A les flors d'aquesta sortida
A la fitxa tècnica
Tots els bolets secs
11 novembre 2007: A Vallgorguina tornarem, i trobarem
A la sortida anterior
A la sortida segŁent

Potser no tenia sentit en aquesta tardor tant seca anar a buscar bolets, però igualment la vam programar. Fins a l'últim moment no vam decidir a on.
El Tom-tom ens va portar a un punt del Montnegre seleccionat previament pel Lluís. El dia dels Aiats i també quan vam anar al Pont Cabradís vam trobar-ne així que cap al bosc. Érem 11 persones, els Rigola-Solanas, els Gabarró-Solanas i el Roger i els seus pares.

 
En Roger amb dos bons exemplars de ceps secs.  

El dia esplèndid, amb un sol de primavera. El bosc estava sec, molt sec. I això feia preveure que no en trobaríem cap. Però no va ser així. El primer de tots, un rovelló. La Sílvia mostrava maneres. Després van anar arribant els ceps, força grans, i, sobre tot un tipus de rússula blanca que, com totes, pica. I les que vam trobar, bastant. La llàstima és que tot estava bastant sec. Tant que alguns dels ceps ja estaven florits, amb una capa totalment groga.

 
  En Pau espera el dinar.

Dinar en una clariana al sol, cafè al casino del poble i cap a casa. Pensem que el lloc prometia. L'any que ve tornarem.

Però segur que els nens recorden aquesta sortida per un nou membre dels Nohihaquienspari. Una gosseta de nom Tina, de raça beagle, que viu a casa del Richard, la Cari i el Roger. Primer estava una mica espantada però després ja deixava que els nens s'acostessin i la passegessin.

 

 

LaTina, l'atracció del dia.

Berta Solanas

Tornar a dalt
Anar a l'inici