A la fitxa tècnica
 
Al Puigmal en colla gran
3-5 juny 2006: la sortida més multitudinària
A la sortida anterior
A la següent sortida


Penso que en aquesta sortida podia passar qualsevol cosa. En van passar moltes, i diria, que gairebé totes molt positives. Va ser un continu trobar-se i acomiadar-se de la gent, cadascú va pujar i va baixar quan podia. Van venir tres famílies noves amb moltes nenes (només un nen), esperem que repeteixin; vam pujar a cavall i vam fer tir amb arc; la primera nit al càmping va fer molt, molt de fred; al Puigmal érem un grup de 30 persones i 26 vam fer cim; vam visitar Pardines i vam veure com en un poble petit desaparèixen les nenes; vam trobar centenars d'orquídies al costat del càmping; les botes del Toni es van trencar; vam celebrar el sant de la Rut i l'aniversari d'en Miquel; vam descobrir els Bufadors de Beví i vam redescobrir el bar Esport de Sant Quirze de Besora (el dels bocatas); vam trobar una fantàstica funcionària a l'ajuntament de Santa Maria de Besora i quasi no vam trobar cua per tornar a casa. Què més podem demanar, si, hi ha una cosa, continuar sent feliços....

   DISSABTE D'ACTIVITATS: MERCAT, CAVALLS I TIR AMB ARC

De primeres, mercat a Ripoll. Ens ha servit per conèixer una mica uns nous companys de Sant Boi, la Laura, l'Alba i els seus pares. Feia temps que ens havien conegut per la web i i en aquesta sortida s'havien decidit a venir.
Tot seguit cap a Pardines (a 6 kms de Ribes de Fresser) al càmping on passarem dues nits. Hem de muntar 3 tendes i ocupar un bungalow. Certs problemes per trobar la millor ubicació fins que tot queda muntat. És hora de dinar. Ja hem reservat els cavalls per la tarda. Fem tres torns i a tothom li agrada molt. Els que no fan cavall, o quan no fan cavall fem tir amb arc. Tot i que el circuit que tenen al càmping està desmontat, ho pasem força bé al nostre aire.
I arriba l'hora de sopar. Ha arribat el Toni i ja juga amb tothom. S'ha anat el sol i comença a fer fred. Sort que tenim el bungalow. És de 8 persones i al menjador hi cabem tots 16. Cafè al bar i a dormir que l'endemà toca Puigmal.
Tothom recordarà el fred que va fer aquella nit, molt fred, entre 1 i 4 graus.

Aquesta primera jornada érem 15 persones: els Gabarró-Solanas sense el Lluís, la Gemma Moya, els Parron-Casanova i uns amics seus amb el Roger, els de Sant Boi (fam. Ruiz-Pérez) i el Toni Solanas que va arribar a la tarda.

Veure les fotos LES FOTOS DE LES ACTIVITATS AL CÀMPING
         
Tornar a dalt

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

DIUMENGE DE CIM: PUIGMAL 2.910 MTS


Avui m'ha despertat el pare molt d'hora, encara tenia molta son. Com sempre corre corre que fem tard. Un cop al cotxe he pogut dormir una estoneta més, fins que un camí de pedres, sots i corbes m'han despertat. Pel costat de la meva finestra del cotxe anaven passant vaques i els seus vedells, he mirat pel vidre del darrera per dir adéu a les vaques i les perdia de vista dintre d'el núvol de pols que feia el cotxe, pobres vaques m'he les imagino tossint entre tanta pols. Per fi em deixen baixar del cotxe, amb el forro posat em menjo un entrepà de pernil, comencen a arribar més cotxes i uns desconeguts em saluden a mi i a les meves germanes, el pare parla amb ells i em presenten a un munt de nenes (Irene, Marta, Gemma, Eulàlia, Cèlia, Rut, Maria, Laura, Alba ...) són tantes de cop que ja no me'n recordo dels noms i un altre nen (en Roger). De grans també hi ha un munt de gent, amb gorres, amb mocadors al cap, amb ulleres de sol i sense ulleres, amb barba i sense barba, amb pantalons de pedassos o pantalons de mil butxaques, tothom està content i amb ganes de caminar, semblen bona gent.
L'excursió comença ara, i fa bon dia, per això ja m'han posat crema al nas, per cert, ens l'han hagut de deixar perquè els pares se l'han deixat, veieu com són bona gent. Jo arrenco dels primers, el camí no està molt definit però cal anar pujant pel llom d'un prat fins a la carena, els cotxes s'han quedat a Fontalba, la pujadeta cada cop es més forta, però avui “no hi ha qui em pari”, fem una petita parada de reagrupament, tota aquesta colla em segueix i jo vaig pujant, em pregunten que quina gasolina em posen, jo no sé la resposta. Els grans riuen i puja que pujaràs vaig seguint un altre grup que porten un avió en una motxilla, si jo tingues un avió pujaria la muntanya amb avió.
Al cap d‘una bona estona i quan la pujada ens porta a una esplanada aprofitem per abrigar-nos, ja que encara que el bon temps ens acompanya, el vent que bufa es molt fred, la Pilar agafa fort la seva gorra. Aquí tothom comença a compartir-ho tot, jo et dono un tros de barreta energètica tu m'ofereixes un kit-kat, ametlles, panses, aigua, apareix una bossa de tomàquets, “superbons”, m'hi cap tot un a la boca, i n'agafo un altre, la mare treu una tauleta de xocolata, una de les nenes (la Rut ) explica que a casa seva no dura gens la xocolata, dons igual que aquí, dos per tu, dos per mi, dos per tu, dos per tu, dos per tu... i s'ha acabat.
Tornem a caminar, intento anar dels primers però la pujada es molt forta ara ja no hi ha ni prats ni herbes, tot son pedres i un camí que fa ziga-zaga i la pujada ja és tan forta que les cames ja em fan mal, estic cansat. La Marta m'ha avançat i m'ha dit que soc molt valent, això em dona forces per seguir una mica més amunt, ella a més de ser valenta es forta i guapa; les altres nenes van més en grupet i no sé de què parlen.
Els més grans van uns al davant uns pel mig i altres pel darrera, ara la pujada de pedres no s'acaba mai i dic que no puc més vull tornar al cotxe o que m'agafi el meu pare, el pare m'explica un conte d'un indi molt valent que puja i baixa muntanyes, i sense adonar-me hi ha algú que crida: - ja hem arribat!!!-, si!! el cim ja esta molt a prop, un últim esforç i ja hi som. Un cop a dalt tot són elogis per tothom, felicitacions, petons i abraçades.
Comença una sessió de fotografia, mica en mica va arribant tothom, inclòs en Roger i l'Eulàlia, ara ja hi som tots, a estat un èxit. Ben arrecerats del vent tornem a menjar, croquetes de pollastre de les que fa la mama, tornen a aparèixer els tomàquets, albercocs un pel verds, trossos de pastanaga ja pelada, etc.... El Lluís comença a anomenar totes les muntanyes que es veuen al nostre voltant, les coneix totes. Abans de marxar segona sessió fotogràfica, foto de grup, foto de nens i nenes, i... a vall que fa baixada, la baixada no cansa tant però s'ha d'estar alerta per no caure, per no ensopegar.
En Lluís, en Juanjo i en Toni han decidit fer un altre camí de tornada, han baixat pel dret; nosaltres hem tornat pel camí que hem pujat i tant ens ha costat. En una paradeta de reagrupament les meves germanes han fet el numero de les verticals, les rodes, el pi-pont, etc... ens ho hem passat bé; en Miquel, amb la tortuga al cap, ens explicava coses de les papallones i la pols que tenen a les ales, del vol dels voltors sobre les tèrmiques; i sento el pare del Roger que li va cantant cançons; la Marta, que s'hi fixa molt en el camí, ens ha reconduït per trobar el camí que baixant pel prat i finalment hem arribat als cotxes, semblava que no arribaríem mai.
Ja tots junts, els 3 homes ens expliquen que han vist isards i han fet “el cabra”. Menys el Toni, que s'ha quedat sense botes. Un cop tots assentats o estirats a terra ens han donat el berenar, hem felicitat al Miquel pel seu aniversari i sorpresa una immensa capsa de bombons que la Cèlia ha repartit, i així ens hem acomiadat, uns es queden a dormir al càmping de Pardines i altres tornem a Barcelona, entrem al cotxe i abans de que m'adormi dic: - Avui ha estat un dia guai I!!!  I un cop adormit somio en tornar-nos a veure molt aviat. No hi ha qui ens pari.

Jordi (5 anys) 4/juny/2006

Al Puigmal érem. els del dissabte i 15 més: El Lluís Gabarró, el Juanjo Moya, els Anton-Sales, l'Eulàlia i els seus pares (nous) i en Jordi i la Blanca i els seus 4 fills (els que han fet la crònica del Pugmal). La família de Sant Boi es va retirar de la pujada, potser per començar era massa. Vam arribar 26 al cim.

 

LES FOTOS DEL PUIGMAL


Tornar a dalt
 

   DILLUNS DE PASSEIG: PARDINES I SERRA DELS BUFADORS

Desmuntar les tendes ja va ser un xou, sobre tot la Berta i companyia, les últimes. Vam fer un petit recorregut pels voltants del pàrquing ja que el dia abans havíem vist unes orquídees i el Miquel ens confirmava el que eren. També vam conèixer la "genciana groga" (mig metro d'alta i de flors grogues) i una planta verinosa amb flors que pengen dita "segell de Salomó".
El petit poble de Pardines fou la següent parada. La Marta i la Cèlia tenien una amiga, la Bruna, i la vam anar a veure. El va ensenyar el poble i la seva mare va estar força estona amb nosaltres. Les grans (Rut i Irene) van desaparèixer amb el germà de la Bruna, l'Arnau. I va costar que tornessin.
El dinar va ser a Sant Quirze de Besora perquè l'objectiu eren els Bufadors de Beví, una zona boscosa, molt humida i amb forats per on surt aire fred, congelat. Ho teníem a la llista i vam anar. Fantàstic va ser l'expressió que més va triomfar. Llàstima que es va tapar, el cel es va posar negre i va començar a ploure. De dia, i amb el sol intentant entrar, ha de ser encara més una passada. I, a més, des d'on ho vam fer, és un recorregut molt curt apte per a totes, totes les edats.

L'últim dia érem: la Berta i les nenes, els Parron-Casanova, el Roger i els seus pares i els Anton-Sales. 13 persones, la resta havien de treballar el dilluns de la Segona Pasqua .

LES FOTOS DE PARDINES
 
   
 
       
LES FOTOS DELS BUFADORS
         
Tornar a dalt

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 




FITXA TÈCNICA

Puigmal, 2.910 mts

EN COTXE:
El Puigmal es pot fer per diferents vies. Nosaltrs vam escollir fer-ho des de Fontalba, un indret situat a 2.000 mts d'alçada i des d'on es fa també una bonia excursió a Núria.
Cal arribar fins al poble de Queralbs, al Ripollès al que s'accedeix des de Ribes de Fresser, només hi ha una carretera. Just després de passar l'estació del carrilet i abans d'entrar al poble de Queralbs hi ha un trencall a l'esquerra (quasi s'ha de fer maniobra) que, primer carretera i després pista, ens porta a Fontalba. Calculeu una mitja hora per la pista, són 11 kms.

HORARIS I DESNIVELLS

SITUACIÓ

ALÇADES

HORARIS

TEMPS PARCIAL

TEMPS TOTAL

DESNIVELL PARCIAL

DESNIVELL
TOTAL

Fontalba

2.080 mts
9:50

Primera parada

2.285 mts
10:20'
30'
30'
205 mts
205 mts

Pica pica

F. 10:35'
15'
45'

Segona parada

2.585 mts
11:35'
1:00'
1:45'
300 mts
505 mts

Pica pica

F. 11:50
15'
2:00'
Cim
2.910 mts
* 12:50'
1:00'
3:00'
325 mts
830 mts

Esperes, fotos i dinar

F. 14:10'
1:30'
4:30'
Parada de tombarelles
2.450 mts
15:40'
1:30'
6:00'
-460 mts
-370 mts

Tombarelles i descans

F. 15:55'
15'
6:15'
Fontalba
16:45'
50'
7:05'
- 370 mts
------
*Arribem al cim entre les 12:50 (3 hores) que ho fan els primers i les 13:30 dels últims (3 hores i 40 minuts).
TOTAL ATURADES:       2: 15'

ITINERARI

A PEU:
Des de Fontalba, l'únic que hem de fer és anar muntanya a munt. A la dreta deixarem el camí que va a Núria i que travessa el torrent. El traçat està marcat amb fites, però pràcticament durant tot el recorregut es pot fer de més i de menys.

TRACKS GPS
MAPA DE LA ZONA
-90 kb-

 

Tornar a dalt
Anar a l'inici