Provem estació. És el primer cop que anem a les Angles i no ens va anar massa bé. No per culpa de les pistes, sinó del temps. Molt ennuvolat a primera hora , les tres nenes no van voler esquiar. El Lluís, la Sandra sí que van pujar al "telehuevo" i a dalt feia sol. Així que van trucar i tots cap amunt. Totes menys la Berta (encara lisiada) i l'Adela, que acabava de sortir d'una grip. Però ja abans de dinar es va posar a nevar i no va parar fins a la nit. Quan vam arribar al xalet de la Molina ja hi eren la Pilar, el Miquel, la Irene i la Cèlia. Havien fet una excursioneta per la Molina d'un parell d'hores ii estaven descansant. Continuava nevant, el paisatge es transformava en blanc i perillava l'esquiada de l'endemà.

A les 7 es va fer la llum. No hi havia núvols, el paisatge estava maravellós i, ale, tots vestits de pingüins, és a dir, d'esquiadors, i cap a les pistes. Voliem anar a França però el temps allà era pitjor així que vam fer mitja volta i cap a La Molina. La Irene i la Cèlia ho tenien clar, volien esquiar. El seus pares no tant, però al final van dir que sí. Amb unes petites classes, que donaven la Sandra, la Rut, el Juanjo i el LLuís, ja baixaven Pista Llarga com si res. A la Pilar li va costar una mica més i després de dinar va dir que ja tenia prou, els mètodes del Juanjo no van ser del tot efectius. Però la resta fins i tot van fer la "Volta a la Muntanya Sagrada". I tots estaven molt i molt contents.

També va sortir un dia fantàstic. Els grans volíem caminar, les nenes no. Ho sentim, la vida és dura. Passat el refugi del Serrat de les Esposes, en un tram obago, la neu ens va fer aturar els vehicles. Una mica més amunt, a uns 1500 metres d'alçada, tot el camí era blanc. Quasi ens equivoquem al anar a agafar el camí del refugi dels Cortals d'Ingla, però vam rectificar a temps.
Poc després del coll Roig, a dinar. I poc més enllà, el coll del Pendís, tot nevat i amb el Penyes Altes de Moixeró a tocar. Les nenes no paraven de dir que la caminada era un rollo. Per a la Rut, la Irene i la Gemma, l'únic moment bó va ser l'estona del joc de la petanca de neu. Per als adults, el bo era tot.
De tornada, els pares vam anar fins al mirador de Cap del MAS. Un moment de tranquilitat per a tots. A Puigcerdà, sessió de patinatge sobre gel. La Pilar va fer de càngur de totes les nenes. Gràcies de part de tots.

Calia marxar d'hora però voliem aprofitar el dia per fer alguna cosa. I ens vam decidir per anar a veure el Salt del Grill, al camí cap a Coma de Vaca i dinar després a Queralbs. La Gemma no es trobava gairebé i ella i l'Adela es van haver de quedar als cotxes. La resta vam enfilar el camí i en mitja hora ja hi erem. El Juanjo, el Lluís i la Berta havien estat feia molt anys, però els va semblar igual de maco. De fet, són uns 30 metres de caiguda la que fa l'aigua. Molt bonic.
Per a la Pilar va ser poc i va tirar una estona més amunt, fins a on el camí es separa bastant del riu i vol passar fins a l'altra banda. Fins a on la visió dels Torreneules és més nítida i fins a on s'intueix on està situat el refugi de Coma de Vaca.
Després a dinar a Ca la Constans(972 72 73 70), bon menjar i a un preu raonable. Una visiteta al poble, uns consells sobre plantes i arbres, xerradetes sobre les properes sortides, i cap als cotxes que Barcelona és lluny.