Aquest arxipèlag està dividit en tres grups: Sao Miguel i Santa Maria, Terceira, Pico, Faial, Graciosa i Sao Jorge, i Corvo i Flores. De les nou illes que tenen les
Açores, només vam anar a 3: Sao Miquel, la més gran, Pico, amb la gran mole del Pico a l'estil de Tenerife i el Teide, i Faial, a només 4 quilòmetres de Pico. A cada illa li han posat un color, relacionat amb el seu paisatge. Sao Miquel és la illa verda, Pico la negra, i Faial la blava.
Com a coses negatives direm que hi ha poques platges de les que aquí estem acostumats, de sorra, els cotxes de lloguer són molt cars, vells i bastant atrotinats, encara els queden moltes carreteres per arreglar i s'ha de conduir amb cura, s'aturen a qualsevol lloc i sense avisar.
Les coses posititves les anireu llegint si no abandoneu aquesta pàgina. Si no busqueu discoteques, platges plenes de gent, autopistes o grans centres comercials, nosaltres us recomanem aquest viatge.

Sao Miquel

	Lagoa do Fogo. Lloc de gran bellesa al centre de l'illa.

Verda, molt verda. Tant que fins que no la mires bé no t'adones que, de fet, l'illa és un conjunt de cràters i de volcans coberts de vegetació i d'hortènsies. Les trobaves a tot arreu, i això vol dir que eren a les carreteres, als camps, per separar terrenys, a la vora del mar, a la muntanya. I per la muntanya estan les vaques, unes poquetes a cada prat i fins allà pugen els amos a munyir-les. Després porten la llet a unes "minicentrals" on fan el primer tractament. Aquest trasllat l'hem vist fer en furgoneta, moto, 4x4, a cavall o a peu.

Penya-segats del nord amb l'hortènsia, la flor de l'illa.

Un altra característica de Sao Miquel són els afloraments d'aigua calenta que trobem, sovint a l'interior però també al costat del mar. Per gaudir de la bellesa de l'illa hi ha un munt de miradors: a tot arreu, ben senyalitzats i dissenyats com a jardins. Gairebé tots ells tenen les seves àrees de picnic que els illencs aprofiten molt, especialment en cap de setmana.

Nosaltres vam estar en una casa rural amb piscina molt a prop de la capital, Punta Delgada: Ës diu Quinta Manguinha. És un terreny on hi ha 4 cases i en la que també viu la propietària (M. Soledade). Té piscina (amb llum nocturna), jardí i rentadora comunitària. A la casa hi ha dues habitacions (llit gran i dos llits), bany menjador i cuina. També té televisió. Té una distribució allargada una mica estranya i al menjador i a la cuina li falta una mica de llum. Dintre de l'illa està molt ben situada per fer visites, és tranquila (tot i que la carretera que va de Punta Delgada a Riberia Grande passa molt aprop) i vam estar força bé.

LLocs a visitar: Els llacs dels volcans (Sete Cidades, Furnas, Fogo), poble de Furnas, piscina natural d'Agua Quente, illot de Vila, Caldeira Vella, penya-segats del litoral. Més detalls i mapa

Pico

	Vista del Pico i Madalena des de Faial

Sens dubte el Pico, 2.351 mts sobre el nivell del mar, és la gran característica d'aquesta petita illa. Vam pujar després de convèncer la Marta que els 1.100 metres de desnivell eren fàcils de fer i que ens ho passaríem bé. I, de fet, ens va costar més la baixada que la pujada. Tot el terreny és ple de tubos volcànics pels que no és fàcil caminar. Xulíssima la gran caldera del Pico amb el Piquinho a un costat. Allà tot el que puja queda registrat, qui és, d'on ve i a quina hora surt i a quina torna. L'any 2005 porten més de 3.000 persones.

De la resta de l'illa destacarem la zona de Cachorros, al nord, un estil als "Hervideros" de Lanzarote, les sortides a avistar catxalots (que allà en diuen "baleies") i dofins i l'esforç que estan fent per desenvolupar la vinya i el vi.

La nostra casa estava al sud, just a sota el Pico. Casa das Baixas es diu i està a 50 metres d'una piscina natural. Molt, molt gran i molt ben decorada, impressiona a l'entrar, amb jardí davant i darrera. És per a sis persones i sobra molt espai. També té rentadora i planxa. Ens van preparar una mica de menjar de benvinguda. Més dades i mapa.

Faial

Volcà Capelinhos, format l'any 1958 una erupció marina. Foto feta des del far que va quedar semi tapat per la lava i la cendra. El far va perdre tota la seva funció. Ja no està al ran de mar.

Lisboa

Claustre del monestir dels Jerònimos, al barri de Belem.

Molt més coneguda que les illes i plena de catalans i espanyols. Vam fer una visita de tres dies: dos a Lisboa i un altre al Sintra i al litoral atlàntic de la zona.

Lisboa ens va agradar molt, àmplies avingudes i edificis senyorials. Destacaríem també les voreres. Formen infinitat de dibuixos i formes geomètriques. I no només les antigues, sinó també les noves que ara estan fent. Però s'ha de reconèixer que està una mica deixada. Fa falta molts diners per netejar-la tota i deixar-la molt pulida. I els voltants són els d'una gran ciutat: grans blocs de pisos, autopistes, ciutats dormitori, molt trànsit. El Barrio Alto, per exemple, és ple de pintades, cases insalubres i estenedors al carrer. La pudor també és manifesta. I no ens oblidem de la plaça Figueira, des d'on sortien tots els tramvies. Lisboa també té, diguem-li, la gràcia, l'encant dels dos ponts que travessen el Tajo. El 25 d'abril és el més antic i, el Vasco de Gama el que van per fer a l'expo del 2000. A tots dos s'ha de pagar quan es va en sentit Lisboa, no per sortir de la ciutat, i és més barat el més antic. A l'altra banda del riu la ciutat més important és Setúbal. Es recomana visitar la Costa da Caparica amb bones platges. Dels voltants de Lisboa només vam anar a Sintra i al cabo da Roca. Ni una cosa ni l'altra no maten, però estant bé.Més sobre Lisboa i sobre Sintra i els voltants.

L'hotel estava molt al centre de la ciutat, a la plaça Restauradores. Un aparthotel de 4 estrelles justetes. La realitat no és com la pinten a la web, és més cutrillo. La cuina, petitoneta, estava molt bé. Era el Vip Eden Lisboa.