|
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
Rasos, la calma absoluta 12 de febrer de 2006: 1er cim amb raquetes |
|
Els Anton-Sales i els Gabarró-Solanas s'aixequen un diumenge que poden dormir i cap al Berguedà. Molt a prop d'on a la tardor van anar a buscar bolets amb la resta de la colla. Al refugi de Rasos de Peguera, que porten des del Centre Excursionista Montserrat, de Manresa, esmorzem i lloguem les raquetes. 4 per si no acaben d'anar bé. I cap a munt, cap a la base de l'estació d'esquí, ara tancada. Era pleníssima de cotxes i de gent. Amb gent gran, amb nens petits, a gaudir de la neu, de la molta neu que hi havia, sense preses, amb calma, sense els agobis de les pistes d'esquí. Però el 12 de febrer el nostre objectiu no era el pànxing sino fer el primer cim de la colla amb raquetes. No es pot dir que sabessim gaire bé el camí però no hi havia pèrdua i vam anar fent xino-xano. Després dels primers 50 metres ja estàvem sols, nosaltres, la neu, els arbres i la muntanya. Què més volíem... I aquí ens teniu.
El cim de Rasos de Peguera és un cim molt senzill que es pot atacar des de molts punts. De fet és una clariana dins del bosc. Només fa 2.150 mts. Es un bon cim d'iniciació, tant per anar amb neu com a la primavera o l'estiu amb nens petits o gent gran. Nosaltres vam fer un itinerari circular, sovint anant per fora dels camins, però amb la neu no hi havia problema. La zona de Rasos de Peguera és on, l'any 1908 alguns socis del CEC van fer les primeres "baixadetes" amb esquís. Es considera el bressol de l'esquí a Catalunya encara que ara no funcioni l'estació. Està previst que es faci, d'aquí a dos anys alguna celebració. Berta Solanas
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
