Anant a Sicília, sobre tot si estàs a la zona de Catània és obligar acostar-te a l'Etna. I més si t'agrada la muntanya, els fenòmens geològics i hi ha activiat al volcà.

Preparem l'esmorzar i les motxilles per l'Etna. Més de mitja hora ens costa sortir de Catània cap a l'Etna. I després passant per dins de molts pobles, que, sort del Maps!!!! Per un lloc o per un altre, et porta. Hem anat per un camí que devia ser l'antiga carretera: ningú, però molt dret, molt.

Arribem al punt de sortida de l'excursió que ens va dir el Joaquim, el Sentiero Schiena dell'asino (esquena de l'ase). Ja hi ha algun cotxe i d'altres que hi van arribant. És una hora de camí fins a tenir vista de la Vall de Bove –la gran colada- i de l'Etna. Es passa per antigues colades de lava ara recobertes de vegetació i, en algun cas per boscos. L'Etna fumeja.

¾ d'hora més tard d'haver arribat comencem la baixada -moltes fotos-. Se'ns fa ràpida. Decidim (després de menjar-nos una poma) que anem cap a la base sud de l'Etna (restaurants, refugis, empreses que ofereixen excursions per a pujat a l'Etna tot i que no es pot, etc) i ja decidirem si agafem el telefèric (Funivia). És car però l'agafem. Inclou el telefèric, després seguir en autocar i explicacions. Val molt la pena.

Vistes molt xules, molt. En un moment estàs a 2.500 mts i pots veure els altres cràters. Després amb l'autocar, et pugen fins a una mica més amunt de 2.700. La pista fins a la Casa del Filòsof va quedar colgada per l'erupció del volcà al febrer. Allà ens espera un altre guía que, en italià i en anglès, ens va explicant cosetes de l'Etna fins arribar a la part NO de la Vall de Bove, més amunt d'on havíem estat una estona abans.

Tornem i fem una segona parada per pujar a un cràter que encara fumeja des del 2001: impressionant. I, mentrestant, l'Etna no para de treure gasos, ara cap a l'est, ara cap a l'oest.

Berta Solanas