9:10 Comencem la pujada
	9:35 Discussió: no volen pujar
	9:55 Plou, tornem al refugi
	10:30 Partida d'assassí

Va ser un d'aquells dies, pocs, que no surtim d'hora. Havíem fet revetlla teníem son. El dia es presentava calurós i la nostra primera parada era el parc la Selva d'Aventura a Espinelves, al Montseny. En aquest primer dia anàvem dues famílies, la Gabarró-Solanas i la Moya-González. L'Adela i jo, la Berta, no vam pujar a les activitats, fèiem fotos, la resta van fer el recorregut curt. Bé, però una mica justet, i amb una calor que t'hi mories. Clica aquí per mirar les fotos.

Vam dinar, com autèntics "domingueros" al costat de la Font de les Autonomies, sota un dels viaductes de l'Eix Transversal. Allà la gent va amb garrafes, moltes, a buscar aigua. Un cafè a Espinelves i cap a Ulldeter.

11:25 Coll de la Marrana i, al fons, el Bastiments
11:40 La pujada forta al cim
11:55 Cèlia i Marta al cim

Ens vam acomodar als bungalows del Pastuira (7 places, 100 euros per nit). Estan molt bé i tenen de tot,però si vols pots anar a menjar a l'alberg. Nosaltres dúiem tant menjar que diumenge, després de fer el cim, també vam fer l'àpat al bungalow. I té una pista de bàsquet que va tenir les nenes entretingudes tota la tarda, abans i després que vinguessin els Anton-Sales, els que faltaven. Després de sopar vam celebrar l'aniversari de la Irene, 13 anyets ja. I el dia d'abans havia estat el sant del Juanjo.

A les 7 del diumenge ja érem aixecats, tots menys les nenes. Las vam deixar una estona més perquè el temps no era gaire bo. Ni gaire, ni molt ni res. Plovia fort. Vam decidir esmorzar i a veure què passava. I va parar de ploure. I es va obrir una mica. Com que no havíem de recollir perquè tornàvem a dinar, en un moment vam estar llestos. I cap amunt. Motxilles, aigua, pica-pica, botes. A les nou comencem a caminar. I abans d'un quart ens cau una granissada que ens fa treure anoraks i protectors que dóna gust. Però quan arribem al refugi ha tornar a parar i, malgrat les protestes de les nenes, seguim amunt. Serà per poca estona. El cel es torna a encapotar, els llamps fan por i els trons espantent. Desfem el tros que hem pujat i bastant mullats, entrem al refugi. Amb poques esperances que amaini, demanem beguda i juguem a l'assassí. Nosaltres passant dels núvols i els núvols passant de nosaltres. Sembla que vol sortir el sol. Tornem a enfilar el camí. Aquest cop si.

La pujada no té més història. És dreta i cansa, però res més. Vam trobant algunes flors que el Miquel no té en foto i s'hi posa molt en sèrio. Els altres intentem recordar els noms o les diferències entre flors similars i del mateix color.

	Tots junts al cim, i sense fer d'estàtues

Tant a la pujada com al coll de la Marrana i al cim veiem una gran quantitat de gent que ha pujat malgrat el temps insegur. Al coll ja es poden veure les muntanyes de Núria per una banda, fins al Puigmal, com les d'Ulldeter (Bastiments, Dona, Costabona) i també el majestuós Canigó. I des de dalt veiem tota la coma de l'Orri i el Gra de Fajol petit. Haurà de quedar per un altre dia. Igual que el Bastiments.

A la baixada fem una petita variació (es pot veure al track del GPS). Quan estem a punt d'arribar al refugi, agafem el corriol que passa al costat del torrent (esquerra del refugi). És molt maco, amb molta vegetació i amb una petita cascada d'aigua. Ha valgut la pena.

Berta Solanas