumba (aquí tenim l'opció en 3 kms tornar a Vallcebre), pista asfaltada que puja des del Jou, Grau dels Boits, Grau de les Granotes, Cal Menut (al davant estant fent uns apartaments turístics anunciats al Google Maps com a "A Cel Obert" i com si ja funcionessin). Aquí també s'ens ofereixen 3 opcions: esquerra que puja al Tossal Llissol, al mig una pista i a la dreta el camí que voreja el cingle de Vallcebre. Agafem aquest últim passant per l'inici del Grau de Jou. Les marques grogues i blanques ens porten de nou a la pista -la del mig- que no hem agafat abans. La ruta abandona el vessant sud per anar cap a l'est i cap al nord on trobem, després d'una curta pujada, el Grau de St. Climents i sender que puja de Guardiola de Berguedà.
Què veiem?
A sota (SE), es veu el Jou, el castell dels Moros -privat-, una antiga explotació de carbó a cel obert i, més a llevant, la vall del Llobregat, els cingles del Reu, els de Malanyeu i el Catllaràs.
l nord-est, es distingeix la Torre del Foix, un mas construït al voltant d'una torre medieval, i l'església romànica de Sant Climent (s. XI). I poc després ja veurem el Pedraforca, primer les puntes dels dos pollegons i després gairebé sencers.
Just abans d'arribar al quilòmetre 8 de la ruta arribem a una altra cruïlla amb pal indicador. Segons indica Vallcebre està a 2,7 quilòmetres si anem pel Comellar i a 3 quilometres si anem per la Foradada. Els comptes no ens quadren amb el track que tenim, a nosaltres ens surten que ens falten 2-3 quilòmetres més. A la Foradada ho desxifrarem. Decidim anar per la Foradada tot i saben que haurem de baixar i pujar més que per l'altre camí. Al llarg d'aquest tram, a més del Pedraforca i el Cadí, veiem la cinglera ondulada que sembla abocar-se sobre la carretera de Saldes. En una de les cases que hi ha a la vora del camí indiquen el camí a un minimirador: al mirador de Cal Felip del Cap del Roc. Espectacular.
En aquest tram del recorregut passem pel Grau del Poeta, pel Grau de les Granoteres i pel Grau del Moro abans d'arribar al torrent on havia de començar la pujada. I això és la Foradada, l'espectacular barranc que forma el Torrent de Bosoms. Hi ha gent banyant-se. Per creuar-lo hi ha un pont. Si seguim el track (marques grogues i blanques) farem 12,9 quilòmetres, si decidim anar directes al poble, seran uns 10. Per això no ens quadraven les distàncies.
No tenim track però si veiem alguns camins i decidim anar més directes al poble. Estem al punt més baix del recorregut (970 metres) i hem de pujar fins als 1.120 de Vallcebre. De l'altra manera hauríem de pujar fins als 1.170, més amunt del mirador de Cap Deig.
Primer seguim un caminet -ara les marques són només grogues i n'hi ha menys- mantenintarella gran menjant. Sortim a una pista, trobem a la dreta el camí que va a Can Rambanes i a Cal Carranxin -que no agafem, i seguim per la primera fins arribar a una altra més important. Una altra decisió a prendre: dreta o esquerra. Ens decidim per l'esquerra i anem a parar a un camí empedrat d'origen medieval. Abans peró el camí sembla que fagi anys que ningú no passa. Ens trobem a una nova pista, a la dreta els senyals indiquen que no -en aquest punt trobem el Forat de Cal Ramon- i veiem davant nostre un senyal groc, per passar-hi ens fiquem en un camp fins que recuperem el camí i en pocs minuts som a Vallcebre. Ruta acabada.
|
