|
||||||||||||||||||||
Les Agudes 22 de novembre del 2003: cap al Monseny |
Aquesta sortida de dissabte l'havíem pensat, el dia anterior, per ser una matinal però vam estar tot el dia. La pluja, la boira i el nostre desig de fer camins diferents per pujar i per baixar van tenir la culpa.
Per pujar a Les Agudes hi ha tres vies. La primera des del coll del Turó de l'Home, la segona comença al quilòmetre 27 al coll de ses Ferreres, molt a prop del coll de Sant Marçal, de la carretera que va d'aquest punt a Sant Celoni. La tercera és la coneguda com a via dels Castellets i s'ha d'anar amb equipament d'escalada (marques grogues). Nosaltres vam escollir la segona que passa per la cresta i que té un seguit de grimpadetes senzilles. Tant la Marta, 6 anys, com la Gemma i la Rut, 9 i 10 respectivament, no van tenir cap problema per fer-la. El camí està indicat amb marques de color violeta, algunes molt marcades i altres que quasi no es veien.
Però tant fàcil no ho havíem de fer i en un punt, no vam veure un senyal i vam intentar passar per un pas complicat. El Lluís i el Juanjo van fer una instal.lació amb les cordes i el material que portàvem. Van passar els dos homes del grup i també la Sandra i la Marta. La resta, l'Adela, la Gemma, la Rut, i jo mateixa, vam anar pel camí normal que el Lluís havia trobat.
El camí continuava amb alguns passos interessants que, per les característiques del dia, estaven molt molls i relliscosos. A dalt feia molt vent i fred i, a sobre, no es veia res, ni tant sols el Turó de l'Home que era allà mateix. En el moment de posar-nos a dinar, moment llargament reclamat per les nenes, va i es posa a ploure. Decidim continuar i buscar un camí de tornada diferent al que hem pujat. Però va ser una opció equivocada, el camí que dibuixa el mapa de l'Alpina (Montseny) no el vam trobar i, després d'una hora de camí s'imposava fer marxa enrera. Cap retret, cap queixa, les nenes ho van entendre perfectament. I just quan va deixar de ploure ens vam aturar a dinar. Després només quedava arribar als cotxes i cap a Barcelona. Eren prop de les 6 de la tarda i es feia fosc. Tots directes a casa de la Berta i el Lluís, aquella nit sopàvem junts. Berta Solanas
|