Gemma, sense el Marcel, a París

Del 23 al 27 de Juliol, la Ana i jo vàrem fer una escapadeta a la capital francesa. Era un viatge que teníem pendent des de feia uns anys i la veritat és que en ho vàrem passar molt bé. No cal que expliqui gaire cosa d'aquesta ciutat coneguda per gairebé tothom, però us diré allò que més em va agradar i algunes dades que potser us són útils si algun dia hi aneu.

1r. No es pot anar a París en ple juliol només amb xancles. Plou i fa fred.

2n. Els diumenges tot està tancat. Impossible comprar-te un mitjons o un paraigües o un chubasqueiro en un chino, paqui o tot a cent. Les trenta cinc hores setmanals són sagrades.

3r. La Torre Eiffel, per molt que diguin que és una construcció inútil, impressiona. Es recomana pujar fins al segon pis a peu, així veus millor l'estructura, t'estalvies cues i calerons. Cada dia a partir de les 10 de la nit la il·luminen durant cinc minutets, s'encenen unes mil llumenetes (rotllo flash de la camera de fotos). És una mica cutre, però pots aprofitar per fer un pic-nic a la gespa del davant mentre es fan les deu. Jo ho repetiria segur.

4rt. Durant els mesos d'estiu els marges del Sena es converteix en una platja (diuen que al Manzanares també ho fan).Durant uns quilòmetres de riu pot trobar-te hamaques, parasols, sorra fina per estirar-te a prendre el sol, “xiringuitos”, una pista de petanca, una altra de volei-platja, una piscina per fer classes d'aiguagim, concerts...llàstima de la pluja i fred.

5è. Del museu del Louvre no en puc dir res. Però el museu impressionista d'Orsay és impressionant.

6è. Podeu fer un altre pic-nic al parc de Luxembrug, amb un palau brutal (el de Luxemburg) al teu darrera i tot ple de cadires mòbils per col·locar allà on estiguis més còmode. Si plou has de marxar corrents perquè sota els arbres et mulles dos cops.

7è. París és una ciutat bastant uniforme i simètrica. Excepte el centre Pompidou, en el bell mig de la ciutat com un bolet (rotllo Macba). Curiós, em va agradar. I una de les coses simètriques però que per mi val la pena, és la plaça Des Vosgues, al barri de Marais. En aquesta plaça hi ha un restaurant, no recordo el nom, però fa cantonada amb la Rue du pas de la Mule (la cantonada més propera a la Pl. de la Bastille). Es recomana sopar a fora, sota el porxos, evidentment amb mitjons.

8è. Nosaltres dormíem a l'Auberg Internationale des Jeunes.(10, rue Ledru Rollin, línia 8 del metro) molt cèntric a prop de la Bastille. Una mica cutre, però per 18 euros el dia estava prou bé. (esmorzar inclòs).

	Marcel i Gemma davant la cascada de Gavarnie

Primer de tot vull agrair a totes les persones que ens van recomanar visitar aquesta part dels Pirineus. És una zona molt maca, amb moltes possibilitats (com els pisos d'ocasió). El dia 19 vàrem sortir de Girona amb la nostra Vanette-sports. Fogonet, xiruques, pals, tenda de campanya, arnés, dissipador per ferrades, corda, casc, pales de platja, algun llibre i mapes. Us recomanem:

-Cirque de Gavarnie, amb el seu salt d'aigua de 423m!!!!. Espectacular, el més alt d'Europa. Des del poble (amb pàrking obligatori de 3,5euros/24h) és una hora a peu. Hi ha la possibilitat d'anar-hi a cavall (22 euros/2hores) interessant pels més petits.

Circ de Gavarnie		Una paradeta sempre va bé.

-Cirque de Tromousse. Es pot fer a peu des de Héas (+600 mts de desnivell aprox.) o bé fins al pàrking (3 euros). Maco, però no impressiona tant com el de Gavarnie.

-Taillon.(3.144). Durada:7hores. Ascensió fàcil des del Coll de Tentes (2208), passant pel refugi de Serradets (o de la Bretxa), la Bretxa de Roland (2807) incloent la vista panoràmica al circ de Gavarnie i cim (3144). Per aquestes dates no es necessita material específic. Ha estat el meu primer 3.000 i realment amb les vistes que es veien des de dalt (Ordesa, el Monte Perdido, el Vignemale...) ha valgut molt la pena.

La boira envaeix la vall, només deixa veure la bretxa i el Taillón. Allà anem.				Hem fet el cim, el Taillon. El primer 3.000 de la Gemma.
		Marcel a punt de passar la bretxa

-Gedre-Ref. Espuguettes-Gedre. Ruta circular. Pujada des de Gedre a les Granges de Coumely (+700 mts) i suau sender pels prats plens de vaques, cavalls i alguna marmota. El camí de baixada al poble de Gavarnie, està poc marcat i és fàcil perdre'l (com el nostre cas, que vam haver de baixar pel mig d'una torrentera). De Gavarnie al refugi d'Espuguettes (2hores), carregats amb els souvenirs comprats al poble. Al matí següent, ascensió fàcil al Pimené (2801) i refent el camí direcció Hourquette d'Alans (2430) baixem resseguint el riu d'Estaube fins al Lac des Gloriettes (es recomana no fer la cresta que uneix el cim amb la Hourquette). Una hora després del llac iniciem el brutal descens fins a Gedre (compte amb els genolls delicats).

-Massís del Vignemale. Pont d'Espange-Ref. Baysellance-Pont d'Espange. Ruta circular. Sortim del pàrking 2.430 mts aprox,(6 euros si més de 12hores) per la Vallée de Gaube i en una hora arribem al llac (fins aquí també es pot arribar amb telecabina). Seguim vorejant el riu fins al refugi Des Oulettes de Gaube (2.150 mts-3 hores) i comencen l'ascensió final per un terreny més pedregós fins a l'Hourquette d'Ossoue (2734) sempre amb vistes a la cara nord del Vignemale. El refugi Baysellance el trobem descendint lleugerament fins a 2.131 mts. En un any tan sec i fred, el piolet i els grampons són imprescindible i ens conformem pujant al Petit Vignemale, de 3.032 mts, en només una hora des de la Hourquette. La tornada al Pont d'Espange la fem per la vall del costat, Lutour, fins a la Fruitiere. Tret de la zona del coll d'Ararraillé (amb importants blocs de pedra) la resta de la vall és tan o més maca que la del dia anterior. Auto-stop gairebé imprescindible per arribar al Pont d'Espange, si no voleu fer uns 7km d'asfalt.

Al llac de Gaube		A l'Hourquette d'Ossoue		Al Petit Vignemale

	Riu molt, no li costa gens

-Via Ferrada al Pont de Napoleó (Luz-St Sauveur). Dificultat mitjana però força aèrea (45'). També hi dues zones d'escalada, una al costat mateix del pàrking de Gèdre i una altra a la vora del càmping de Gavarnie. En tots dos casos és pot muntar la corda des de dalt, perquè són zones d'aprenentatge.

Gemma Solanas