Massa havíem parlat de celebrar Sant Joan a la muntanya, amb cava i coca però sense petards, que vam decidir celebrar també una revetlla a Barcelona. La Sílvia, que li falta temps per apuntar-se a un bombardeo, va proposar que tots anéssim a casa seva. La data escollida va ser el divendres 27 de juny, gairebé revetlla de Sant Pere i Sant Pau.

Érem gairebé tots, Berta i companyia, el Juanjo i els seus, la Susana i el Toni, d'entrada diuen que vindran a totes però és cert que només venen a les de pànxing, els avis de la Rut i la Marta, el Domingo i la Consuelo, la Gemma gran, i la Rosa i el Leo amb les seves dues nenes.

Boníssim el sopar:

. Gaspatxo casolà de veritat, de primer.
. Gambes amb salsa te tomàquet i cigales amb seva i crema de llet, de segon.
. I gelats de postres.
. Cafè i copa per a qui va voler.

I per fer més rodona la nit, llançament de petard i piules i concert.

Per a la nit de foc van baixar al carrer, de fet, des de l'entresol, no hi ha gaire caiguda.

Per a la nit de la cançó, el protagonista va ser en Pau. Amb la seva guitarra no es cansava mai de repetir "Muntanyes del Canigó".  

Berta Solanas