A la fitxa tècnica
 
Intent Pedrapicada
12 març 2006: Només vam arribar a 1.600 mts
A la sortida anterior, Rasos de Peguera
A la següent sortida: Les valls de Sant Martí Sarroca
 
Les raquetes eren imprescindibles  

L'intent va quedar lluny, molt lluny de reixir. De fet, vam arribar al punt d'on haguéssim sortit si el camí hagués estat net. Però estava ple de neu i no vam passar de 1.300 mts d'alçada, d'allà on hi ha la el camí es bifucar en dos, el que va al refugi de Pla de Prats i la carretera que va al poble de La Baell, tot venint de Campelles. A Ribes, just a davant de les estacions de la Renfe i del cremallera de Núria, havíem llogat les raquetes. Hores després quedaria clar que feien falta, i molta.

Pel que semblaven camins a dins del bosc, més o menys amples vam anar pujant camp a través cap a la pista. Les protestes de les quatre nenes eren importants. La Marta i la Cèlia, tot s'ha de dir, van començar a tirar, però les altres dos, la Irene i la Rut, com ens emprenyaven!!!!

 
  Per fi, hem arribar a la pista
   
 
  La baixada va ser molt fàcil

Vam poder arribar a la pista i continuar fins on hauríem d'haver deixat els cotxes i la pista per pujar fins al coll de Jou i el Pedrapicada. D'allà vam desfer la pista i cap al refugi de Pla de Prats. La Berta, el Lluís i en Jordi (un amic de fa molts anys que ara surt molt poc amb nosaltres) vam passar una nit en aquesta caseta. Era un hivern de la dècada dels 80, fa més de 20 anys. Ho recordàvem més net i més gran, ara només es podria aprofitar per una emergència. La Berta, com que ella la té, volia fer la foto de les nenes tocant el Puigmal (on anirem al juny) però no va poder ser.

I allà vam dinar, en unes taules que hi ha a l'àrea recreativa. Quan no hi ha neu ha d'estar a tope, també hi ha barbacoes, però aquell diumenge no vam trobar ningú. Feia massa vent i tot just acabat de dinar vam anar cap als cotxes.

El vent ens va acompanyar tot el dia. De lluny vèiem com aixecava la neu al Taga i, sobre tot, als Torreneules. El torb estava de conspiració. Pel vent que feia no ens va saber tant greu (als adults) no pujar més amunt, no cal cridar al mal temps quan vas amb criatures.

Berta Solanas

 

Impressionant el Taga. S'aixeca la neu que fa por. També als dos Torreneules i al Balandrau

 

 









Tornar a dalt

 

 



FITXA TÈCNICA

Intent Pedrapicada, 1.600 mts


EN COTXE:

Des d'allà on fossiu heu d'arribar fins a Ribes de Freser. Allà passar les vies del tren (Renfe i Cremallera de Núria) pel pas a nivell que hi ha al costat de l'estació. Són uns 7 quilòmetres per arribar a Campelles, poble perdut, molt tranquil i amb fabuloses vistes cap al Taga i el Pirineu. Travesseu el poble i seguiu cap a l'àrea recreativa de Pla de Prats. Es asfaltat fins a la cruïlla que separa els camins del nucli de Baells i del refugi Pla de Prats. Seguiu per la pista fins que, a uns 1.600 metres d'alçada i en una curva a l'esquerra hi ha un eixample per deixar els vehicles. D'aquí surt el camí al coll de Jou, al Pedrapicada, al Pla de Pujalts, etc.
Si feu la sortida en hivern, com el nostre cas, deixeu el cotxe on la neu no us deixi passar.

HORARIS I DESNIVELLS

SITUACIÓ

ALÇADES

HORARIS

TEMPS PARCIAL

TEMPS TOTAL

DESNIVELL PARCIAL

DESNIVELL
TOTAL

Aparcament bifucació

1.300 mts
10:25'

Preparació

F. 10:55'
30'
30'

Pista

1.600 mts
12:10'
1:15'
1:45'
300 mts
300 mts

Descans

F. 12:20'
10'
1:55'
Final Pista
1.600 mts
12:40'
20'
2:15'
-----
-----
Refugi
1.580 mts
13:30'
50'
3:05'
-20 mts
280 mts
Dinar
F. 14:30'
1:00'
4:05'
Aparcament
1.300 mts
15:40'
50'
4:55'
-280 mts
-----
TOTAL EXCURSIÓ: 4:55'
TOTAL ATURADES: 1:40'
TEMPS CAMINANT: 3:15'

ITINERARI

A PEU:
Nosaltres vam haver de deixar els cotxes una mica abans d'on es bifurquen els camins, just abans de passar el pont d'un rierol. Hi ha espai per deixar 4-5 cotxes i uns seients de pedra. A l'estiu, els mapes ho indiquen, hi ha camins que porten al refugi per no haver de fer totes les voltes de la pista, però quan hi ha neu es tracta d'anar enfilant-se per on es vegi més clar. De seguida es veu a dalt de tot la pista que haurem d'agafar. Cap a munt. Nosaltres, les nenes no volien caminar més i a la carena feia moltíssim vent, ens vam aturar allà on sense neu comença el camí. Va ser un intent.

TRACKS GPS
MAPA DE LA ZONA


Tornar a dalt
Anar a l'inici