La veritat, no ens ho esperàvem, jo al menys, que aquest camí de ronda fos tan i tan maco. I és que ho és. Ja des del començament i gairebé fins al final, fins que les construccions trenquen l'encant de tot el camí, d'aquests 16 quilòmetres de costa. Llarg i una mica trencacames pels puja-baixes -curts però pendents- que hi ha. La cervesseta de l'arribada va ser igualment espectacular.
A més, el temps -tot i ser finals d'octubre- ens va acompanyar i, per dues vegades, ens vam banyar.

Aquesta sortida va substituir la que des de fa uns anys fem un grupet de mares del SESE, les que ens vam conèixer i fer amistat per les nostres filles que jugaven juntes a bàsquet. Ara, nosaltres, ens veiem més que elles.