Anar a l'index de Nohihaquienspari
Anar a l'estiu del 2005
Aventura a la Seu d'Urgell  

Açores, les illes dels colors, i Lisboa

  Per Catalunya, mar i muntanya   Del Delta de l'Ebre a Ordesa   París, Gavarnie i Vies Ferrades

Del 7 al 14 d'agost de 2005
Lluís, Berta, Rut i Marta

La setmana va ser molt intensa. Tant, que l'últim dia el vam passar sencer al càmping. La Rut i la Marta havien fet amigues i volien jugar i anar a la piscina amb elles.

Com cansa remar!!!!
De fet, fer canoa va ser la causa d'aquesta setmana a la Seu d'Urgell. Per Setmana Santa, baixant d'Andorra, va ser una activitat de les que es va proposar i no va reixir la idea. A l'estiu sí que és el moment. I realment va ser així tot i que no hi ha testimoni gràfic. Mai pensem en comprar una càmera que es pogui mullar per poder dur-la a aquests llocs. Al Parc del Segre, a la Seu d'Urgell es pot fer un passeig petit (però cansat si no es tè experiència) per aigües tranquil.les o un de més mogut per aigües braves. També rafting a la zona d'aigües braves.

Aventura en arbres.
Feia temps que volíem provar-ho i ho vam fer en un bosc al costat del llac d'Engolasters, a Andorra, a l'Alt Urgell, on èrem, no hi ha cap instal.lació d'aquest tipus. Hi ha tres itineraris. Un per a nens fins als 10 anys i dos per adults amb diferents dificultats però que es poden fer sense problemes: tirolines, ponts de mico, troncs que es mouen, lianes, etc. Cadascún d'ells dura aproximadament entre 3/4 d'hora i una hora. Si es fa corrents, 15 minuts. La Marta va fer el de petits i la Rut, el Lluís i la Berta el d'adults.

L'INICI
EL TRONC EQULIBRISTA
PONT DE MICO
SOBRE CORDES
     

Camins fàcils per a la bici.
Vam fer tres petites rutes. Totes les podeu trobar a la web del centre BTT que hi ha al Parc del Segre, a la Seu d'Urgell.
1. Del càmping Gran Sol al Pla de Sant Tirs.
    Fins a enllaçar amb el camí que vé del Parc del Segre va ser una mica complicar per no haver d'anar un trosset per carretera. Pujades i baixades molt fortes que ens van obligar a baixar de la bici. Després molt més pla i factible. Però se'ns va fer de nit i el Lluís va tornar per la carretera a buscar el cotxe.
2. De Sant Joan de l'Erm nou a Sant Joan de l'Erm vell.
    Va ser la ruta més senzilla encara que l'aproximació és la més llarga.
3. De les xemeneies d'Hortons a Alàs.
    Vam tenir problemes per trobar-les, el llibre on teníem la referència (Sortides amb família. Els Pirineus 1. Jordi Bastart i M. Àngels Castillo. Ed. Pòrtic) les situa on són, però no explica com es poden veure des del camí que descriu . Hi havia massa desnivell per a nosaltres i vam anar caminant un tros. Vam tornar a agafar les bicis des del riu vermell fins a la carretera i la Berta i la Rut van baixar fins al Parc del Segre. Tots vam pujar fins a Alàs per dinar i de nou cap al càmping. La Berta va ser ara la que va tornar el cotxe.

1. Baixada massa forta. La Rut ajuda a la Marta  
2. Quin estil que té!!!!!
 
        3. Només la Marta i el Lluís van aconseguir fer sencera la pujada fins a la carretera.

El Perafita, la quota de muntanya
No podia falta una excursioneta tradicional en aquesta setmana. Vam escollir el Perafita, de 2.761 mts. Poc desnivell, uns 600 mts, una zona, la dels estanys de la Pera, molt maca, i un cim que no havíem fet abans. Allà vam reconèixer algunes de les plantes que anem conèixem amb l'ajut d'en Miquel. Tot plegat, molt recomanable.
La ressenya completa la podeu veure clicant aquí. També podeu anar pel menú general de les sortides del 2005.

 
Idílica imatge del refugi dels estanys de la Pera amb els cavalls i el Perafita just al darrera. I a l'esquerra, separat pel coll de Claror, el Monturull.
Al cim, la Marta, la Rut i el Lluís buscant la llibreta per deixar testimoni: era plena.

L'escalada, per un altre dia
Duiem les cordes però no ens vam enfilaren sèrio. El que sí que vam fer és anar a "inspeccionar" una zona d'escalada molt propera a Coll de Nargó. A l'oficina de turisme de La Seu d'Urgell tenen un petit croquis de totes les vies de la zona. El camí arriba fins a Coll Piquer tot i que nosaltres només vam anar fins a la Portella (les nenes no volien caminar per res del mon). En general les vies són difícils però hi ha alguna de 4rt. Encara que no es vagi a escalar és un passeig curtet a una zona rocosa molt espectacular. Al poble vam dinar en un altre restaurant, el Tahussà a la carretera d'Isona, (tel. 973 38 30 74). Potser una mica més car que la Fonda del Llac però també molt bó.

 
El que es veu des de la Portella i les primeres vies que trobes camí de coll Piquer.

 
La Portella          El Segre a Coll de Nargó   "Pinitos" de la Marta